Dret a la justícia
Aquest dret busca impedir la impunitat dels culpables de violacions dels drets humans. És una obligació de l’Estat perseguir i evitar aquesta impunitat. La vulneració d’aquest dret a la justícia s’efectua mitjançant actuacions dels tipus següents :
- Lleis d’amnistia per a violacions greus dels drets humans, que suposen la imposició jurídica de l’oblit.
- Obstrucció i retards indeguts de processos judicials, omissions i irregularitats en els processos d’investigació propiciats per representants de l’Estat. Aquestes investigacions han de ser impulsades per l’Estat i no quedar subjectes a la iniciativa de familiars. Amnistia Internacional va proposar per a Espanya la creació d’una Fiscalia especialitzada en la violació de drets humans durant la Guerra Civil i el franquisme.
- Falta d’imparcialitat en la investigació o en els jutges, inclosa l’aplicació de la jurisdicció militar en casos en què intervenen civils.
- Una investigació insuficient o deficient que impedisca l’esclariment d’allò que va passar.
- Processos judicials ficticis o enganyosos.
De fet, el Comité de Drets Humans de Nacions Unides el 1992 va prohibir que les amnisties cobriren els responsables de tortures, desaparicions, execucions sumàries i maltractaments :
Les amnisties són generalment incompatibles amb l’obligació dels Estats d’investigar aquests actes, de garantir que no es cometen aquests actes dins de la seua jurisdicció i de vetlar per que no es porten a terme aquests actes en el futur. Els Estats no poden privar els particulars del dret a una reparació efectiva, inclosa la indemnització i la rehabilitació més completa possible.
Evidentment aquests crims són imprescriptibles, tal com recorda el Comité de Drets Humans a Espanya:
El Comité recorda que els delictes de lesa humanitat són imprescriptibles i assenyala a l’atenció de l’Estat part de les seues Observacions generals núm. 20 (1992), relatives a l’article 7, segons el qual les amnisties relatives a les violacions greus dels drets humans són incompatibles amb el Pacte.
(ALDANA-PINDELL, Raquel, “An Emerging Universality of Justiciable Victims’ Rights in the Criminal Process to Curtail Impunity for State-Sponsored Crimes”. En: Human Rights Quaterly, vol. 26, nº 3, 2004, pp. 605-686)
Dret a la veritat, la justícia i la reparacióSaber més: La denominada Querella Argentina
Per tant, un Estat està obligat a jutjar els responsables de violacions contra els drets humans o, si no hi ha aquesta obligació, a extradir-los a aquells països que estiguen determinats a fer-ho. Aquesta opció combina els principis de la jurisdicció universal amb l’obligació d’extradir o jutjar reconeguda en el Dret Internacional sobre Drets Humans. Ambdós principis són reconeguts a Espanya pel poder judicial, tant en l’article 23.4 de la Llei Orgànica 6/1985, com en la Sentència del Tribunal Suprem 554/2007.
Quan la Sentència del Tribunal Suprem de 3 de febrer de 2010 va imputar al magistrat Baltasar Garzón un delicte de prevaricació en la seua investigació judicial sobre els crims comesos durant la Guerra Civil i el franquisme, la justícia d’Argentina va acceptar, en aplicació d’aquests principis, una querella per a jutjar aquests crims ocorreguts a Espanya, encara que cap ciutadà argentí no es vera involucrat en aquests. La Audiència Nacional Espanyola mateixa reconeix la validesa d’aquesta querella quan, davant del requeriment de la justícia argentina per a extradir una persona responsable de violacions greus dels drets humans a Espanya durant els anys setanta, assenyala que, en cas que no es concedisca aquesta extradició, les autoritats espanyoles han d’iniciar una causa judicial contra el mateix individu (Sentència de l’Audiència Nacional 8/2008, Sala Penal, Secció 2a, Rotllo de la Sala 12/2007, Extradició 1/2007, 28 d’abril de 2008, F.J.4t).
