Natàlia Enguix reivindica en Mèxic el paper de les dones com a protagonistes i transmissores de la memòria democràtica

Les històries de les dones represaliades durant la dictadura franquista han arribat a Ciutat de Mèxic a través de la mirada de la fotoperiodista Eva Máñez. El Colegio de México acull fins al pròxim 30 de setembre les exposicions “Las Rosas de Paterna” i “Las Guardianas de la Memoria”, dos mostres que recuperen els rostres, les històries familiars i les petjades de les persones que van patir la repressió i de les dones que durant dècades van conservar i transmetre la seua memòria.

La vicepresidenta primera de la Diputació de València i responsable de Memòria Democràtica i Igualtat, Natàlia Enguix, ha participat en la inauguració de les exposicions, en un acte que ha comptat amb la participació de representants de les entitats impulsores de les mostres: Ester Alba per la Cátedra del Exilio Republicano Español -creada conjuntament per la Universitat de València i l’Ateneo Español de México-, a més d’altres figures de l’Ateneo Español de México y El Colegio de México.

Durant la inauguració, Enguix ha reivindicat que les dones ocupen un lloc central en la memòria democràtica, “no solament com a víctimes de la repressió, sinó també com a protagonistes de la nostra història i com a transmissores de memòria”. En este sentit, ha destacat la importància de connectar les polítiques de memòria democràtica i d’igualtat per a visibilitzar tant les dones que van ser represaliades i afusellades com aquelles que van haver de tirar avant les seues famílies i van conservar durant dècades fotografies, cartes, documents i relats familiars. “Gràcies a les dones i a eixa transmissió de la memòria oral som capaços ara de tindre estes històries de vida”, ha assenyalat.

En este sentit, les dos exposicions permeten acostar-se a esta memòria des de perspectives complementàries. “Las Rosas de Paterna” recupera la història de les vint dones afusellades al cementeri de Paterna entre 1939 i 1957, de les 2.238 persones executades allí durant eixe període. La mostra reunix fotografies, documents i objectes recuperats durant els processos d’exhumació i reconstruïx les històries personals d’estes dones, moltes d’elles marcades durant dècades per la repressió i el silenci.

D’altra banda, “Las Guardianas de la Memoria” dirigix la mirada cap a les dones descendents de les víctimes, protagonistes dels processos de recuperació i identificació de les fosses comunes de Paterna. A través de testimonis, retrats i fotografies documentals de les exhumacions desenvolupades des de 2016, la mostra reflectix el paper d’estes familiars en la conservació i transmissió d’una memòria vinculada també a la reparació i la justícia.

El treball de Máñez partix precisament de la seua relació amb les famílies i del seguiment durant anys dels processos d’exhumació. La fotoperiodista ha explicat que va començar a documentar estos treballs en 2016 i que, a partir del seu contacte amb les famílies, va descobrir especialment el paper de les dones que estaven al capdavant dels processos de recuperació de les víctimes. D’ahí va nàixer un treball que reunix més d’un centenar d’entrevistes i fotografies i que posa el focus en l’anomenada “postmemòria”, en les generacions que han crescut en democràcia i busquen reconstruir les històries familiars que durant dècades van estar silenciades.

En este sentit, Enguix ha destacat que Máñez ha fet “molt més que fotografiar”, ja que “ha escoltat, ha investigat i ha buscat les famílies”, i ha aconseguit que les seues fotografies i testimonis acosten el públic a persones concretes i a històries que van romandre durant dècades en silenci.

Enguix ha subratllat que el treball de recuperació de les víctimes ha d’anar acompanyat d’una labor d’investigació i divulgació. “Sabem que en les fosses de Paterna hi ha més de 2.200 persones que van ser afusellades i soterrades en fosses comunes i és important el treball d’exhumació i d’identificació dels cossos que estem fent des de la Diputació de València. Però també és important explicar la història que hi ha darrere d’estes persones, per què van ser afusellades, quina injustícia van patir i, sobretot, transmetre a les futures generacions la importància de la pau, la justícia i d’enfortir la democràcia”.

Cal tindre en compte que este projecte s’emmarca dins del treball que la Delegació de Memòria Democràtica està desenvolupant esta legislatura. A més de posar el focus en la localització, exhumació i identificació de les víctimes que es troben en les fosses de la província de València, treballs als quals s’han destinat més de 4,5 milions d’euros des de 2015, la Diputació busca reforçar la investigació, la divulgació i la difusió de la memòria com a ferramentes per a la conscienciació ciutadana.

De la recuperació a la transmissió de la memòria

La vicepresidenta Natàlia Enguix ha defés a Mèxic que “no n’hi ha prou amb recuperar el passat: hem d’aconseguir que les noves generacions el coneguen”, una evolució que busca que les històries recuperades no queden limitades als arxius o a l’àmbit especialitzat.

En el marc de la seua estada a Ciutat de Mèxic, Enguix també ha conegut familiars de Josep Renau i de Bellviure, acostant-se a través d’ells a les històries personals i familiars vinculades a l’exili republicà valencià i a la petjada que va deixar a Mèxic.

És en esta línia on s’emmarca també el nou projecte d’investigació que desenvoluparà l’àrea de Memòria Democràtica de la Diputació sobre l’exili republicà valencià a Mèxic. El treball permetrà recopilar un mínim de 13 testimonis de persones vinculades a l’exili republicà valencià i els seus descendents, a més de fotografies, documentació històrica i els llocs de Ciutat de Mèxic relacionats amb les seues vides. L’objectiu és reconstruir les seues trajectòries personals i familiars i recuperar també la petjada que van deixar a la ciutat.

La investigació permetrà, com ha explicat Enguix, “passar de les grans xifres de l’exili a les històries personals, a les famílies i als llocs on aquelles persones van viure i treballar”. La Diputació donarà continuïtat a este treball mitjançant l’edició d’una publicació i el seu posterior trasllat a una exposició a València, de manera que els resultats de la investigació puguen incorporar-se també a les polítiques de divulgació i transmissió de la memòria.

Esta voluntat d’acostar la memòria democràtica a les noves generacions es reflectix també en iniciatives com els Premis La Memòria a l’Escola i el Premi Maria la Jabalina de Memòria Democràtica, així com en el programa Memòria a les Biblioteques, que porta estos continguts a les biblioteques de la província per a facilitar l’accés de la ciutadania, especialment dels joves, als testimonis, investigacions i recursos relacionats amb la memòria democràtica.

“Hem d’aconseguir que la memòria democràtica no es quede en els arxius ni en les generacions que van viure aquells fets. Hem d’aconseguir que forme part també del coneixement i de la cultura democràtica dels nostres i de les nostres joves”, ha conclòs Enguix.