La Diputació fa una crida per a localitzar a familiars d’11 represaliats inhumats a Bétera i Barcelona

La Diputació de València, a través de la delegació de Memòria Democràtica, fa una crida a la ciutadania per a localitzar a familiars d’11 represaliats de la Guerra Civil que van ser inhumats a Bétera i Barcelona. La vicepresidenta Natàlia Enguix, responsable de Memòria, atén així la petició d’ajuda de l’associació Per la Nova República i l’Ajuntament barceloní de Sant Pere de Ribes. La primera comunica que les restes de 10 valencians que van morir en el camp de concentració de Portacoeli (Serra) estan inhumats en el cementeri de Bétera. El consistori català, per part seua, advertix que les restes del soldat valencià Alfredo Lloret es troben en el seu cementeri.

La vicepresidenta Enguix destaca la importància de localitzar als familiars d’estes persones represaliades per a posar en marxa el procés de recuperació i identificació de les restes, que d’arribar a produir-se permet l’entrega a les famílies. “Sense l’aparició de parents que puguen participar en la identificació genètica és impossible que el procés fructifique”, explica Natàlia Enguix, qui destaca la importància d’estes campanyes reparadores impulsades per ajuntaments i associacions. “Nosaltres tenim molt clara la nostra intenció de participar i ajudar als familiars de les víctimes sempre que siga possible, com demostra la inversió que fem en memòria històrica, amb més d’un milió d’euros anual”, apunta.

En este cas, la sol·licitud que arriba des de l’associació Per la Nova República i l’ajuntament català és per a difondre la identitat de les persones represaliades les restes de les quals s’han localitzat o estan en procés de localització, amb l’objectiu que puguen aparéixer familiars que contribuïsquen a la identificació de les víctimes. “La memòria no són només les campanyes d’exhumació. És l’esforç de tota una societat per rescatar la veritat històrica i reconéixer els drets humans, i ací entra el treball de documentació i localització, les campanyes d’exhumació i identificació i la part divulgativa que estem reforçant des de la Diputació”, assenyala la vicepresidenta.

Víctimes de Portacoeli

La presidenta de l’associació Per la Nova República, María José Meseguer, s’ha dirigit a la Diputació de València per a informar del procés de localització de 62 republicans que van morir en el Camp de Concentració de Portacoeli a Serra, i que van ser inhumats en la fossa comuna del cementeri de Bétera. Entre ells es troben 10 valencians d’entre 24 i 51 anys, les restes dels quals podrien recuperar-se i identificar-se en cas d’aparéixer parents.

El llistat de represaliats valencians inhumats a Bétera el componen Juan Bta. Ibáñez Santamaría, del Cabanyal; José Martínez Montell, de la Llosa de Ranes; Salvador Castellblanch Badia, d’Estivella; José Fort Tortajada, de Massamagrell; Remigio Soler Juliá, de Bèlgida; Evaristo Chafes González, de Bolbaite; José María Moreno García, de Museros; Juan José Sancho Badía, de Quartell; i els alacantins Tomás Albert Sort i Vicente Fornés Ribes, de Xàbia i Pedreguer respectivament. Tots ells van morir entre abril de 1940 i abril de 1941.

Front de Llevant

L’onzena víctima és el soldat valencià Alfredo Lloret Soler, les restes del qual van ser inhumades al costat dels d’altres 18 soldats en el cementeri barceloní de Sant Pere de Ribes. Alfredo va morir a causa d’una infecció als 19 anys d’edat, a l’Hospital de Carabiners de Mas Solers com la resta de víctimes identificades pel consistori català i l’associació de Familiars de Víctimes del Front de Llevant. L’objectiu és trobar a parents que vulguen recuperar les restes i retre’ls homenatge. Els impulsors de la iniciativa en terres catalanes desconeixen el poble del qual és originari el soldat valencià, que va operar en el 3 BM, en la secció de Transmissions, i va morir el 19 d’agost de 1938.

El punt de partida del projecte el trobem en l’arqueòloga Irene Estévez, que va veure un grafiti en l’edifici de l’antic hospital de Sant Pere de Ribes i li va cridar l’atenció la llegenda ‘1937’. Va pensar immediatament en la Guerra Civil i va consultar a historiadors locals fins a esbrinar que l’hospital es va usar durant el conflicte i que en l’arxiu municipal es trobaven les actes de defunció de 19 soldats, en dates que coincidien amb les batalles de l’Ebre i del Segre.