La Brigada Político Social, la policia política del franquisme, va perseguir incansablement el conjunt de l’oposició a la dictadura, que va denunciar sistemàticament les tortures en comissaria. Des de la immediata postguerra va ser un instrument fonamental de la repressió franquista. Aquesta recerca periodística —basada en materials d’arxiu inèdits, testimoniatges de policies i de detinguts, autobiografies i sumaris judicials— narra per primera vegada qui eren els components de la Brigada Político Social a València, com actuaven i què va ser d’ells després de la dictadura.

Exposició centrada en tres eixos temàtics. La primera part es dedica als atacs que va patir la ciutat per aire i per mar, i als mitjans per a repel·lir-los. València va ser una de les ciutats que va patir més bombardejos, més de 440, especialment arran de ser la seu del govern de la nació.

La segona part mostra els efectes dels atacs en els edificis i en la població civil. El testimoni gràfic arreplegat pels fotògrafs de l’època reflecteix la duresa del conflicte.

La tercera part de l’exposició tracta sobre la construcció de refugis feta per la ciutat. Se’n van arribar a construir més de tres-cents, però ja quasi no en queden testimonis.

Esta publicació recull el diari que Genoveva Pons Rotger, mestra republicana de l’escola pública de Llíria,  va redactar durant els tres anys en què estigué empresonada en tres presons de  Llíria i dos de València en acabar la Guerra Civil. El llibre també inclou una sèrie d’estudis dels  historiadors Joan Josep Adrià Montolío, Mª del Carmen Agulló Díaz, Carles Asensi Torres, Joan Manel Martí Llufriu i Francesc Rozalén Igual. Altres textos del llibre han estat elaborats per la mestra Guadalupe Marín Mas i la neta de Genoveva, María Fernanda Triviño Alfonso. El pròleg és de la mestra Roser Santolària Domingo. 

Aquest llibre presenta els testimonis de tres generacions d’antifranquistes al País Valencià: la de la guerra i la postguerra; la dels anys cinquanta, i «la del 68». La lectura d’aquestes històries de vida i dels documents que les acompanyen, adquireixen una significació més profunda quan es contemplen des de la perspectiva social del seu grup d’edat o generació. S’obté així un puzle d’experiències entrecreuades que tracen una xarxa, una trama, un recorregut ―dels molts possibles― per la història de l’oposició antifranquista.

“Mon pare va estar 40 anys callat com una tomba, intentant no dir una paraula més alta que una altra. Esta és la història que em va comptar mon pare una vegada i una altra, feta de trossos i retalls, de peces que no encaixen, però que jo sé que és certa, i així intentaré comptar-la, donant-li a mon pare una veu. Una veu que compte una part de la història cada vegada més oblidada, però que els que la van viure no l’oblidaran mai”. Miguel Gallardo

En 1972, Manuel Sanchis Guarner (1911 – 1981) va publicar La ciutat de Valencia. Síntesi de historia i geografia urbana, un dels millors llibres sobre l’origen, història i evolució de la capital valenciana. La influencia d’aquest volum va ser notable en generacions de profesionals de la geografia, la història, l’arquitectura, l’arqueologia, i en general, en la societat i cultura valenciana. Sens dubte, va haver-hi un avans i un després en el coneixement i l’estima per la ciutat, no obstant això…, com era aquella València de 1972? En quien contexte social, urba i polític es va produir la publicació d’aquest importantíssim llibre? De quie es parlava en la ciutat en el momento de la publicació del llibre? Quins eren els grans temes urbans que es discutien en un règim polític que arribava ja al seu final? Aprofitant els cincuata anys de l’edició d’aquest llibre de referència, l’exposició pretén acostar la València de 1972 a les noves generacions, així com la figura d’uns dels homes més influents de la cultura valenciana dels últims decennis, Manuel Sanchis Guarner. 

Prop de 9.000 espanyols van ser internats en els camps de concentració nazis, dels quals més de 600 eren valencians. Aquesta publicació, a més de mostrar la cruesa de la vida i la mort de les valencianes i valencians deportats en els camps de concentració nazis—xifra pròxima a 410—salva de l’oblit a les víctimes de l’horror de Mauthausen, Gusen i el Castell d’Hartheim a Àustria; Dachau, Ravensbruck a Alemanya i Auschwitz a Polònia, etc. A més, presenta una elaborada llista de republicans valencians, dones i homes exiliats que van patir els camps d’extermini durant la Segona Guerra Mundial. Xifres i dades fins ara desconegudes, que ixen a la llum de la mà de l’investigador Adrián Blas Mínguez Anaya. Dels 653 deportats que s’inclouen destaquem la presència de diverses dones que, gràcies a aquest llibre, passaran a la història. En resum, un ventall de pobles de la Comunitat Valenciana que van perdre als seus veïns, víctimes del feixisme i que la majoria van morir en l’anonimat sense cap mena de remordiment. Valencianes i valencians deportats en els camps nazis, naix en la idea de restituir les seues memòries.

Publicat, mitjançant finançament col·lectiu, per Date Cuenta: comunicación y educación libre, en col·laboració amb totes les associacions de memòria històrica d’Espanya. Des de València va col·laborar l’Associació Institut Obrer i El Micalet. Suposa la recopilació impresa més gran de la memòria oral de la repressió franquista, ja que inclou un centenar de testimonis directes de represaliats per defensar la Segona República o oposar-se al règim del dictador.

Els quatre autors d’este llibre, tots ells professors universitaris de distintes facultats d’història de tot el país, van col·laborar en la creació d’un informe pericial sobre els crims del franquisme per a recolzar les noves querelles que, des de Llatinoamèrica, es presentaran davant de la justícia europea per a aconseguir una condemna clara i definitiva dels crims contra els drets humans que van ser comeses durant la guerra civil i, especialment, durant la postguerra i la dictadura franquista. Aquell informe ha sigut el germen d’este llibre que narra de manera clara com, quan i on el franquisme va matar, va torturar i va vulnerar els drets fonamentals de l’home i la sistematització macabra d’eixa violència.

Vida i trajectòria de l’únic ministre comunista que va romandre en el càrrec els tres anys de la Guerra Civil. Un testimoni inèdit.

Aquest llibre naix fruit de l’encàrrec de la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València a Vicent Gavarda per a dirigir un llibre en el qual es recolliren diversos aspectes del procés de recuperació de la memòria històrica i democràtica a la província de València, relacionant al temps aquesta temàtica amb el treball dut a terme en altres punts de la geografia espanyola, així com amb altres aspectes que ajudaren a conéixer tant la repressió franquista com fenomen, com el context històric mundial en què es va desenvolupar.

El resultat final, catorze autors i tretze contribucions que ens ajuden a conéixer una mica més el nostre passat recent, a posar alguna llum en aqueixa foscor en la qual ens hem mogut durant tant de temps i que contribueixen a la difusió de la memòria democràtica en la nostra societat. En les pàgines següents ens parlaran, llegirem, sobre violència i violents, contextualització d’aqueixa violència, d’aqueixa repressió sobre una part de la població, del paper de la dona com a víctima, però també com a col·laboradora en aqueixa repressió, i de la terminologia utilitzada moltes vegades de manera incorrecta, o almenys no aplicada en la seua forma més ajustada, del procés de recuperació de la memòria històrica i del paper de la Història com a ciència en aqueixa recuperació, de les lleis que tenen aqueix objectiu i de la seua posada en pràctica, tant mitjançant monuments que ajuden a no oblidar, com d’exhumacions que reforcen aqueix interés i aqueixa necessitat per recuperar el que és nostre. Cada autor amb la seua contribució intenta aportar un gra d’arena, o un grapat, a aqueixa labor de recuperació, i el director només ha intentat posar ordre a les diverses contribucions.

Escriure la història de Virtudes Cuevas té com a objectiu dignificar i donar rellevància a les dones que van participar en la lluita antifeixista en l’escenari de dues guerres consecutives en el temps: la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial. El seu relat biogràfic es mostra com un exemple magnífic de conseqüència i compromís amb la seua ideologia.

A través de la seua trajectòria vital queda profusament provat que dones com ella van ser doblement oblidades i doblement ferides. A l’oblit premeditat i teixit des dels espais de poder de l’Estat espanyol, primer franquista i després monàrquic constitucional, cal afegir les profundes ferides patides per aquestes republicanes antifeixistes, fermes lluitadores contra el totalitarisme i, per açò, víctimes de manera particularment intensa i cruel de la repressió, l’exili, la tortura i fins i tot, en molts casos, l’assassinat sistemàtic i organitzat en camps d’extermini nazis.