L’estudi de la repressió a terres valencianes moltes vegades ha deixat una mica de costat la qüestió del paper de la dona militant. L’obra analitza l’univers de les presoneres polítiques a la província de València, tant en el període republicà com en el franquista, i destaca les diferències importants que hi ha entre els dos períodes. El llibre ens acosta al patiment, l’exclusió social i el llarg silenci que va caure sobre aquestes dones i va acompanyat d’un apèndix amb el nom, la procedència i les sentències de les dones afectades per aquesta repressió.

La veu que no cessa és la nova edició ampliada de la biografia en còmic del poeta Miguel Hernández, la història d’un humil cabrer que volia ser escriptor, un poeta que va viure una vida curta però intensa de superació enfront de les adversitats de l’establishment literari, la guerra i la seua misèria. Coincidint amb el 75é aniversari de la seua mort, s’afigen en la present publicació diverses escenes de l’estada de l’escriptor en la presó, així com noves imatges del seu tràgic final l’any 1942, que en la primera edició de 2013 de la desapareguda EDT no s’incloïen.

Aquesta obra pretén ser un merescut homenatge i un necessari exercici de memòria històrica. També vol rescatar la poesia, la bondat i la humanitat d’un poeta que han retratat altres autors com Joan Manuel Serrat, qui ha escrit el pròleg amb especial delicadesa.

Segons José Antonio Gómez Hernández, es tracta d’una “completa biografia gràfica del gran escriptor oriolà, dibuixada amb mestratge i diria que quasi veneració. Boldú s’ocupa a fons per a donar cabuda en les pàgines del còmic a la vida i molts fragments de l’obra de l’escriptor, al qual presenta com un lluitador per aprendre a escriure i donar a conéixer la seua poesia; una persona que sempre va estar amb el poble i les classes modestes a les quals pertanyia, i una persona que va ser fidel al Govern republicà durant la guerra civil, esforçant-se per animar als seus companys amb els seus poemes”.

 Tardor de 1938. Espanya es troba en plena Guerra Civil quan Max Fridman, excombatent de les Brigades Internacionals, es veu obligat a tornar a Barcelona a la recerca d’un antic company d’armes que ha desaparegut. El seu periple li portarà fins a la batalla de l’Ebre, i l’obligarà a arriscar la seua pròpia vida per a conéixer la veritat sobre la destinació del seu amic. En aquesta obra magnífica, Vittorio Giardino ens presenta un retrat documentat i apassionat de la Guerra Civil espanyola de la mà d’un dels seus personatges més emblemàtics.

Las cartas de la memoria dels assassinats pel franquisme i les respostes que els seus familiars no van poder donar-los en vida.

Moments abans de ser afusellades, algunes víctimes del franquisme van escriure cartes als seus sers estimats. Huitanta anys després, els seus familiars les contesten una a una perquè, aquesta vegada sí, les missives arriben al seu destí impossible. Aquest llibre els posa cara i els dona veu per a fer justícia. 

El llibre Las cartas de la memoria –en el qual Tomás Montero i altres membres de Memòria i Llibertat porten treballant 20 anys– ens aporta un enfocament molt íntim de les víctimes de la repressió franquista. D’una banda, podrem llegir les seues valentes cartes de comiat, plenes d’amor i de preocupació pels quals es queden. Per un altre, coneixerem les respostes que les filles, nets, germanes o nebots sempre van voler donar-los.

Un exercici de sanació personal que han tingut la generositat de compartir amb nosaltres per a alertar-nos dels perills del feixisme i de la intolerància. Però, sobretot, perquè les veus d’aquests herois i heroïnes de la llibertat no s’apaguen en l’oblit.

Amb aquest estudi l’autor pretén, de manera didàctica, donar a conéixer a la ciutadania, la vivència de la Guerra Civil en les nostres terres. Per a això, s’han integrat, juntament amb l’anàlisi de la contesa, els relats de vida personals i singulars de desenes de valencians i valencianes, que van reaccionar davant la revolta militar, per a després marxar als diferents fronts en defensa de la II República. Model de treball amb el qual es desitja, d’una banda, rememorar aquells successos que van trastocar la normalitat de la ciutat de València i per un altre, recordar a aquelles persones que, per no ser personatges destacats, no solen tindre nom ni rostre en els grans relats sobre la guerra, però que amb el seu esforç van construir la història. La seua memòria s’ha convertit en un llegat essencial, en un patrimoni cultural i en una reivindicació. La ciutadania va ser la que va patir de manera directa les conseqüències de la guerra, i per tant, ha d’aparéixer en el seu relat.

Són pocs els llibres que han mostrat la repressió exercida sobre les dones republicanes. Elles van ser víctimes d’abusos institucionalitzats i sistemàtics que tenien com a objectiu demonitzar l’estereotip de feminitat que s’havia començat a estendre durant la Segona República i que permetia una certa escapatòria respecte a la rigidesa prèvia, i, encara més, respecte al que va vindre després. Mentre que ells havien caigut en el front, havien sigut executats o fugien davant de l’arribada dels sublevats, elles romanien als pobles, a càrrec de les seues famílies, en misèria, i moltes de les vegades eren jutjades en tribunals militars en els quals es decidia quines dones havien de ser vexades i marcades per haver contribuït a l’afonament de la moral. D’aquesta manera es va estendre el tall de pèl al zero i la ingesta d’oli de ricí per a provocar-los diarrees i passejar-les pels carrers principals de les poblacions «alliberades», acompanyades per bandes de música. No es tractava tant d’apartar o perseguir l’enemic, sinó, més aviat, d’exhibir una espècie de «deformitat» generada en la República. Va ser un poc més que un abús exercit sobre les dones, va ser un atac a un model de dona lliure i independent.

Edició solidària en benefici d’Amics del Carrer, Casa Caridad i Càritas.

Aquesta és una recopilació d’HISTÒRIES de la Guerra Civil que els majors compten als seus nets en primera persona, i a vegades per primera vegada.

I de NETS que se sorprenen i s’adonen, definitivament, que les seues vides són un regal en comparació a les que van viure les seues famílies fa ben poquet.

De comptar una IDEA que un dia es va convertir en un projecte.

De viure l’ESCOLA i de no separar-la de la vida.

De contar històries tristes i alegres. Més tristos, potser, perquè així van ser les seues VIDES.

Trencar les parets del col·legi.

Deixar que entren els AVIS i es convertisquen en MESTRES dels seus nets per uns dies.

D’això tracta este llibre.

De comptar una IDEA que un dia es va convertir en un projecte.

De viure l’ESCOLA i de no separar-la de la vida.

De contar històries tristes i alegres. Més tristos, potser, perquè així van ser les seues VIDES.

D’HISTÒRIES que els majors conten als seus nets en primera persona, i a vegades per primera vegada.I de NETS que se sorprenen i s’adonen, definitivament, que les seues vides són un regal en comparació a les que van viure les seues famílies fa ben poquet.

Tota aquesta informació silenciada, tergiversada o enterrada que ací recuperem explica, en el seu conjunt, per què aquest país va perdre la seua Memòria; per què, ja amb tants anys de democràcia a la nostra esquena, hi ha molts que desconeixen la seua pròpia Història o gran part d’ella; i per què seguim enfrontats en discussions sense arguments i sense sentit que provoquen que la nostra convivència en societat siga molt més difícil del que ho hauria sigut d’haver tingut accés a la informació veraç.

Aquestes són, en total, 22 Lliçons rescatades per un professor d’Història i 21 alumnes que han comptat amb la col·laboració de més de 60 experts i persones que han oferit el seu testimoniatge de primera mà per a completar una gran faena plena de Memòria que tracta de mirar al futur amb optimisme i esperança

Les Fosses del Franquisme és un projecte amb vocació de servici públic que vol impulsar la memòria democràtica. La societat té l’obligació moral de desfer la llosa de l’oblit per a no repetir mai més els episodis més tràgics de la nostra història. El projecte té caràcter multidisciplinar, ja que s’aborda des de l’Arqueologia, l’Antropologia i la Memòria Històrica. 

La Diputació de València, amb la Delegació de Memòria Històrica i l’Àrea de Cultura, amb els Museus de Prehistòria y L’ETNO, han produït aquesta publicació que vol contribuir a la veritat, la justícia i la reparació de la memòria de les persones afusellades en el Cementeri de Paterna entre 1939 i 1956. S’ha dedicat especial atenció a les víctimes i als seus familiars. 

És l’adaptació al castellà de l’original en català Homes del bosc: una historia dels maquis, un text que amb un llenguatge assequible i comprensible mescla el relat juvenil, la divulgació històrica i el gènere epistolar. En aquest, els més menuts d’una família descobriran, a partir d’unes cartes amagades, el recorregut vital d’un guerriller i coneixeran perquè va esclatar la Guerra Civil, com es va desencadenar una repressió duríssima per part de la dictadura i de quina manera, enfront d’això, milers de persones van resistir i la van combatre durant anys. Aquest llibre intenta que la història i la memòria d’aquestes persones els arribe als més joves. 

A més del llibre, Núria Mestre, mestra de professió, ha redactat una Proposta Didàctica dirigida a joves entre 12 i 17 anys, amb un ampli ventall d’activitats per a fer a les aules. Vol ser una eina per a estimular l’anàlisi crítica, la reflexió i el debat entorn de la lluita guerrillera antifranquista i els silencis que acompanyen la seua existència. Les il·lustracions són de Nacho Martínez, Ignatus, dibuixant de còmics, escultor faller, il·lustrador i artista tot terreny, que ha pintat les parets d’alguns dels bars de rock més emblemàtics de la ciutat de València.

Al finalitzar la guerra civil espanyola, quasi mig milió de persones va fugir a través dels Pirineus cap a França, on majoritàriament se’ls va internar en camps precipitadament instal·lats amb eixe fi. En este estat excepcional, els refugiats es van esforçar per dotar d’estructura a la seua nova quotidianitat. En això la literatura va exercir un paper fonamental.