Notícies 
Són pocs els llibres que han mostrat la repressió exercida sobre les dones republicanes. Elles van ser víctimes d’abusos institucionalitzats i sistemàtics que tenien com a objectiu demonitzar l’estereotip de feminitat que s’havia començat a estendre durant la Segona República i que permetia una certa escapatòria respecte a la rigidesa prèvia, i, encara més, respecte al que va vindre després. Mentre que ells havien caigut en el front, havien sigut executats o fugien davant de l’arribada dels sublevats, elles romanien als pobles, a càrrec de les seues famílies, en misèria, i moltes de les vegades eren jutjades en tribunals militars en els quals es decidia quines dones havien de ser vexades i marcades per haver contribuït a l’afonament de la moral. D’aquesta manera es va estendre el tall de pèl al zero i la ingesta d’oli de ricí per a provocar-los diarrees i passejar-les pels carrers principals de les poblacions «alliberades», acompanyades per bandes de música. No es tractava tant d’apartar o perseguir l’enemic, sinó, més aviat, d’exhibir una espècie de «deformitat» generada en la República. Va ser un poc més que un abús exercit sobre les dones, va ser un atac a un model de dona lliure i independent.