La Diputació finança el memorial dels 17 represaliats i la rehabilitació del refugi antiaeri de Rafelcofer

La Diputació de València ha aprovat el pagament de 83.540 euros a l’Ajuntament de Rafelcofer per a finançar tres projectes presentats pel municipi de la Safor en el marc de la convocatòria de subvencions per a projectes de recuperació de la memòria democràtica de 2025 i 2026.

La primera de les iniciatives és la construcció del memorial dedicat a les 17 persones de Rafelcofer que van ser afusellades després de la guerra. La segona és la millora de l’accés i la rehabilitació d’una part del refugi antiaeri. I la tercera, la senyalística d’infraestructures i edificis que han sigut testimoni de la vida econòmica, social i política de Rafelcofer entre 1936 i 1978.

En opinió de la vicepresidenta Natàlia Enguix, responsable de la delegació provincial de Memòria Democràtica, estes actuacions “són importants perquè ajuden a conservar els espais de la memòria als nostres pobles i ciutats, un pas fonamental per a conéixer els fets tal com es van produir abans, durant i després de la guerra”. Enguix afig que l’objectiu d’estos projectes subvencionats per la Diputació és “tindre clar d’on venim i els errors que no hem de repetir per a mantindre la convivència i el respecte als drets humans”.

Per part seua, l’alcalde de Rafelcofer, Josep Monserrat, destaca “el ric patrimoni que tenim en el municipi i la nostra aposta decidida per la memòria, que sempre troba la resposta de la Diputació”. Monserrat mostra la seua satisfacció per l’execució dels projectes, amb un 80% de subvenció provincial i un 20% d’aportació de l’ajuntament, que convertixen a Rafelcofer en “un dels municipis referents en memòria històrica a la comarca”.

Monument funerari

Abel Soler i Rafa Jordà, en la seua obra ‘Rafelcofer. Geografia, història i patrimoni’ (2015), contextualitzen els esdeveniments succeïts durant la Guerra Civil, que van derivar en l’afusellament de 17 veïns del municipi, entre ells Juan Bautista Escrivá Mata, afusellat el 9 de maig de 1940 i enterrat en la Fossa 114 de Paterna.

El memorial finançat per la Diputació és un monument funerari en record d’eixes 17 persones represaliades, i la seua instal·lació en un lloc destacat del cementeri servix per a ofrenar les restes de Juan Bautista Escrivá i de la resta de víctimes, a mesura que avancen els treballs d’exhumació. El disseny del monument, emplaçat en terra, consta d’un bloc o fust de pedra calcària de planta quadrada, instal·lat sobre una base de dos escalons.

Accés i rehabilitació del refugi

El refugi antiaeri de Rafelcofer és una de les arquitectures de guerra més rellevants de la comarca de la Safor. Una recent inspecció va deixar en evidència la necessitat d’un projecte que permeta millorar l’accessibilitat i iniciar la consolidació de la seua estructura. La proposta de l’Ajuntament és mantindre l’espai amb la màxima seguretat, preservant els seus valors patrimonials i funcionals així com dotar-lo d’un millor accés per a aprofundir en el seu estudi.

També és part de les iniciatives subvencionades el projecte de comunicació i difusió del refugi antiaeri, després de la primera fase d’intervenció global. En concret, s’han instal·lat dos plafons temàtics, aprofitant el mur lateral del refugi on s’emplaçarà l’escala. Un està dedicat al context històric, descripció de l’edifici, ubicació en el centre urbà i tècniques constructives del propi refugi. L’altre descriu els tipus d’avions i bombarders i els usos i reglamentació dels refugis antiaeris.

Senyalística d’edificis històrics

L’últim dels projectes consistix en l’execució de 10 plafons temàtics en una primera fase, així com la seua instal·lació al costat d’edificis i llocs amb activitats destacades durant el període comprés entre l’inici de la Guerra Civil i la fi de la Dictadura. En la segona fase està prevista la instal·lació d’altres cinc plafons temàtics. Les temàtiques dels plafons informatius van des dels refugis antiaeris fins al cementeri; els molins de blat i arròs dels anys 1920 a 1950; el triomf de la taronja amb els seus magatzems i comerç; les Escoles Nacionals durant la República i la Guerra; el Carrer Major i la casa consistorial; i ‘Rafelcofer. De 1930 a 1939’.