En l’esdevindre de la història dels pobles del nostre entorn més immediat com ara França, Itàlia, Alemanya… en acabar l’etapa feixista al final de la Segona Guerra Mundial, en recuperar les democràcies formals es va rescabalar i dignificar la història dels resistents, defensors de la democràcia i es van jutjar els crims i les accions del feixisme. A Portugal es va fer després del final de la dictadura amb la “Revolució dels Clavells” (25 d’abril de 1974). A l’estat espanyol és una mena d’assignatura pendent en part, encara, malgrat els més de quaranta anys de la mort del dictador. Es tracta de deixar a cadascú al lloc que li pertoca en la història.

Nosaltres, per la nostra part, posant el focus principalment en el País Valencià tot i el pes de la interrelació evident amb l’estat espanyol.

Una perspectiva original i humana de la Guerra Civil a través de fragments de cartes enviades per soldats de l’Exèrcit Popular de la República als seus éssers estimats en la rereguarda. El servei de censura militar va conservar les seues paraules de forma inconscient, i una anàlisi acurada d’aquesta excepcional i complexa font descobreix l’experiència bèl·lica dels combatents: les seues pors, desitjos i reaccions davant l’obligació d’apostar-se en les trinxeres durant el violent conflicte fratricida. La correspondència evidencia, també, els grans problemes que va sofrir la República amb el seu nou exèrcit i que ajuden a explicar la victòria del bàndol «nacional»: dificultats de subministrament, divisions polítiques, actes de disciplina i un cansament generalitzat.

A principis dels anys 1990 es va crear en la Fundació Salvador Seguí de València un grup d’Història Oral per a recollir les històries de vida de la militancia de les organitzacions llibertaries. Totes elles van ser l’embrió del Arxiu sonor de la Fundació. 

Amb el pas del temps, es van poder digitalitzar els registres i la Universitat de València va transcriure les entrevistes. Allò va facilitar la realització d’aquest treball, traient a la llum quins eren els i les militants i com es van iniciar en la Idea; qué pensaven, en quines activitats van participar; si van ser víctimes de la repressió, com va ser, i si cambiaren la seua opinió del anarquisme al llarg del temps; com van viure la Revolució Llibertaria i la guerra contra el fascisme; com van viure l’exili de fora, i l’exili interior, etc. Las Voces Libres ens mostren una varietat fascinant de temperaments, vivències i creences. La publicació, en resum, té per objectiu donar a conéixer als estudiosos i persones interessades aquesta riquesa de veus que ens presenten les seues històries de vida, rica i plena.

La mirada de l’observador registra els esdeveniments dels quals és testimoni imparcial. L’aparició del reporter gràfic va alimentar als lectors de periòdics amb el relat dels fets que fixava la càmera fotogràfica. Els pioners del reporterisme fotogràfic triaven l’enquadrament, condicionaven els efectes de llum i a vegades optaven per embellir el que retrataven amb l’objectiu d’acostar-se a l’art com a expressió. Agustí Centelles, un dels grans fotògrafs del segle XX, va tindre sempre molt clar l’objecte de les seues fotografies. Pretenia la plasmació de la realitat amb la bellesa o la brutalitat, segons els casos, del subjecte que retratava.

[TODO] Centelles ens ofereix per primera vegada l’obra de l’artista ordenada després d’un estudi cronològic, i organitzada en èpoques i temes com la Segona República, la Guerra Civil, el front d’Aragó, les Brigades Internacionals i el camp de Bram.

Cèsar Covo, comunista d’origen jueu sefardita i voluntari en les Brigades Internacionals en el bàndol republicà, narra en primera persona la seua implicació en la Guerra Civil.

Des de la mort del dictador Francisco Franco s’ha consolidat un relat complaent de la Guerra Civil espanyola: la guerra que va començar en 1936 va ser un enfrontament fratricida entre iguals, un conflicte ple de dolor, que va tindre el seu origen en els errors dels uns i els altres. Sembla que, en una certa forma, ambdós bans van perdre. Aquesta narració, sense ser incerta en la seua totalitat, és obertament tendenciosa. L’equidistància respecte dels esdeveniments històrics no depén tan sols del que es diu, sinó del que no es diu, i en la història de la Guerra Civil espanyola són moltes les coses que no es diuen. En aquest llibre, ¿Qué fue la Guerra Civil? Nuestra historia explicada a los jóvenes/, s’ofereix un relat alternatiu a la llum d’aspectes i lectures de la guerra que han de ser tinguts en compte per a la seua perfecta comprensió. Ser equidistant, quan es tracta de víctimes i de botxins, consisteix a identificar les primeres i a assenyalar els segons.

Si hi ha un relat que ha sigut intencionadament deformat és el de la Segona República espanyola. Des de l’arribada de la democràcia s’ha divulgat i generalitzat un relat trist, conflictiu i irresoluble de la breu experiència republicana espanyola, un que permetera mitigar (i fins i tot a vegades justificar) els 40 anys de dictadura de Francisco Franco.

En aquest llibre, ¿Què va ser la Segona República? La nostra història explicada als joves, ens hem proposat presentar la bellesa admirable i heroica de l’experiència republicana que, entre 1931 i 1936, va tindre lloc al nostre país, i que va ser truncada pel colp d’estat i la Guerra Civil posterior. Aquest llibre tracta sobre l’alegria republicana, sobre l’entusiasme i el compromís d’un poble que, durant aqueixos anys, va lluitar per la democràcia, la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Finalment, les forces feixistes es van imposar a sang i foc, però l’exemple de la República espanyola va quedar gravat per sempre en la memòria dels espanyols i del món sencer.