Les“Falanges Juveniles de Franco” van ser un element privilegiat de la política de joventut del franquisme en les dècades de 1940 i 1950, i tenien com a objectiu principal la socialització dels seus integrants en l´ideari nacional-sindicalista. Creades en 1942 com l´organització juvenil del règim sempre van estar sota el control directe dels falangistes. Després de quasi dues dècades d´intervenció en la joventut espanyola van ser substituïdes en 1960 per la”Organización Juvenil Española (OJE)”. Aquest canvi es va dur a terme mitjançant un complicat procés de debat entre els màxims responsables de la política juvenil, amb intervenció en alguns moments del ministre secretari general del Moviment, en un context en què el franquisme intentava abandonar els seus trets més durs i s´orientava cap a una nova etapa caracteritzada per la «democràcia orgànica».

Reedició del llibre del pintor i escritor Ricardo Bastid (València, 1919 – Buenos Aires, 1966) on va plasmar els seus records i vivències durant els dies que va estar a la pressó, esperant per a ser interrogat, als calabossos de la Direcció General de Seguritat ubicats a la Puerta del Sol de Madrid. 

Este llibre fotogràfic se centra en els anys de treball d’exhumació de les fosses del franquisme i de l’anomenat “Paredón de España” a Paterna (València), lloc on van ser afusellades 2.238 persones de 191 pobles d’Espanya i altres 60 municipis d’altres regions.

Punto Ciego és el resultat final d’un projecte que pretén ajudar a la recuperació de la memòria històrica i a la lluita contra l’oblit partint de la fossa com a lloc físic d’on sorgixen les històries anònimes i confluïxen relats que revelen peces d’una memòria encara per reconstruir entre famílies, forenses, antropòlegs i historiadors.Punto Ciego és el llibre que, mesclant paraules, fotos, vídeos i documents arreplega tot el treball que el fotògraf Santi Donaire va realitzar en paral·lel a la labor de l’associació Arqueoantro entre els anys 2017 i 2024.

Un sociòleg, una periodista i dos juristes analitzen el cas d’Espanya i de les actuacions que s’han portat a terme i s’estan plantejant en l’àmbit de la memòria històrica. Assenyalen com la debilitat de la nostra democràcia radica en la impunitat de la dictadura, l’abandó de les víctimes i l’absència de polítiques de memòria. Després de més de quatre dècades, encara queda molt per fer per a construir la memòria democràtica, i l’obra proposa un camí que es pot seguir.

El sentit de l’educació és obrir la ment de les persones, encendre la llum del coneixement per a aconseguir autonomia, llibertat i independència; en definitiva, una societat del saber (mai de la ignorància i la desmemòria).

Aquesta obra és un homenatge a la pedagogia que Rafael Pérez Contel desenvolupa entre els anys 1935 i 1978. La seua labor docent és transcendental, innovadora i avançada; a través d’ella professa un ensenyament que dona veu al seu alumnat, quedant tot això re­fleixat en els testimoniatges i treballs escolars que es publiquen en aquest volum. La actitud d’aquest docent és tot un exemple de resiliència, perquè davant la seua commovedora història de vida (censura, presó i autoexili) és capaç de desenvolupar una apassionant didàctica artística en un context polític advers i ombrívol. Rafael Pérez Contel defesa la democràcia quan aquesta es veu amenaçada pel feixisme l’any 1936, mantenint els valors republicans, com la Institució Lliure d’Ensenyament (ILE), durant la dictadura franquista. Aquest llibre ofereix un ampli recorregut per la vida d’un home que, com a artista i professor republicà, desenvolupa una labor inèdita fins al moment. Un treball que visibilitza l’esforç i el llegat d’un mestre de Dibuix que és precursor en l’ensenyament de les arts plàstiques i visuals: Rafael Pérez Contel (1909-1990).

L’edició d’aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Villar del Arzobispo, població on va nàixer Rafael Pérez Contel en 1909, i del Ajuntament de Xàtiva, ciutat on va residir i va exercir la docència entre els anys 1950 i 1976, i on va ser nomenat fill adoptiu l’any 1988. El sentit de l’educació és obrir la ment de les persones, encendre la llum del coneixement per a aconseguir autonomia, llibertat i independència; en definitiva, una societat del saber (mai de la ignorància i la desmemòria).

Este llibre va nàixer com un projecte per a un taller didàctic a impartir en l’Associació de Dones Antígona de València i el seu objectiu és suscitar una reflexió sobre la trajectòria de les republicanes, la seua contribució a la genealogia femenina i les seues ensenyances per a afrontar els nostres problemes actuals. I alertar sobre la reversibilitat de les conquistes de drets. Amb la Segona República, les espanyoles ens vam situar en l’avantguarda europea quant a legislació antidiscriminatòria, drets que s’esfumarien amb el franquisme. Han hagut de passar més de 40 anys per a recuperar-los.

Al febrer de 1939 es produïx un èxode sense precedents en l’Europa contemporània. Prop de mig milió de persones fugen dels seus llocs d’origen amb una destinació incerta. La guerra civil toca al seu fi i les tropes franquistes ocupen els passos fronterers del Pirineu català el 13 de febrer de 1939. Este llibre pretén rescatar de l’oblit les veus de setanta-huit persones que es van veure forçades al silenci o a l’exili, i en molts casos a optar entre la vida i la mort.

Catàleg de l´exposició Regreso al Edén de Paco Roca. Un Viaje por la Valencia de la Posguerra.

A través d’una sèrie de textos a càrrec de diversos especialistes sobre els temes que s’aborden, directament o indirectament, en la història gràfica “Regreso al Edén”, de Paco Roca, i en l’exposició homònima organitzada per la Universitat de València, s’analitzen aspectes de la postguerra com ara són la situació de la dona, el mercat negre, la cultura material, la ciutat i la fotografia com a eina per a l’evocació d’aqueix passat. Aquesta història d’una jove humil, que viu en la València de la postguerra, permet aprofundir en una època poc coneguda on, després de la derrota de la República en 1939, la imposició del règim franquista, la fam, la carestia i la repressió condicionaren la vida quotidiana de la majoria de la població. També es reflexiona sobre el mateix llenguatge del còmic i la seua idoneïtat a l’hora d’aproximar-se a la memòria històrica, i sobre la trajectòria de Paco Roca. A més dels esbossos previs de l’autor, s’hi inclou material gràfic dels anys quaranta.

El Tinent Coronel Manuel Uribarry Barutell (1896-1962) va ser un militar i oficial de la Guàrdia Civil nascut a Burjassot, la passió del qual pel social i el militar, pel valencianisme, per la democràcia parlamentària i la seua legalitat, i per la seua ferma adhesió a una Segona República democràtica, va ser mantinguda durant tota la seua vida. Va actuar durant la Guerra Civil Espanyola contra les repressions i persecucions en rereguarda i va crear una unitat militar que va admetre totes les ideologies del Front Popular. Però el més destacat va ser que es va enfrontar de manera reiterada als grups polítics més dictatorials del bàndol republicà, vinculats al comunisme pro-soviètic o marxisme estalinista. Els estalinistes van utilitzar a Alberto Bayo Giroud (1892-1967) en contra seua, ocultant i negant sempre la seua militància comunista pro-soviètica, la qual no va ser reconeguda pel Partit Comunista d’Espanya fins al cap de la seua defunció, després de participar en la preparació de la Revolució Cubana (1956-1959). Les controvèrsies i difamacions han perdurat fins a l’actualitat, d’ací la necessitat d’aquest llibre la finalitat del qual és la de llançar llum de manera objectiva i documentada sobre aquesta figura i la seua fascinant vida que fins ara ha sigut injustament tractada.

Relatos de la memoria herida és una obra que aborda la memòria històrica des de la trinxera de la narrativa i que arreplega 14 relats de sengles autors i autores que indaguen, des de perspectives diverses, la memòria invisibilizada d’este país d’oblit.

És, sense cap dubte, un clàssic de la literatura socialista que mereix estar en un lloc d’honor entre les obres dedicades a la gran gesta del proletariat espanyol. L’obra de Felix Morrow afig un valor inqüestionable: el seu autor la va escriure just en el moment en què la classe obrera i els llauradors pobres van alçar un exèrcit milicià i es van llançar a la presa de fàbriques i terres, començant un procés de transformació social tan sols comparable a la gran revolució bolxevic d’Octubre de 1917. Al mig d’esta profunda revolució social, els treballadors i la joventut van alliberar una feroç lluita armada contra el feixisme que es va prolongar durant tres anys. El seu exemple va commocionar als oprimits de tot el món i va atraure una solidaritat extraordinària.

Si haguérem pogut contemplar amb els nostres propis ulls els esdeveniments històrics que han marcat el nostre present estaríem més prop de comprendre l’experiència d’haver sigut un més dels seus protagonistes. El llibre Sangre en la frente. La Guerra Civil en color proposa tornar al conflicte que va marcar de manera irreversible el camí recorregut per la societat espanyola recent, i que encara hui ens convida a un exercici de reflexió i memòria, a través de cent huitanta instantànies, que són altres tants moments capturats en el temps, reinterpretats per a l’espectador actual per mitjà del color.