La Diputació continua els treballs per a localitzar a les víctimes de la Guerra Civil mortes en l’antic hospital de Llíria

La Diputació de València, a través de la seua delegació de Memòria Democràtica, fa un pas definitiu en la recuperació de la memòria històrica al Camp de Túria amb la posada en marxa d’una ambiciosa intervenció en el Cementeri Municipal de Llíria. L’actuació, licitada directament per la Diputació amb una subvenció del Ministeri de Memòria Democràtica, se centra en localitzar, excavar i realitzar l’estudi antropològic de les restes de persones represaliades durant o després de la Guerra Civil que es troben en fosses comunes. En paraules de la vicepresidenta i responsable de Memòria, Natàlia Enguix, “es tracta de justícia social per a reparar el dolor de les famílies”.

El projecte comptarà amb una inversió superior als 80.000 euros que es desglossa en dos parts, a través d’un contracte de la Diputació que compta amb la subvenció del Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica. La primera fase, que conclourà aproximadament en un mes, s’ha destinat a l’exhumació i treballs de camp, que comptarà amb 60.000 euros. La segona fase està fixada per a l’any vinent, i se centrarà en les actuacions de laboratori i post-excavació, subvencionades per la delegació provincial de Memòria amb una mica més de 20.000 euros.

En la seua visita al cementeri de Llíria, Natàlia Enguix ha remarcat que l’actuació “és un deute moral inajornable, ja que la nostra prioritat absoluta és donar resposta a les famílies que porten mitja vida esperant recuperar als seus per a donar-los, per fi, una sepultura digna”. A Llíria, “no estem parlant només d’arqueologia o de remoure terra, estem parlant d’humanitat, de justícia social i de complir amb una llei que ens obliga a no mirar cap a un altre costat”, ha assenyalat Enguix, qui ha insistit que des de la Diputació “no escatimarem esforços ni recursos, perquè darrere de cada fossa hi ha una història de dolor que les administracions tenim el deure de reparar”. En opinió de la vicepresidenta, “és una qüestió de valors democràtics bàsics, perquè un país no és plenament lliure si manté als seus ciutadans en cunetes o fosses comunes anònimes”.

El repte de completar el projecte

La delegació de Memòria Democràtica que coordina Natàlia Enguix ha arreplegat el repte de l’Ajuntament de Llíria, l’Agrupació de Familiars de Víctimes del Franquisme de la les fosses comunes de Llíria i el Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica de València de completar un projecte que es va iniciar en 2021, amb una primera campanya sufragada per l’ajuntament, a la qual va seguir una segona campanya en 2022 subvencionada per la Diputació, les executades amb l’equip arqueològic i antropològic d’ArqueoAntro.

La que ara comença és la tercera campanya d’excavació i exhumació de les possibles fosses situades en el Cementeri Municipal de Llíria. En esta ocasió, la licitació té com a objectiu ampliar la zona d’excavacions al cementeri civil, treballant amb una tècnica que permet retirar la terra capa a capa, de forma molt acurada, fins a arribar al terreny verge per a no deixar ni un sol rastre per revisar. “És la segona licitació que fa la Diputació en este tipus de projectes, que normalment posen en marxa els ajuntaments amb les subvencions que els donem”, ha explicat la vicepresidenta Enguix, qui ha detallat que això ha sigut possible “en rebre la Diputació una subvenció de 50.000 euros per part del Ministeri”.

A Llíria es tenen localitzades un mínim d’11 fosses, de les quals fins a la data només s’han recuperat les restes de 12 persones. Després de l’exhumació, els cossos trobats seran sotmesos a un procés d’estudis antropològics forenses i la comprovació de l’ADN amb els familiars de les víctimes, per a finalment depositar-los en un lloc digne triat per les famílies.

En el cas de Llíria, es xifra entre 111 i 113 els assassinats entre juliol i octubre de 1939 pel règim franquista, quasi tots ells procedents de localitats de la comarca del Camp de Túria. El projecte preveu identificar el lloc exacte en el qual es troben les 22 víctimes inhumades que procedien del Depòsit de presos de Llíria i de la Presó del Remei, així com més d’un centenar de soldats republicans morts a l’Hospital Militar de Llíria.

Arqueòlegs i forenses

Els estudis previs amb radars han detectat formes baix la superfície que coincidixen amb el que podrien ser restes de fosses comunes, on es creu que van ser enterrades les persones que van morir en l’antic hospital militar de Llíria. En este sentit, perquè tot el procés tinga plenes garanties, l’equip haurà d’estar format per especialistes en arqueologia i medicina forense, els qui s’encarregaran d’analitzar els ossos en el mateix lloc on apareguen i d’arreplegar les mostres biològiques necessàries seguint els protocols internacionals més estrictes.

El treball previ sobre el terreny és fonamental per a poder realitzar després les proves d’ADN que permeten identificar a les víctimes i entregar-les a les seues famílies. La intervenció a Llíria forma part d’una estratègia global de la Diputació que aposta per la memòria com una ferramenta de futur a través de l’educació i la pedagogia. Al respecte, Natàlia Enguix ha destacat que la delegació de Memòria compta amb un pressupost anual de dos milions d’euros que permet, a més de les exhumacions, consolidar programes educatius com a ‘Memòria a l’Escola’ o ‘Memòria a les Biblioteques’, així com projectes culturals com a exposicions i pòdcast.

Enguix insistix que oferir estos recursos i jornades formatives és el que garantix que “la joventut treballe amb les fonts originals i tinga capacitat crítica per a liderar la reflexió sobre el nostre passat”. Tot este esforç s’ha complementat amb un increment de 250.000 euros en les ajudes a ajuntaments i associacions, arribant al milió d’euros per a 2026, consolidant així la política de reparació en tots els municipis valencians.