La memòria a les biblioteques

La pugna ideològica –antifeixisme-feixisme– que es va viure durant la Guerra Civil entre el personal docent de la Segona Ensenyança es va saldar amb la separació del servici d’un bon nombre de professionals. Primer va ser la República la que va cessar de forma forçosa als considerats desafectes a la causa republicana i després va ser el franquisme el que va dur a terme una neteja política de gran abast en el si de l’administració educativa.

María Pérez Lacruz, coneguda com a María la Jabalina, va ser l’última dona assassinada pel franquisme a la Comunitat Valenciana. En 1942, amb tan sols 25 anys, va ser afusellada en El Terrer, el tristament conegut mur de Paterna (València). La jove anarquista de les Joventuts Llibertàries havia crescut al voltant de la fàbrica del Port de Sagunt, on es respirava l’ambient de la lluita obrera. Amb tan sols 18 anys va tindre el valor d’allistar-se com a miliciana en la Columna de Ferro, on va exercir com a infermera. Va ser probablement la primera dona ferida en la guerra civil. Durant la repressió de la postguerra va ser delatada, detinguda i acusada injustament de delictes que mai podia haver comés. Cristina Durán i Miguel Ángel Giner Bou, guanyadors del Premi Nacional del Còmic pel dia 3 (Astiberri, 2018), reaviven una de les moltes històries silenciades de dones que van lluitar per la pau i la llibertat i, a més, es fan ressò del desig més profund de la mare de la Jabalina: que una injustícia tan gran mai caiga en l’oblit

Aquesta obra del catedràtic de Ciències Polítiques de la UNED potser és el contrapunt a la visió que del mateix període fa l’obra de García de Cortázar. Ací el franquisme és presentat exclusivament com un règim basat en el genocidi i el terror, del qual assenyala els responsables de la ignomínia i els seus hereus i beneficiaris actuals.

El segon volum de les Obres Completes de Carlos Jiménez Villarejo, Memòria Democràtica, part de l’Informe del Consell d’Europa de 2006 i descriu l’abast i conseqüències lesives del colp militar franquista de 1936, la posterior anul·lació de drets, les desaparicions forçoses i la repressió. Referent a això, hi ha textos fonamentals que fan referència a la destrucció de l’orde republicà i l’anàlisi del principal instrument repressiu: la Brigada Polític-Social. Consells de Guerra i el TOP que formalitzaven les penes de mort i les ingents penes de presó que va patir l’oposició democràtica. S’inclou a més una profunda anàlisi de la primera Llei de Memòria Històrica (2007), d’indubtable valor. però insuficient davant la impunitat dels crims de Lesa Humanitat perpetrats durant quasi quatre dècades.

Memòria i vinyetes. La memòria històrica a l’aula a través del còmic analitza el període comprés des de la Segona República fins a la Transició a partir d’alguns dels còmics més rellevants dels últims anys. És una obra concebuda per al professorat d’Història que vulga introduir l’ús del còmic en les seues classes, també d’interés per als qui estudien i investiguen sobre el mitjà. Per aquest motiu inclou una primera part teòrica i després 13 unitats didàctiques.

Mi Odisea és un diari original i inèdit que va escriure Antonio Gutiérrez (Vélez-Málaga) en 1948 en el qual narra la fugida de Màlaga al costat de la seua família davant l’entrada imminent de les tropes franquistes a la ciutat. És el que es coneix com la Desbandá en què va haver-hi milers de morts pels atacs indiscriminats dels revoltats. La Desbandá, coneguda també com la Huía constitueix un dels crims contra població civil indefensa més atroços de la contesa, al costat del bombardeig de Guernica.

Antonio Gutiérrez narra en el seu diari, no sols l’episodi de la massacre en la carretera de Màlaga a Almeria, sinó el seu periple vital fins que va aconseguir travessar els Pirineus a la recerca de refugi. Allí seria conduït als camps de concentració de Argelès-Sur Mer i Bram. Finalment, es va quedar com a refugiat a Normandia.

Es tracta d’un testimoniatge excepcional que arriba a les nostres mans gràcies al professor Nelson Seguí, que en els anys 2007 i 2008 es va desplaçar a Córdoba, Argentina, per a impartir sengles cursos de valencià a descendents de l’exili al país llatinoamericà. Aquest projecte va ser cofinançat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Conselleria d’Educació. Va ser el professor Seguí qui, davant la confiança que va despertar entre els alumnes, va quedar custodi d’aquest diari que li va ser entregat per una de les netes d’Antonio Gutiérrez.

Un altre èxit editorial del 2016 que narra la vida dels espanyols de peu sota el franquisme és l’obra d’Antonio Cazorla, un especialista en el tema que ens parla de la por, la fam, les humiliacions, l’emigració, etc.

Els escenaris pels quals transiten els quatre estudis continguts en el present volum mostren l’estreta relació existent entre diferents models propagandístics, de naturalesa musical, implementats a l’Alemanya nazi de l’III Reich d’Adolf Hitler, i els duts a terme a Espanya durant la dictadura del general Francisco Franco. Aquests estudis es veuen completats amb l’aportació artística d’obra gràfica recent (2020).

Tots dos règims van atorgar un paper rellevant a la música com a expressió artística que havia de contribuir a modelar una determinada sensibilitat política de signe autoritari, així com a impulsar una concepció patriòtica basada en l’exclusió del discrepant i en l’eliminació de l’adversari. Els límits que separaven totes dues categories sempre van ser extremadament difusos i, per tant, la seua concreció només responia a interpretacions arbitràries, generalment alienes a tota norma legal.

La creació d’un nou corpus musical durant el període que és objecte d’estudi, tant a Alemanya com a Espanya, va afavorir l’edició urgent de cancioners, poemaris, fulles volants i discos, principalment, com a suports en els quals fixar els missatges continguts en cançons i himnes de guerra, contestats des del camp oposat amb obres de lluita i resistència.

En les dècades dels anys 30 i 40 del segle XX, diferents fronteres europees van col·lapsar, violentades per forces militars d’ocupació que les van travessar entonant alegres cançons populars, com si d’una excursió juvenil es tractara; cançons les melodies de les quals recordaven als soldats els seus orígens però no la seua destinació, unit est, indefectiblement, al del continent europeu.

Octubre de 1963, un jove Joaquim Aubert, encara no conegut com a Kim, fa autoestop en una carretera del sud de França. Ha deixat els seus estudis de Belles arts i li queda un any per a començar el servei militar, el jove no el pensa: agafa la seua maleta negra, i marxa per a Alemanya. Joaquim arriba a terres germàniques igual que tants altres espanyols que van viatjar buscant treball travessant Europa. A través dels seus ulls i els seus records descobrirem la vida d’aquests expatriats de l’Espanya Franquista.

Catàleg de l´Exposició Objectes (des)apareguts realitzada en el Centre del Carme Cultura Contemporània

Produïda per la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València i el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, la mostra és una aproximació artística als objectes personals de víctimes del Franquisme en el context de les fosses comunes de Paterna (València). Quin valor adquireixen aquestes peces a les mans dels familiars? Què representen per a la nostra societat? Quin missatge llancen a la democràcia?

Una obra editada pels descendents mateixos dels refugiats que van fugir al nord d’Àfrica en l’últim vaixell que va sortir des de les terres valencianes al final de la guerra. Suposa una mirada al viatge que van fer els republicans, però també una rememoració d’aquest pels seus descendents. Inclou un DVD.

Any 1936. A menys de quatre mesos transcorreguts del començament de la Guerra Civil Espanyola, i davant l’incipient cércol que patix Madrid a les mans del bàndol revoltat, el Govern republicà decidix abandonar la vila i traslladar el seu gabinet a la ciutat de València, més allunyada del front. Els primers atacs aeris indiscriminats sobre la capital motiven que, per a protegir la seua integritat, el Patrimoni Històric i Artístic acompanye fins a Llevant a la direcció de l’Estat. Allí, a l’empara dels murs de les Torres de Serrans i les voltes de l’Església del Patriarca, es catalogarà, restaurarà i guardarà en lloc segur per un temps. Després, amb l’esdevenir de la guerra i l’avanç de les tropes rebels, haurà de continuar el seu camí cap a Barcelona després d’una administració republicana que fugirà en desbandada per a, posteriorment, travessar la frontera amb França rumb a Ginebra.

La senyora Claramunt, una empresària valenciana, angoixada per l’esdevindre de la guerra, busca la forma en la qual ella, al costat dels seus treballadors i les seues famílies, puguen eixir d’Espanya fora de perill. Però el pla requerix d’una gran quantitat de diners que ara no posseïx. Com finançar la fugida?

Amb un robatori.

Entre els quadres traslladats des del Museu del Prado es troba la Mona Lisa, una de les versions de la Gioconda realitzada per l’estudi de Leonardo da Vinci. Aconseguir el quadre, substituir-lo per una còpia perfecta i vendre l’original a un marxant d’art serà complicat, encara que no impossible. Només cal involucrar a les persones adequades. Però la guerra avança i se’ls acaba el temps.