Memòria històrica

Hui dia, el ressorgiment i auge del feixisme ha encoratjat a partits conservadors i neoliberals a unir-se a aqueixos postulats negacionistes i a acusar de «adoctrinament» o de «reobrir velles ferides» a qui pretén recuperar la memòria històrica. Els qui es consideren hereus de la dictadura franquista impulsen denúncies i sospites contra l’escola pública i els seus professionals. És el món a l’inrevés.

No podem oblidar que la utilitat del coneixement sobre el passat és l’aprenentatge col·lectiu perquè no es torne a repetir la barbàrie. La democràcia té el deure de fomentar l’accés a aquest coneixement històric, perquè és l’única garantia d’adquisició de criteris propis i fa a la ciutadania més sàvia i, per tant, més lliure. D’aquí ve que siguen necessàries propostes alternatives als llibres de text actuals com la que ha elaborat Enrique Javier Díez. La consolidació de la nostra democràcia precisa que es facen efectius els principis de veritat, justícia i reparació. Sense ells serà impossible garantir un present i un futur autènticament democràtics.