Notícies 
La repressió específica cap a les dones durant la Guerra Civil de 1936—1939 i el franquisme, es va concretar en càstigs públics com el rapat del pèl, la porga amb oli de ricí o l’obligació de netejar determinats llocs, com a esglésies o escoles; i en la violència sexual que van patir tant als centres de detenció com durant l’ocupació de les tropes franquistes. Més enllà de l’eliminació física de les dones considerades especialment perilloses, es pretenia l’anul·lació psicològica de tota possible oponent. Es castigava les dones per la seua vinculació familiar, o per haver-se immiscit en l’àmbit del polític i públic, contràriament a l’ideal de dona que el franquisme —per mitjà de Falange i de l’Església— venia a imposar.
Les dones van donar suport als homes empresonats i van tirar avant a les seues famílies en condicions de gran precarietat econòmica, desafiant el control del règim amb estratègies com l’estraperlo. En les últimes dècades del franquisme les dones es van mobilitzar tant per motius polítics com econòmics i socials, i van patir la repressió policial, així com l’assetjament de grups d’extrema dreta.
Vint-i-una persones nascudes entre 1914 i 1963 majoritàriament dones del Marge Esquerre del Nervión, ens han oferit la seua experiència per a poder conéixer aquesta part de la nostra història tan silenciada.