La memòria de la repressió
Memòria i oblit són dos termes i dos conceptes inseparables, ja que s’oblida tot allò que no es pot recordar i es recorda allò que no s’ha oblidat. Per tant, l’oblit compon el record que nodrix la memòria i, per això, la memòria és, al mateix temps, un magatzem de les nostres idees, de la nostra manera de pensar i actuar. El que recordem patix un procés de selecció que és fruit d’una acció social i cultural. Només recordem allò que ens és important de mantindre present i que volem preservar per al futur, perquè la memòria tendix a ser transgeneracional.
Si la memòria és un producte cultural, una societat democràtica ha de guardar record de la repressió de les idees i dels abusos i la mort que van sofrir moltes persones per defendre la seua forma de pensar. No es pot restablir la situació anterior a l’ofensa que van patir eixes persones i les seues famílies, ni pot haver perdó si no hi ha un reconeixement del que va passar, una culpabilització dels responsables i una reparació de les víctimes.
