Notícies 
El cultiu del coneixement i la divulgació de la Memòria democràtica és una autèntica necessitat per a tota societat avançada, en la qual es defensen valors i principis que es pretenguen ètics i universals. La Memòria col·lectiva no és ni hauria de ser una altra cosa que el coneixement més exacte possible del desenvolupament històric que ha experimentat tot model polític de convivència al llarg del temps. En l’actualitat, gràcies a les infinites possibilitats educatives que ofereixen les noves eines i mitjans digitals és més fàcil que mai tant el coneixement precís i rigorós com la desinformació i intoxicació interessades. Mai ha sigut tan fàcil, doncs, el revisionisme fal·laç i interessat com també és cert que ho és, igualment, la revisió, verificació i contrast eficaç de la realitat dels fets històrics. Les opinions han de ser lliures però la realitat dels fets històrics ha de ser respectada i fins i tot considerada sagrada, en el seu sentit moral i pedagògic per al present i el futur. Hi ha ciutadans, malgrat tot, deliberadament desinformats. Existeix la possibilitat d’una Memòria democràtica políticament desinteressada, científica i objectiva? La veritat és que, en tota societat democràtica, hauria d’haver-hi, almenys, un mínim consens històric sobre els fets més rellevants del seu passat col·lectiu. Aquesta obra pretén mostrar als lectors un ventall divers de bones pràctiques, per al coneixement i la divulgació, en tots els nivells formatius- del passat més recent -i, per això, més discutit i fins i tot controvertit-, amb la finalitat de mostrar les noves possibilitats per al seu foment que presenten tant el sistema educatiu com el mediàtic de cara a la millor aproximació factible al passat d’una determinada nació i a un col·lectiu social i nacional en la seua dimensió històrica.