“Mi padre estuvo 40 años callado como una tumba, intentando no decir una palabra más alta que otra. Esta es la historia que me contó mi padre una y otra vez, hecha de trozos y retales, de piezas que no encajan, pero que yo sé que es cierta, y así voy a intentar contarla, dándole a mi padre una voz. Una voz que cuenta una parte de la historia cada vez más olvidada, pero que los que la vivieron no la olvidarán jamás”. Miguel Gallardo

“Mon pare va estar 40 anys callat com una tomba, intentant no dir una paraula més alta que una altra. Esta és la història que em va comptar mon pare una vegada i una altra, feta de trossos i retalls, de peces que no encaixen, però que jo sé que és certa, i així intentaré comptar-la, donant-li a mon pare una veu. Una veu que compte una part de la història cada vegada més oblidada, però que els que la van viure no l’oblidaran mai”. Miguel Gallardo

En 1972, Manuel Sanchis Guarner (1911 – 1981) va publicar La ciutat de Valencia. Síntesi de historia i geografia urbana, un dels millors llibres sobre l’origen, història i evolució de la capital valenciana. La influencia d’aquest volum va ser notable en generacions de profesionals de la geografia, la història, l’arquitectura, l’arqueologia, i en general, en la societat i cultura valenciana. Sens dubte, va haver-hi un avans i un després en el coneixement i l’estima per la ciutat, no obstant això…, com era aquella València de 1972? En quien contexte social, urba i polític es va produir la publicació d’aquest importantíssim llibre? De quie es parlava en la ciutat en el momento de la publicació del llibre? Quins eren els grans temes urbans que es discutien en un règim polític que arribava ja al seu final? Aprofitant els cincuata anys de l’edició d’aquest llibre de referència, l’exposició pretén acostar la València de 1972 a les noves generacions, així com la figura d’uns dels homes més influents de la cultura valenciana dels últims decennis, Manuel Sanchis Guarner. 

En 1972, Manuel Sanchis Guarner (1911 – 1981) publicó La ciutat de Valencia. Síntesi de historia i geografia urbana, uno de los mejores libros sobre el origen, historia y evolución de la capital valenciana. La influencia de este volumen fue notable en generaciones de profesionales de la geografía, la historia, la arquitectura, la arqueología, y en general, en la sociedad y cultura valenciana. Sin duda hubo un antes y un después en el conocimiento y el aprecio por la ciudad, sin embargo.., ¿cómo era aquella Valencia de 1972? ¿En que contexto social, urbano y político se produce la publicación de este importantísimo libro? ¿De qué se hablaba en la ciudad en el momento de la publicación del libro? ¿Cuáles eran los grandes temas urbanos que se discutían en un régimen político que llegaba ya a su final? Aprovechando los cincuenta años de la edición de este libro de referencia, la exposición pretende acercar la Valencia de 1972 a las nuevas generaciones, así como la figura de uno de los hombres más influyentes de la cultura valenciana de los últimos decenios, Manuel Sanchis Guarner.

Cerca de 9.000 españoles fueron internados en los campos de concentración nazis, de los que más de 600 eran valencianos. Esta publicación, además de mostrar la crudeza de la vida y la muerte de las valencianas y valencianos deportados en los campos de concentración nazis—cifra cercana a 410—salva del olvido a las víctimas del horror de Mauthausen, Gusen y el Castillo de Hartheim en Austria; Dachau, Ravensbruck en Alemania y Auschwitz en Polonia, etc. Además, presenta una elaborada lista de republicanos valencianos, mujeres y hombres exiliados que padecieron los campos de exterminio durante la Segunda Guerra Mundial. Cifras y datos hasta ahora desconocidos, que salen a la luz de la mano del investigador Adrián Blas Mínguez Anaya. De los 653 deportados que se incluyen destacamos la presencia de varias mujeres que, gracias a este libro, pasarán a la historia. En resumen, un abanico de pueblos de la Comunidad Valenciana que perdieron a sus vecinos, víctimas del fascismo y que la mayoría murieron en el anonimato sin ningún tipo de remordimiento. Valencianas y valencianos deportados en los campos nazis, nace en la idea de restituir sus memorias.

Prop de 9.000 espanyols van ser internats en els camps de concentració nazis, dels quals més de 600 eren valencians. Aquesta publicació, a més de mostrar la cruesa de la vida i la mort de les valencianes i valencians deportats en els camps de concentració nazis—xifra pròxima a 410—salva de l’oblit a les víctimes de l’horror de Mauthausen, Gusen i el Castell d’Hartheim a Àustria; Dachau, Ravensbruck a Alemanya i Auschwitz a Polònia, etc. A més, presenta una elaborada llista de republicans valencians, dones i homes exiliats que van patir els camps d’extermini durant la Segona Guerra Mundial. Xifres i dades fins ara desconegudes, que ixen a la llum de la mà de l’investigador Adrián Blas Mínguez Anaya. Dels 653 deportats que s’inclouen destaquem la presència de diverses dones que, gràcies a aquest llibre, passaran a la història. En resum, un ventall de pobles de la Comunitat Valenciana que van perdre als seus veïns, víctimes del feixisme i que la majoria van morir en l’anonimat sense cap mena de remordiment. Valencianes i valencians deportats en els camps nazis, naix en la idea de restituir les seues memòries.

Publicat, mitjançant finançament col·lectiu, per Date Cuenta: comunicación y educación libre, en col·laboració amb totes les associacions de memòria històrica d’Espanya. Des de València va col·laborar l’Associació Institut Obrer i El Micalet. Suposa la recopilació impresa més gran de la memòria oral de la repressió franquista, ja que inclou un centenar de testimonis directes de represaliats per defensar la Segona República o oposar-se al règim del dictador.

Els quatre autors d’este llibre, tots ells professors universitaris de distintes facultats d’història de tot el país, van col·laborar en la creació d’un informe pericial sobre els crims del franquisme per a recolzar les noves querelles que, des de Llatinoamèrica, es presentaran davant de la justícia europea per a aconseguir una condemna clara i definitiva dels crims contra els drets humans que van ser comeses durant la guerra civil i, especialment, durant la postguerra i la dictadura franquista. Aquell informe ha sigut el germen d’este llibre que narra de manera clara com, quan i on el franquisme va matar, va torturar i va vulnerar els drets fonamentals de l’home i la sistematització macabra d’eixa violència.

Vida y trayectoria del único ministro comunista que permaneció en el cargo los tres años de la Guerra Civil. Un testimonio inédito.

Vida i trajectòria de l’únic ministre comunista que va romandre en el càrrec els tres anys de la Guerra Civil. Un testimoni inèdit.

Aquest llibre naix fruit de l’encàrrec de la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València a Vicent Gavarda per a dirigir un llibre en el qual es recolliren diversos aspectes del procés de recuperació de la memòria històrica i democràtica a la província de València, relacionant al temps aquesta temàtica amb el treball dut a terme en altres punts de la geografia espanyola, així com amb altres aspectes que ajudaren a conéixer tant la repressió franquista com fenomen, com el context històric mundial en què es va desenvolupar.

El resultat final, catorze autors i tretze contribucions que ens ajuden a conéixer una mica més el nostre passat recent, a posar alguna llum en aqueixa foscor en la qual ens hem mogut durant tant de temps i que contribueixen a la difusió de la memòria democràtica en la nostra societat. En les pàgines següents ens parlaran, llegirem, sobre violència i violents, contextualització d’aqueixa violència, d’aqueixa repressió sobre una part de la població, del paper de la dona com a víctima, però també com a col·laboradora en aqueixa repressió, i de la terminologia utilitzada moltes vegades de manera incorrecta, o almenys no aplicada en la seua forma més ajustada, del procés de recuperació de la memòria històrica i del paper de la Història com a ciència en aqueixa recuperació, de les lleis que tenen aqueix objectiu i de la seua posada en pràctica, tant mitjançant monuments que ajuden a no oblidar, com d’exhumacions que reforcen aqueix interés i aqueixa necessitat per recuperar el que és nostre. Cada autor amb la seua contribució intenta aportar un gra d’arena, o un grapat, a aqueixa labor de recuperació, i el director només ha intentat posar ordre a les diverses contribucions.

Escriure la història de Virtudes Cuevas té com a objectiu dignificar i donar rellevància a les dones que van participar en la lluita antifeixista en l’escenari de dues guerres consecutives en el temps: la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial. El seu relat biogràfic es mostra com un exemple magnífic de conseqüència i compromís amb la seua ideologia.

A través de la seua trajectòria vital queda profusament provat que dones com ella van ser doblement oblidades i doblement ferides. A l’oblit premeditat i teixit des dels espais de poder de l’Estat espanyol, primer franquista i després monàrquic constitucional, cal afegir les profundes ferides patides per aquestes republicanes antifeixistes, fermes lluitadores contra el totalitarisme i, per açò, víctimes de manera particularment intensa i cruel de la repressió, l’exili, la tortura i fins i tot, en molts casos, l’assassinat sistemàtic i organitzat en camps d’extermini nazis.