Memòria històrica

Mi Odisea és un diari original i inèdit que va escriure Antonio Gutiérrez (Vélez-Málaga) en 1948 en el qual narra la fugida de Màlaga al costat de la seua família davant l'entrada imminent de les tropes franquistes a la ciutat. És el que es coneix com la Desbandá en què va haver-hi milers de morts pels atacs indiscriminats dels revoltats. La Desbandá, coneguda també com la Huía constitueix un dels crims contra població civil indefensa més atroços de la contesa, al costat del bombardeig de Guernica.

Antonio Gutiérrez narra en el seu diari, no sols l'episodi de la massacre en la carretera de Màlaga a Almeria, sinó el seu periple vital fins que va aconseguir travessar els Pirineus a la recerca de refugi. Allí seria conduït als camps de concentració de Argelès-Sur Mer i Bram. Finalment, es va quedar com a refugiat a Normandia.

Es tracta d'un testimoniatge excepcional que arriba a les nostres mans gràcies al professor Nelson Seguí, que en els anys 2007 i 2008 es va desplaçar a Córdoba, Argentina, per a impartir sengles cursos de valencià a descendents de l'exili al país llatinoamericà. Aquest projecte va ser cofinançat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Conselleria d'Educació. Va ser el professor Seguí qui, davant la confiança que va despertar entre els alumnes, va quedar custodi d'aquest diari que li va ser entregat per una de les netes d'Antonio Gutiérrez.

Entre 2018 i 2020, Acció Ciutadana contra la Impunitat del Franquisme, ACCIF, va impulsar la presentació de querelles davant els Tribunals de Justícia Valencians per delictes de lesa humanitat que continuen impunes. Familiars d'afusellats a Paterna, enterrats en fosses comunes, han denunciat desaparicions forçades. També han trucat a les portes de la justícia els qui van ser militants antifranquistes, sindicalistes, estudiants universitaris que denuncien delictes de tortura, condemnes i penes de presó. Reclamen el seu dret a la tutela judicial, la investigació i, en el seu cas, l'enjudiciament dels qui van ser executors de tals crims. 24 querelles individuals i una col·lectiva, encapçalada per CCOO del País Valencià, que esperen resposta.

De moment aquestes querelles, la majoria de les quals han sigut desestimades, continuen el seu recorregut jurídic, amb l'objectiu d'arribar, si calguera, fins a les instàncies internacionals a la recerca de justícia.

Catàleg de l'exposició "Dones i resistència", que se centra en el paper de València com a capital de la República durant la complexa etapa de la Guerra Civil. Un període durant el qual València va ser la rereguarda, un lloc on encara es podia viure i treballar i fins i tot gaudir de la vida i en el qual les dones van ser protagonistes.  

Aquesta exposició mostra aqueixa època, efímera, en la qual les dones es van fer càrrec dels camps, dels tallers, de les oficines, de l'organització de l'ajuda social i sanitària, es van enfundar els vestits de miliciana o de tranviera  i van assumir càrrecs i llocs de decisió en la rereguarda del conflicte bèl·lic. Tristament, tots aqueixos avanços que es van reflectir a la València republicana prompte es veurien superats per la submissió forçada de la dona que van portar amb si els colpistes.

Contemplem aquest període retratat per Luis Vidal Corella (València, 1900-1959): fotoperiodista, col·laborador del Mercantil Valencià, corresponsal d'ABC, el Ruedo o l'Agència EFE a València. Els seus reportatges mostren les batalles en el Front de Terol, els personatges més rellevants del món polític, cultural i social de la València Capital de la República, o el sofriment del poble que patia els efectes de la guerra i la carestia.

A mesura que les tropes franquistes van anar avançant pel territori nacional durant la Guerra Civil, es van implantar les bases del «nou ordre» dictatorial, que van afectar tots els àmbits —polític, social i econòmic— i es van fer patents tant en la vida quotidiana dels espanyols com en les institucions en tots els àmbits. Quan els sublevats van conquistar íntegrament el territori del País Valencià a finals de març de 1939 (a pesar que Castelló ja havia sigut conquistada el 1938) es va dur a terme, com en la resta del país, la revocació i reorganització de les institucions i autoritats locals. Així doncs, les falanges locals es van crear com una extensió del partit únic, FET-JONS, i estarien presents en els municipis durant tota la dictadura. En aquest llibre es pretén analitzar la presència de Falange i les branques juvenil i femenina —el Frente de Juventudes i la Sección Femenina— en cinc localitats valencianes: Manises, Alboraia, Cortes de Pallás, Tous i Tuéjar, amb la intenció de conéixer com es van organitzar, la seua evolució, qui va formar part del partit únic i, finalment, quines funcions i activitats van dur a terme des de la seua creació fins al final de la dictadura franquista.

#ElMur és un projecte que des de 2018 ha treballat per a recuperar la memòria democràtica de la Comunitat Valenciana. Des dels seus inicis, el projecte es va desenvolupar en serials de podcast amb desplegament multimèdia, emesos per À Punt Mèdia i Plazaradio. Dins d'aquesta estratègia transmèdia, es va concebre #ElMur en format d'exposició. Imatges, relats i objectes que donen compte de la història més pròxima.

La mostra comissariada per Carlos López Olano i Eduard Torres es va exhibir en el Palau Joan de Valeriola seu de la Fundació Xirivella Soriano, entre desembre de 2022 i març de 2023.

En el catàleg es troba la descripció temàtica i gràfica de l'exposició i la història sobre el naixement i l'evolució del #ElMur. A més s'inclouen estudis i informes en els quals es reflexiona sobre la trajectòria històrica memorialista des de punts de vista diversos, alhora que s'aborden l'estat de la qüestió de la Memòria Democràtica, els últims avanços en la investigació del camp de concentració d'Albatera, l'actualització de les fases i processos de recuperació de víctimes de les fosses comunes i la fundació de la Plataforma d'Associacions de Familiars de Víctimes del Franquisme de les Fosses Comunes de Paterna i les polítiques públiques de memòria en el cas de Castelló.

La repressió específica cap a les dones durant la Guerra Civil de 1936—1939 i el franquisme, es va concretar en càstigs públics com el rapat del pèl, la porga amb oli de ricí o l'obligació de netejar determinats llocs, com a esglésies o escoles; i en la violència sexual que van patir tant als centres de detenció com durant l'ocupació de les tropes franquistes. Més enllà de l'eliminació física de les dones considerades especialment perilloses, es pretenia l'anul·lació psicològica de tota possible oponent. Es castigava les dones per la seua vinculació familiar, o per haver-se immiscit en l'àmbit del polític i públic, contràriament a l'ideal de dona que el franquisme —per mitjà de Falange i de l'Església— venia a imposar.

Les dones van donar suport als homes empresonats i van tirar avant a les seues famílies en condicions de gran precarietat econòmica, desafiant el control del règim amb estratègies com l'estraperlo. En les últimes dècades del franquisme les dones es van mobilitzar tant per motius polítics com econòmics i socials, i van patir la repressió policial, així com l'assetjament de grups d'extrema dreta.

Vint-i-una persones nascudes entre 1914 i 1963 majoritàriament dones del Marge Esquerre del Nervión, ens han oferit la seua experiència per a poder conéixer aquesta part de la nostra història tan silenciada.

Aquest llibre naix d’una proposta d’investigació que les autores, com antropòlogues socials, fan  a la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València amb l’objectiu de conèixer quin és l’impacte social dels actuals processos d’exhumació i identificació dels cossos d’unes persones afussellades fa 80 anys i enterrades a les fosses comunes del cementeri de Paterna.

La seua proposta va ser la realització d’una etnografia del procés exhumatori d’una de les fosses comunes de represaliats del franquisme del cementeri. És a dir, fer observació participant, realitzar entrevistes i recollir i analitzar tot allò que es genera quan unes persones decideixen juntar-se per mampendre el treball de recuperar els cossos i les memòries dels seus familiars. La Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València va confiar en el projecte i va finançar la seua realització, així com la publicació d’aquest.

Les primeres Jornades de Memòria Democràtica celebrades a Paterna poden considerar-se un magnífic exemple de compromís cívic per part de la ciutadania, amb l’acompanyament d’aquella part de l’Administració més pròxima a les persones, l’Administració Local, representada per l’Ajuntament de Paterna i la Diputació de València.

En aquestes actes trobem l’harmònica combinació entre els diferents integrants que fan possible la fi de l’oblit i de la impunitat. Ací trobem les paraules de les associacions de familiars dels represaliats, juntament amb les dels responsables dels equips tècnics que excaven i analitzen les restes humanes trobades en aquestes fosses, les dels tècnics de l’Administració que fan de la memòria històrica un servei públic; i les dels representants del món universitari que ens proposen un plantejament científic als records i sentiments de molts de nosaltres. Ens enorgulleix dir que en aquesta suma d’integrants, que conformen la política pública de memòria democràtica, la Diputació de València ha jugat un paper clau com a coordinadora i possibilitadora d’actuacions, perquè, com a ciutadans i ciutadanes, seria el que esperaríem d’una institució democràtica.

La Diputació de València presenta el primer lliurament de la sèrie ‘La postguerra a les comarques valencianes’, un projecte que pretén recopilar microhistòries succeïdes en municipis de la província i “reivindicar la història local en este període àmpliament estudiat per investigadors nacionals i estrangers”. L'àrea de Memòria Històrica que dirigix Ramiro Rivera estrena la sèrie amb el treball dels jóvens investigadors Pau Pérez i Álex Gutiérrez sobre la postguerra en el Partit Judicial de Xàtiva i la comarca de l'Horta Nord.

Aquesta obra constitueix una anàlisi de la repressió franquista durant la immediata postguerra a l’Horta Nord, a tall d’explicar qui va exercir la violència política i perquè, i qui la va rebre i perquè. En els dos primers capítols, l’estudi aporta una contextualització prèvia de les primeres dècades del segle XX i del període de la Segona República. En segon lloc, s’exposen els resultats de la recerca sobre la Guerra Civil, l’ocupació militar i la constitució dels primers ajuntaments de la Dictadura franquista en els 22 municipis de la comarca. I, per últim, s’analitzen les polièdriques formes de repressió i violència política, estructurades en dos eixos principals: una violència directa i explícita –depurats, empresonats, afusellats i exiliats- i altra violència indirecta i implícita –control social, violència de gènere i persecució lingüística-.

El Ministeri de Justícia va creure necessari al juliol de 2018 encarregar la realització d'un estudi que recollira l'estat de la qüestió sobre les exhumacions dutes a terme a Espanya des de l'any 2000, de manera que servira de base per a elaborar un ambiciós pla d'exhumació de fosses, liderat des del Govern d'Espanya, per a donar resposta definitiva a la demanda de les víctimes i els seus familiars.

Aquesta obra constitueix una actualització de la informació relativa al procés d'exhumacions de fosses comunes de víctimes de la Guerra Civil que l'any 2000 es va iniciar amb rigor científic. Estem davant una imprescindible síntesi del realitzat a Espanya i una guia sistemàtica, encara que necessàriament incompleta, sobre com abordar la ingent tasca del que queda per avançar en exhumació d'aquestes fosses comunes en els pròxims anys.