Premi María La Jabalina
La convocatòria del Premi María la Jabalina té l’objectiu de fomentar la creativitat literària i la divulgació de la memòria democràtica.
Mitjançant l’ús de l’exposició, descripció, narració o argumentació d’un contingut verídic o basat en fets reals, la literatura de no ficció ens obri una porta per a conéixer realitats passades. Tracta de ser fidel a la realitat amb l’objectiu de divulgar, informar o educar sobre un tema concret.
El premi té com a finalitat fer efectius a la província de València, dins dels límits competencials de la Diputació, els principis de veritat, justícia i reparació reconeguts pel dret internacional vinculat als drets humans. Per a fer-ho, utilitza la creativitat literària per a introduir en l’opinió pública temes de debat sobre la memòria democràtica, de manera que s’afavorix així el compliment de la Llei 20/2022, de 19 d’octubre, de memòria democràtica, per la qual es reconeixen i s’amplien drets i s’establixen mesures en favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura.
S’ha volgut titular al premi, María La Javelina, per a rehabilitar la figura d’esta dona assassinada després de la guerra, filla d’Isabel Lacruz Civera i Manuel Pérez. En 1923 la família es va traslladar a Sagunt a la recerca de treball, donada la gran conflictivitat que hi havia a Terol. Amb només dènou anys, María es va incorporar a la Columna de Ferro, en favor de la legalitat republicana, en Sarrión, on va participar com a infermera en la creació d’un hospital en el front. El 23 d’agost de 1936, durant la Batalla de Terol, la van ferir de bala en una cama. Acabada la guerra, la Guàrdia Civil la va detindre el 23 d’abril de 1939, estant embarassada. Va donar a llum el 9 de gener de 1940, però del seu fill o filla mai es va tornar a saber res, ja que li ho van robar i ho van donar en adopció. Després va ser donada d’alta i va tornar a presó, als calabossos del Govern Civil de València. Més tard va ser traslladada a la presó provincial de dones de Santa Clara. Va romandre allí fins que va ingressar a la presó de dones de València. El consell de guerra iniciat el 28 de juliol de 1942 li va atribuir la comissió d’un delicte d’adhesió a la rebel·lió i va demanar la pena de mort. Sense proves, més enllà de les manifestacions que constaven en la instrucció, va ser condemnada a mort i afusellada en el cementeri de Paterna, la qual cosa la va convertir en l’última dona executada per la dictadura franquista en el conegut com a Paredó d’Espanya.
