Memòria històrica

El catàleg “Objectes (Des)apareguts” és fruit de l'exposició del mateix nom de l'artista María Amparo Gomar Vidal, exhibida a la Sala Contraforts del Centre del Carmen Cultura Contemporània entre els dies 5 de febrer i 12 d'abril de 2021.

Produïda per la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València i el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, la mostra “Objectes (Des)apareguts” és una aproximació artística als objectes personals de víctimes del Franquisme en el context de les fosses comunes de Paterna.

El projecte va nàixer a la fi d'agost de 2019 quan Maria Amparo Gomar Vidal va contactar amb la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València, buscant suport per al seu projecte d'investigació artística centrat en el concepte de memòria. A arrel de la notícia de la recuperació d'un sonall amb el qual va ser enterrada una dona republicana afusellada, que va tornar al seu fill 83 anys després, María es pregunta quin tipus d'objectes s'han anat trobant durant les exhumacions, quines històries contenen i que representen per als i les familiars. Pensa que les històries d'aquests objectes, marcats i carregats de memòries, tenen una presència i un valor històric tan vehement, que es mereixen ser narrades.

Entre 2018 i 2020, Acció Ciutadana contra la Impunitat del Franquisme, ACCIF, va impulsar la presentació de querelles davant els Tribunals de Justícia Valencians per delictes de lesa humanitat que continuen impunes. Familiars d'afusellats a Paterna, enterrats en fosses comunes, han denunciat desaparicions forçades. També han trucat a les portes de la justícia els qui van ser militants antifranquistes, sindicalistes, estudiants universitaris que denuncien delictes de tortura, condemnes i penes de presó. Reclamen el seu dret a la tutela judicial, la investigació i, en el seu cas, l'enjudiciament dels qui van ser executors de tals crims. 24 querelles individuals i una col·lectiva, encapçalada per CCOO del País Valencià, que esperen resposta.

De moment aquestes querelles, la majoria de les quals han sigut desestimades, continuen el seu recorregut jurídic, amb l'objectiu d'arribar, si calguera, fins a les instàncies internacionals a la recerca de justícia.

Catàleg de l'exposició "Dones i resistència", que se centra en el paper de València com a capital de la República durant la complexa etapa de la Guerra Civil. Un període durant el qual València va ser la rereguarda, un lloc on encara es podia viure i treballar i fins i tot gaudir de la vida i en el qual les dones van ser protagonistes.  

Aquesta exposició mostra aqueixa època, efímera, en la qual les dones es van fer càrrec dels camps, dels tallers, de les oficines, de l'organització de l'ajuda social i sanitària, es van enfundar els vestits de miliciana o de tranviera  i van assumir càrrecs i llocs de decisió en la rereguarda del conflicte bèl·lic. Tristament, tots aqueixos avanços que es van reflectir a la València republicana prompte es veurien superats per la submissió forçada de la dona que van portar amb si els colpistes.

Contemplem aquest període retratat per Luis Vidal Corella (València, 1900-1959): fotoperiodista, col·laborador del Mercantil Valencià, corresponsal d'ABC, el Ruedo o l'Agència EFE a València. Els seus reportatges mostren les batalles en el Front de Terol, els personatges més rellevants del món polític, cultural i social de la València Capital de la República, o el sofriment del poble que patia els efectes de la guerra i la carestia.

.

Aquest llibre naix fruit de l'encàrrec de la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València a Vicent Gavarda per a dirigir un llibre en el qual es recolliren diversos aspectes del procés de recuperació de la memòria històrica i democràtica a la província de València, relacionant al temps aquesta temàtica amb el treball dut a terme en altres punts de la geografia espanyola, així com amb altres aspectes que ajudaren a conéixer tant la repressió franquista com fenomen, com el context històric mundial en què es va desenvolupar.

El resultat final, catorze autors i tretze contribucions que ens ajuden a conéixer  una mica més el nostre passat recent, a posar alguna llum en aqueixa foscor en la qual ens hem mogut durant tant de temps i que contribueixen a la difusió de la memòria democràtica en la nostra societat. Cada autor amb la seua contribució intenta aportar un gra d'arena, o un grapat, a aqueixa labor de recuperació.

Aquest llibre naix d’una proposta d’investigació que les autores, com antropòlogues socials, fan  a la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València amb l’objectiu de conèixer quin és l’impacte social dels actuals processos d’exhumació i identificació dels cossos d’unes persones afussellades fa 80 anys i enterrades a les fosses comunes del cementeri de Paterna.

La seua proposta va ser la realització d’una etnografia del procés exhumatori d’una de les fosses comunes de represaliats del franquisme del cementeri. És a dir, fer observació participant, realitzar entrevistes i recollir i analitzar tot allò que es genera quan unes persones decideixen juntar-se per mampendre el treball de recuperar els cossos i les memòries dels seus familiars. La Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València va confiar en el projecte i va finançar la seua realització, així com la publicació d’aquest.

Amb aquest estudi l'autor pretén, de manera didàctica, donar a conéixer a la ciutadania, la vivència de la Guerra Civil en les nostres terres. Per a això, s'han integrat, juntament amb l'anàlisi de la contesa, els relats de vida personals i singulars de desenes de valencians i valencianes, que van reaccionar davant la revolta militar, per a després marxar als diferents fronts en defensa de la II República. Model de treball amb el qual es desitja, d'una banda, rememorar aquells successos que van trastocar la normalitat de la ciutat de València i per un altre, recordar a aquelles persones que, per no ser personatges destacats, no solen tindre nom ni rostre en els grans relats sobre la guerra, però que amb el seu esforç van construir la història. La seua memòria s'ha convertit en un llegat essencial, en un patrimoni cultural i en una reivindicació. La ciutadania va ser la que va patir de manera directa les conseqüències de la guerra, i per tant, ha d'aparéixer en el seu relat.

Amb l'objectiu d'impulsar la investigació i elaborar l'Informe de vulneracions de drets fonamentals entre 1936-1978, el 13 de Juliol de 2016 es va signar un Conveni entre la Secretaria General per a la Pau i per a la Convivència, l'Institut de la Memòria, la Convivència i els Drets Humans Gogora, la Universitat del País Basc UPV/EHU i la Societat de Ciències Aranzadi, “amb especial atenció a execucions, desaparicions forçades, detenció, treballs forçats i exili”.

El Ministerio de Justicia creyó necesario en julio de 2018 encargar la realización de un estudio que recogiera el estado de la cuestión sobre las exhumaciones llevadas a cabo en España desde el año 2000, de manera que sirviera de base para elaborar un ambicioso plan de exhumación de fosas, liderado desde el Gobierno de España, para dar respuesta definitiva a la demanda de las víctimas y sus familiares.

A pesar que l'estudi se centra en la zona del Gran Bilbao és un exemple clar de la repressió franquista viscuda per les dones en tot el país.

La Diputació de València presenta el primer lliurament de la sèrie ‘La postguerra a les comarques valencianes’, un projecte que pretén recopilar microhistòries succeïdes en municipis de la província i “reivindicar la història local en este període àmpliament estudiat per investigadors nacionals i estrangers”. L'àrea de Memòria Històrica que dirigix Ramiro Rivera estrena la sèrie amb el treball dels jóvens investigadors Pau Pérez i Álex Gutiérrez sobre la postguerra en el Partit Judicial de Xàtiva i la comarca de l'Horta Nord.