Memòria històrica

L’objectiu del projecte era la recuperació amb mètodes científics de diverses possibles víctimes, entre les quals es trobarien 8 veïns procedents de la població d’Albaida i 10 de Benigànim -en total 18- els noms del qual constaven en el memorial del Cementeri Municipal d’Albaida, executats tots ells a Albaida els dies 10 i 16 de juny de 1939.  Segons els testimoniatges, en esta fossa hi hauria enterrades 4 víctimes més, sent per tant 22 el nombre de víctimes a localitzar.

De la fossa d’Albaida es van recuperar un total de 10 víctimes, d’un màxim de 22. L’exhumació va ser dificultosa pel fet que el tipus de terreny va impossibilitar establir els límits de la mateixa i, per tant, no va ser possible albirar ni la seua extensió ni la seua orientació. A esta dificultat es va sumar el fet que, excepte tres de les víctimes, totes les altres es trobaven inhumades en taüt per parelles. Este fet va dificultar els treballs, perquè qualsevol evidència de taüt que anava apareixent va haver de ser excavada per a verificar si les restes òssies que albergava pertanyien o no a estes víctimes.

L’estudi d’identificació genètica no va poder establir relació de parentiu víctima-familiar en cap de les restes cadavèriques analitzades, per la qual cosa no va ser possible establir cap identificació concloent. Només una de les víctimes va tindre una identificació vàlida gràcies al seu perfil antropològic i a la seua patologia antemorten.

Pot consultar el llistat de represaliats enterrats en aquesta fossa prement ací.