En l’esdevindre de la història dels pobles del nostre entorn més immediat com ara França, Itàlia, Alemanya… en acabar l’etapa feixista al final de la Segona Guerra Mundial, en recuperar les democràcies formals es va rescabalar i dignificar la història dels resistents, defensors de la democràcia i es van jutjar els crims i les accions del feixisme. A Portugal es va fer després del final de la dictadura amb la “Revolució dels Clavells” (25 d’abril de 1974). A l’estat espanyol és una mena d’assignatura pendent en part, encara, malgrat els més de quaranta anys de la mort del dictador. Es tracta de deixar a cadascú al lloc que li pertoca en la història.

Nosaltres, per la nostra part, posant el focus principalment en el País Valencià tot i el pes de la interrelació evident amb l’estat espanyol.

En el acontecer de la historia de los pueblos de nuestro entorno más inmediato como por ejemplo Francia, Italia, Alemania… al finalizar la etapa fascista, tras la Segunda Guerra Mundial, al recuperar las democracias formales se resarció y dignificó la historia de los resistentes, defensores de la democracia, y se juzgaron los crímenes y las acciones del fascismo. En Portugal se hizo después del final de la dictadura con la “Revolución de los Claveles” (25 de abril de 1974). En el estado español es una asignatura pendiente en parte, todavía, a pesar de los más de cuarenta años transcurridos desde la muerte del dictador.

Se trata de dejar a cada cual en el lugar que le corresponde en la historia. Nosotros, por nuestra parte, poniendo el foco principalmente en el País Valencià sin olvidar la interrelación evidente con el estado español.

En este libro pretendemos recuperar siglas, acrónimos y conceptos básicos que ayuden a entender nuestra historia contemporánea. Incluye un listado, por provincias, de los campos de concentración/clasificación ubicados en el País Valencià tras la guerra civil.

Una perspectiva original y humana de la Guerra Civil a través de fragmentos de cartas enviadas por soldados del Ejército Popular de la República a sus seres queridos en la retaguardia. El servicio de censura militar conservó sus palabras de forma inconsciente y un cuidadoso análisis de esta excepcional y compleja fuente descubre la experiencia bélica de los combatientes: sus miedos, deseos y reacciones ante la obligación de apostarse en las trincheras durante el violento conflicto fratricida. La correspondencia evidencia, también, los grandes problemas que sufrió la República con su nuevo Ejército y que ayudan a explicar la victoria del bando «nacional»: dificultades de suministro, divisiones políticas, actos de disciplina y un cansancio generalizado.

Una perspectiva original i humana de la Guerra Civil a través de fragments de cartes enviades per soldats de l’Exèrcit Popular de la República als seus éssers estimats en la rereguarda. El servei de censura militar va conservar les seues paraules de forma inconscient, i una anàlisi acurada d’aquesta excepcional i complexa font descobreix l’experiència bèl·lica dels combatents: les seues pors, desitjos i reaccions davant l’obligació d’apostar-se en les trinxeres durant el violent conflicte fratricida. La correspondència evidencia, també, els grans problemes que va sofrir la República amb el seu nou exèrcit i que ajuden a explicar la victòria del bàndol «nacional»: dificultats de subministrament, divisions polítiques, actes de disciplina i un cansament generalitzat.

A principis dels anys 1990 es va crear en la Fundació Salvador Seguí de València un grup d’Història Oral per a recollir les històries de vida de la militancia de les organitzacions llibertaries. Totes elles van ser l’embrió del Arxiu sonor de la Fundació. 

Amb el pas del temps, es van poder digitalitzar els registres i la Universitat de València va transcriure les entrevistes. Allò va facilitar la realització d’aquest treball, traient a la llum quins eren els i les militants i com es van iniciar en la Idea; qué pensaven, en quines activitats van participar; si van ser víctimes de la repressió, com va ser, i si cambiaren la seua opinió del anarquisme al llarg del temps; com van viure la Revolució Llibertaria i la guerra contra el fascisme; com van viure l’exili de fora, i l’exili interior, etc. Las Voces Libres ens mostren una varietat fascinant de temperaments, vivències i creences. La publicació, en resum, té per objectiu donar a conéixer als estudiosos i persones interessades aquesta riquesa de veus que ens presenten les seues històries de vida, rica i plena.

La mirada de l’observador registra els esdeveniments dels quals és testimoni imparcial. L’aparició del reporter gràfic va alimentar als lectors de periòdics amb el relat dels fets que fixava la càmera fotogràfica. Els pioners del reporterisme fotogràfic triaven l’enquadrament, condicionaven els efectes de llum i a vegades optaven per embellir el que retrataven amb l’objectiu d’acostar-se a l’art com a expressió. Agustí Centelles, un dels grans fotògrafs del segle XX, va tindre sempre molt clar l’objecte de les seues fotografies. Pretenia la plasmació de la realitat amb la bellesa o la brutalitat, segons els casos, del subjecte que retratava.

[TODO] Centelles ens ofereix per primera vegada l’obra de l’artista ordenada després d’un estudi cronològic, i organitzada en èpoques i temes com la Segona República, la Guerra Civil, el front d’Aragó, les Brigades Internacionals i el camp de Bram.

Són pocs els llibres que han mostrat la repressió exercida sobre les dones republicanes. Elles van ser víctimes d’abusos institucionalitzats i sistemàtics que tenien com a objectiu demonitzar l’estereotip de feminitat que s’havia començat a estendre durant la Segona República i que permetia una certa escapatòria respecte a la rigidesa prèvia, i, encara més, respecte al que va vindre després. Mentre que ells havien caigut en el front, havien sigut executats o fugien davant de l’arribada dels sublevats, elles romanien als pobles, a càrrec de les seues famílies, en misèria, i moltes de les vegades eren jutjades en tribunals militars en els quals es decidia quines dones havien de ser vexades i marcades per haver contribuït a l’afonament de la moral. D’aquesta manera es va estendre el tall de pèl al zero i la ingesta d’oli de ricí per a provocar-los diarrees i passejar-les pels carrers principals de les poblacions «alliberades», acompanyades per bandes de música. No es tractava tant d’apartar o perseguir l’enemic, sinó, més aviat, d’exhibir una espècie de «deformitat» generada en la República. Va ser un poc més que un abús exercit sobre les dones, va ser un atac a un model de dona lliure i independent.

És l’adaptació al castellà de l’original en català Homes del bosc: una historia dels maquis, un text que amb un llenguatge assequible i comprensible mescla el relat juvenil, la divulgació històrica i el gènere epistolar. En aquest, els més menuts d’una família descobriran, a partir d’unes cartes amagades, el recorregut vital d’un guerriller i coneixeran perquè va esclatar la Guerra Civil, com es va desencadenar una repressió duríssima per part de la dictadura i de quina manera, enfront d’això, milers de persones van resistir i la van combatre durant anys. Aquest llibre intenta que la història i la memòria d’aquestes persones els arribe als més joves. 

A més del llibre, Núria Mestre, mestra de professió, ha redactat una Proposta Didàctica dirigida a joves entre 12 i 17 anys, amb un ampli ventall d’activitats per a fer a les aules. Vol ser una eina per a estimular l’anàlisi crítica, la reflexió i el debat entorn de la lluita guerrillera antifranquista i els silencis que acompanyen la seua existència. Les il·lustracions són de Nacho Martínez, Ignatus, dibuixant de còmics, escultor faller, il·lustrador i artista tot terreny, que ha pintat les parets d’alguns dels bars de rock més emblemàtics de la ciutat de València.

César Covo, comunista de origen judío sefardí y voluntario en las Brigadas Internacionales en el bando republicano, narra en primera persona su implicación en la Guerra Civil.

Cèsar Covo, comunista d’origen jueu sefardita i voluntari en les Brigades Internacionals en el bàndol republicà, narra en primera persona la seua implicació en la Guerra Civil.

Desde la muerte del dictador Francisco Franco se ha consolidado un relato complaciente de la Guerra Civil española: la guerra que comenzó en 1936 fue un enfrentamiento fratricida entre iguales, un conflicto lleno de dolor que tuvo su origen en los errores de unos y otros. Pareciera que, en cierta forma, ambos bandos perdieron. Esta narración, sin ser incierta en su totalidad, es abiertamente tendenciosa. La equidistancia respecto de los acontecimientos históricos no depende tan sólo de lo que se dice, sino de lo que no se dice, y en la historia de la Guerra Civil española son muchas las cosas que no se dicen. En este libro, ¿Qué fue la guerra civil? Nuestra historia explicada a los jóvenes, se ofrece un relato alternativo a la luz de aspectos y lecturas de la guerra que deben ser tomados en cuenta para su perfecta comprensión. Ser equidistante, cuando se trata de víctimas y de verdugos, consiste en identificar a las primeras y señalar a los segundos.

Des de la mort del dictador Francisco Franco s’ha consolidat un relat complaent de la Guerra Civil espanyola: la guerra que va començar en 1936 va ser un enfrontament fratricida entre iguals, un conflicte ple de dolor, que va tindre el seu origen en els errors dels uns i els altres. Sembla que, en una certa forma, ambdós bans van perdre. Aquesta narració, sense ser incerta en la seua totalitat, és obertament tendenciosa. L’equidistància respecte dels esdeveniments històrics no depén tan sols del que es diu, sinó del que no es diu, i en la història de la Guerra Civil espanyola són moltes les coses que no es diuen. En aquest llibre, ¿Qué fue la Guerra Civil? Nuestra historia explicada a los jóvenes/, s’ofereix un relat alternatiu a la llum d’aspectes i lectures de la guerra que han de ser tinguts en compte per a la seua perfecta comprensió. Ser equidistant, quan es tracta de víctimes i de botxins, consisteix a identificar les primeres i a assenyalar els segons.