Objectiu de la memòria històrica
La memòria històrica busca fer present la violència sociopolítica que s’ha superposat i ha continuat un conflicte armat, que coneixem com a Guerra Civil, a pesar que cada un dels bans comptara amb participació internacional, la qual va ser més decisiva i notòria en el cas de l’exèrcit sublevat.
Aquest procés de violència sociopolítica va suposar l’execució sistemàtica de vulneracions dels drets humans, en la impunitat que permetia l’acumulació del poder polític i militar en les mateixes mans, la qual cosa relegava la possibilitat d’un juí o d’un juí just al no-res.
La memòria històrica busca transmetre, ja no la versió dels vencedors, sinó acostar-se a allò que ha ocorregut en realitat a través dels ulls dels vençuts, d’aquells que han patit la repressió dels victoriosos en el conflicte armat.
Aquesta cerca de memòria objectiva rep diverses qualificacions que presenten variants importants:
La memòria de la repressió
Dret a la veritat, la justícia i la reparacióMemòria col·lectiva:
Conjunt de visions i sentiments, comuns al terme mitjà dels membres d’una societat, que permeten recordar de forma semblant esdeveniments socialment rellevants, que deixen una empremta en la societat i afavoreixen la reafirmació de la identitat d’una comunitat.
Memòria històrica:
Entén la memòria com un exercici polític i jurídic, és a dir, és un conjunt d’iniciatives públiques i privades per a compartir socialment el reconeixement d’un «passat concret i tràgic», les quals pretenen vincular les víctimes d’aquell passat més o menys recent amb la societat actual
En el cas espanyol, la Llei 52/2007, coneguda com a Llei de Memòria Històrica, circumscriu aquest període als esdeveniments ocorreguts entre l’esclat de la Guerra Civil (1936) i la fi de la dictadura franquista (1975).
Memòria democràtica:
Busca el record i el reconeixement d’aquelles persones que van patir les conseqüències de la Guerra Civil i de les que van lluitar contra la dictadura en defensa dels drets i les llibertats democràtiques; però alhora inclou també les que van fer possible l’autonomia política dels valencians i valencianes, tant en la Segona República, com en la Transició iniciada en 1975. Per tant, es busca el tribut al passat, potenciar la identitat d’una societat i dotar-la d’una ferramenta per a la defensa de la democràcia
En el cas valencià aquesta visió més àmplia du a incloure en la Llei 14/2017 de la Generalitat dins de la memòria democràtica dels valencians i les valencianes el període inscrit entre la proclamació de la Segona República Espanyola (1931) i l’entrada en vigor de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana (1982).