La Diputació completa l’ajuda al Fossar d’Alzira per a identificar les restes de 211 represaliats de la Guerra Civil

Entre l’1 de maig de 1939 i el 29 d’abril de 1940, més de 200 persones van ser represaliades pel franquisme a Alzira i enterrades en fosses comunes del cementeri de la capital de la Ribera Alta. La delegació de Memòria Democràtica de la Diputació de València, que dirigeix la vicepresidenta Natàlia Enguix, ha destinat en els últims tres anys més de 300.000 euros per a contribuir als principis de veritat, justícia i reparació, subvencionant els projectes d’exhumació i identificació de les víctimes impulsats per l’associació Fossar d’Alzira.

En paraules de la vicepresidenta i responsable de Memòria, Natàlia Enguix, “l’actuació en el cementeri d’Alzira és una de les més singulars i ambicioses empreses per la Diputació. Singular per la complexitat dels treballs, ja que els cossos es van extraure de les fosses en un primer moment per personal no qualificat i sense garanties tècniques, amb els cadàvers col·locats en sacs que es van depositar en un memorial; i ambiciós perquè s’estima que les restes poden pertànyer a 211 persones que van ser víctimes del franquisme”.

La delegació provincial de Memòria va firmar un primer conveni amb el Fossar en 2023, amb una dotació econòmica de 109.000 euros per a cobrir la fase d’extracció de les restes soterrades en el memorial i la posterior reconstrucció dels cossos, mesclats a l’interior dels sacs i afectats per les filtracions d’aigua. Els treballs van resultar tan complexos que l’associació va haver de renunciar a l’ajuda de la Conselleria per a abordar la identificació genètica, que va haver de posposar-se.

Nova ajuda en 2025

Una vegada finalitzats els treballs d’individualització dels més de 200 cossos trobats, la delegació que dirigix Natàlia Enguix va concedir una nova subvenció al Fossar d’Alzira al setembre de 2025, una ajuda de 185.000 euros per a la identificació de les restes que s’ha distribuït en dos anualitats. En estos moments, la corporació ha aprovat la justificació dels 129.000 euros invertits l’any passat en el procés genètic per a identificar a les víctimes i ha ordenat el pagament dels 56.000 euros assignats als comptes de 2026.

Abans, la Diputació va destinar altres 30.000 euros entre 2024 i 2025 a la reconstrucció del primer panteó d’Espanya dedicat als represaliats pel franquisme. La inversió de més de 300.000 euros en el cementeri municipal d’Alzira “demostra la implicació d’esta institució amb la memòria i els col·lectius memorialistes”, defensa Natàlia Enguix, qui espera que la identificació de les víctimes “pose fi a processos que porten oberts més de 80 anys, podent reconstruir les històries familiars interrompudes per la dictadura”.

Actualment, s’han remés més de 200 mostres de restes esquelètiques al laboratori d’Antropologia forense, junt amb mostres de familiars que puguen servir com a referència per al parentiu. En el cas del cementeri d’Alzira, on més de la mitat dels represaliats procedixen de la pròpia capital de la Ribera Alta i municipis com Carcaixent i Guadassuar, una trentena de famílies busquen identificar al seu avantpassat.

Encara que la repressió franquista es va centralitzar a Alacant, Castelló i Paterna, com a focus principal a València, caps de comarca com Alzira, Sueca, Llíria i Gandia, amb presons pròpies, també van registrar un nombre considerable d’afusellaments que tenien un caràcter exemplaritzant. En este context trobem el cas del Fossar d’Alzira, amb víctimes fonamentalment de la Ribera Alta i la Ribera Baixa, al costat de les restes de nou veïns de Simat, un de Dénia i de Cheste i altres nou d’origen desconegut.