Notícies 
Els escenaris pels quals transiten els quatre estudis continguts en el present volum mostren l’estreta relació existent entre diferents models propagandístics, de naturalesa musical, implementats a l’Alemanya nazi de l’III Reich d’Adolf Hitler, i els duts a terme a Espanya durant la dictadura del general Francisco Franco. Aquests estudis es veuen completats amb l’aportació artística d’obra gràfica recent (2020).
Tots dos règims van atorgar un paper rellevant a la música com a expressió artística que havia de contribuir a modelar una determinada sensibilitat política de signe autoritari, així com a impulsar una concepció patriòtica basada en l’exclusió del discrepant i en l’eliminació de l’adversari. Els límits que separaven totes dues categories sempre van ser extremadament difusos i, per tant, la seua concreció només responia a interpretacions arbitràries, generalment alienes a tota norma legal.
La creació d’un nou corpus musical durant el període que és objecte d’estudi, tant a Alemanya com a Espanya, va afavorir l’edició urgent de cancioners, poemaris, fulles volants i discos, principalment, com a suports en els quals fixar els missatges continguts en cançons i himnes de guerra, contestats des del camp oposat amb obres de lluita i resistència.
En les dècades dels anys 30 i 40 del segle XX, diferents fronteres europees van col·lapsar, violentades per forces militars d’ocupació que les van travessar entonant alegres cançons populars, com si d’una excursió juvenil es tractara; cançons les melodies de les quals recordaven als soldats els seus orígens però no la seua destinació, unit est, indefectiblement, al del continent europeu.