La Diputació destina en 2026 més de 55.000 euros per a la identificació de les víctimes del franquisme a Alzira

La Diputació de València, a través de l’àrea de Memòria Democràtica, ha consignat en el pressupost de 2026 un total de 55.870,90 euros per a culminar el projecte d’intervenció forense i identificació genètica de les restes de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista exhumats del mausoleu del cementeri d’Alzira, desenvolupat al costat de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica Fossar d’Alzira.

La vicepresidenta primera de la Diputació i diputada de Memòria Democràtica, Natàlia Enguix, ha subratllat que esta nova aportació econòmica “permetrà completar una actuació iniciada en 2025 i que és essencial per a garantir la dignitat de les víctimes, avançar en la seua identificació i oferir respostes a les famílies després de dècades de silenci”. Així mateix, la diputada ha afegit que “la memòria democràtica no és una qüestió del passat, és una responsabilitat del present. Per això, des de la Diputació mantenim la nostra implicació amb projectes rigorosos, amb base científica i orientats a la reparació moral i democràtica”, afirmava.

El projecte compta amb un finançament total de 184.416,10 euros, aprovada per la Junta de Govern al setembre de 2025 com a subvenció directa. D’eixa quantitat, 128.545,20 euros es van abonar en l’exercici anterior, mentres que la dotació inclosa ara en el pressupost de 2026 permetrà avançar en la fase final dels treballs.

L’actuació se centra en el panteó d’afusellats del cementeri d’Alzira, on es conserven les restes d’unes dos-centes persones executades durant la contesa. El projecte contempla la demolició i adaptació del mausoleu, la recuperació i individualització de les restes òssies i, posteriorment, la identificació genètica mitjançant proves d’ADN, amb l’objectiu de retornar nom i dignitat al major nombre possible de víctimes.

El mausoleu va ser alçat a principis de la Transició per decisió de Francisco Blasco, primer alcalde democràtic d’Alzira, i es va convertir en el primer memorial valencià dedicat als represaliats pel franquisme. No obstant això, la deterioració progressiva de l’estructura i les deficiències en impermeabilització han posat en risc la conservació de les restes, traslladats en el seu moment des de fosses comunes en condicions inadequades.

Enguix ha assenyalat que “les restes de més de dos-centes persones es troben disgregats en més de 25.000 fragments ossis, la qual cosa obliga a un treball minuciós de reconstrucció i identificació”, i ha afegit que l’aportació inclosa en el pressupost de 2026 “és clau per a poder avançar en esta fase del projecte”. L’equip d’especialistes està dirigit per l’antropòleg Javier Iglesias, des de la Universitat Autònoma de Madrid, on es desenvolupen els treballs de reconstrucció òssia previs a la fase d’identificació genètica.

En este sentit, Enguix ha destacat que “esta intervenció combina rigor científic, sensibilitat institucional i un profund respecte pels qui van defendre els valors democràtics”, i ha insistit que la Diputació “continuarà impulsant polítiques públiques que garantisquen veritat, justícia i reparació en tot el territori valencià”.

A més d’esta actuació a Alzira, la Diputació de València ha obert les convocatòries d’ajudes en matèria de Memòria Democràtica per a 2026, amb un increment de 250.000 euros respecte a l’exercici anterior i una dotació inicial de 825.000 euros ampliable fins a 1.075.000 euros, estructurada en dos línies per a ajuntaments i associacions memorialistes i incorporant per primera vegada, a petició municipal, el finançament de projectes de difusió i formació en memòria històrica i democràtica valenciana; una línia estratègica impulsada des de l’àrea de Memòria Democràtica per la vicepresidenta primera de la Diputació, Natàlia Enguix, qui ha subratllat que “reforçar les polítiques públiques de memòria és una obligació institucional per a consolidar els valors democràtics i acompanyar als municipis i entitats en este treball”.

L’àrea desenvolupa a més projectes propis dirigits a la joventut i al conjunt de la ciutadania com els programes Memòria a l’escola i Memòria a les Biblioteques, exposicions com la dedicada al fotoperiodista Luis Vidal o projectes editorials i audiovisuals com el llibre sobre Isidro Escandell i el webdoc ‘Els fosses de la vergonya’. Uns projectes sobre els quals la vicepresidenta ha destacat que “són fonamentals perquè la memòria democràtica arribe a la joventut i al conjunt de la ciutadania a través de formats accessibles i actuals”.