Exposicions virtuals

No tindreu pau després de la guerra

Amb l'objectiu de complir amb els principis de veritat, justícia i reparació, així com aconseguir la dignificació de les víctimes i els seus familiars, la Delegació de Memòria Històrica va encarregar a l'Aula d’Història i Memòria Democràtica de la Universitat de València la realització d'un  projecte expositiu. Va nàixer així “No tindreu pau després de la guerra”, amb la voluntat que fóra exhibida en tots aquells municipis de la província que ho desitjaren sense cap cost per a ells, més enllà del transport i del seu muntatge.

 Des de l'1 de març de 2018, en que va ser inaugurada en la Facultat d'Història de València, l'exposició va ser exhibida en díhuit municipis de la província de València fins al 19 de juny de 2019.

 Amb un marcat caràcter didàctic, l'exposició mostra, al llarg dels seus dotze panells, un recorregut  per les diferents modalitats de la repressió franquista (les reclusions massives, els consells de guerra i afusellaments, la vida en les presons, la violència contra les dones,…) i la seua incidència en les localitats valencianes, unint-se en ella tant el rigor científic, com un contingut atraient per als visitants. A través d'expedients judicials, diaris, fotografies i testimonis directes de les víctimes, el visitant és capaç de rememorar les persones que van viure a la província de València durant la dictadura.

 L'exposició tanca el seu recorregut amb la recreació tridimensional d'una cel·la, per a mostrar al visitant el reduït espai en què s'amuntegaven els presos i les calamitoses condicions en què van viure durant el seu captivitat.

Les víctimes valencianes del nazisme

Amb el muntatge d'esta exposició la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València pretén retre homenatge als 678 valencians víctimes del nazisme i mostrar «la veritat incòmoda» de l'infern que van viure abans i durant la seua deportació, i també després del seu alliberament, perquè els espanyols van ser els únics que no van poder tornar al seu país d'origen fins a la mort de Franco.

 L'exposició reunix fotografies i altres objectes de les víctimes, cedides per les seues famílies, com a documents, targetes postals o l'uniforme que va portar Virtudes Cuevas, símbol de la lluita contra el feixisme, en el camp d'extermini i les medalles que va rebre. També han cedit materials i documents organismes com l'Ajuntament de Sueca, la Universitat d'Alacant, el Museu de l'Iber i el consolat de França a València, a més de diversos particulars.

 El Govern de Hitler va dissenyar centenars de camps en el seu territori  i per ells van passar o van morir 678 valencians i valencianes. Mauthausen, Buchenwald, Dachau o Ravensbrück, dit “L'infern de les dones”, van ser testimonis de l'holocaust valencià. Tan sols 252 de les víctimes valencianes de Hitler van ser alliberades amb vida i altres cinc van aconseguir evadir-se.

 L'exposició, que s'obri amb un monòlit on apareix el nom de les víctimes agrupades pel seu poble natal, s'estructura en panells que retraten l'abans i el durant del seu captivitat, així com el després, perquè la dictadura de Franco els va obligar a ser apàtrides i molts d'ells van haver de romandre en l'exili, principalment a França. En este país alguns dels supervivents van rebre nombrosos reconeixements. És el cas, per exemple, de Virtudes Cuevas, que va ser condecorada amb l'Orde Nacional de la Legió d'Honor Francesa.

 L'exposició es va exhibir Al Palau dels Scala del 13 al 20 de maig de 2019 i durant eixa setmana va ser visitada per 1.200 persones.

Descàrregues: