Memòria històrica

A pesar que l’estudi se centra en la zona del Gran Bilbao és un exemple clar de la repressió franquista viscuda per les dones en tot el país.

Aquest llibre naix d’una proposta d’investigació que les autores, com antropòlogues socials, fan  a la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València amb l’objectiu de conèixer quin és l’impacte social dels actuals processos d’exhumació i identificació dels cossos d’unes persones afussellades fa 80 anys i enterrades a les fosses comunes del cementeri de Paterna.

La seua proposta va ser la realització d’una etnografia del procés exhumatori d’una de les fosses comunes de represaliats del franquisme del cementeri. És a dir, fer observació participant, realitzar entrevistes i recollir i analitzar tot allò que es genera quan unes persones decideixen juntar-se per mampendre el treball de recuperar els cossos i les memòries dels seus familiars. La Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València va confiar en el projecte i va finançar la seua realització, així com la publicació d’aquest.

La Diputació de València presenta el primer lliurament de la sèrie ‘La postguerra a les comarques valencianes’, un projecte que pretén recopilar microhistòries succeïdes en municipis de la província i “reivindicar la història local en este període àmpliament estudiat per investigadors nacionals i estrangers”. L’àrea de Memòria Històrica que dirigix Ramiro Rivera estrena la sèrie amb el treball dels jóvens investigadors Pau Pérez i Álex Gutiérrez sobre la postguerra en el Partit Judicial de Xàtiva i la comarca de l’Horta Nord.

El Ministeri de Justícia va creure necessari al juliol de 2018 encarregar la realització d’un estudi que recollira l’estat de la qüestió sobre les exhumacions dutes a terme a Espanya des de l’any 2000, de manera que servira de base per a elaborar un ambiciós pla d’exhumació de fosses, liderat des del Govern d’Espanya, per a donar resposta definitiva a la demanda de les víctimes i els seus familiars.

Amb aquest estudi l’autor pretén, de manera didàctica, donar a conéixer a la ciutadania, la vivència de la Guerra Civil en les nostres terres. Per a això, s’han integrat, juntament amb l’anàlisi de la contesa, els relats de vida personals i singulars de desenes de valencians i valencianes, que van reaccionar davant la revolta militar, per a després marxar als diferents fronts en defensa de la II República. Model de treball amb el qual es desitja, d’una banda, rememorar aquells successos que van trastocar la normalitat de la ciutat de València i per un altre, recordar a aquelles persones que, per no ser personatges destacats, no solen tindre nom ni rostre en els grans relats sobre la guerra, però que amb el seu esforç van construir la història. La seua memòria s’ha convertit en un llegat essencial, en un patrimoni cultural i en una reivindicació. La ciutadania va ser la que va patir de manera directa les conseqüències de la guerra, i per tant, ha d’aparéixer en el seu relat.

Amb l’objectiu d’impulsar la investigació i elaborar l’Informe de vulneracions de drets fonamentals entre 1936-1978, el 13 de Juliol de 2016 es va signar un Conveni entre la Secretaria General per a la Pau i per a la Convivència, l’Institut de la Memòria, la Convivència i els Drets Humans Gogora, la Universitat del País Basc UPV/EHU i la Societat de Ciències Aranzadi, “amb especial atenció a execucions, desaparicions forçades, detenció, treballs forçats i exili”.

Aquest llibre naix fruit de l’encàrrec de la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València a Vicent Gavarda per a dirigir un llibre en el qual es recolliren diversos aspectes del procés de recuperació de la memòria històrica i democràtica a la província de València, relacionant al temps aquesta temàtica amb el treball dut a terme en altres punts de la geografia espanyola, així com amb altres aspectes que ajudaren a conéixer tant la repressió franquista com fenomen, com el context històric mundial en què es va desenvolupar.

El resultat final, catorze autors i tretze contribucions que ens ajuden a conéixer  una mica més el nostre passat recent, a posar alguna llum en aqueixa foscor en la qual ens hem mogut durant tant de temps i que contribueixen a la difusió de la memòria democràtica en la nostra societat. Cada autor amb la seua contribució intenta aportar un gra d’arena, o un grapat, a aqueixa labor de recuperació.

Un sociòleg, una periodista i dos juristes analitzen el cas d’Espanya i de les actuacions que s’han portat a terme i s’estan plantejant en l’àmbit de la memòria històrica. Assenyalen com la debilitat de la nostra democràcia radica en la impunitat de la dictadura, l’abandó de les víctimes i l’absència de polítiques de memòria. Després de més de quatre dècades, encara queda molt per fer per a construir la memòria democràtica, i l’obra proposa un camí que es pot seguir.