Memòria històrica

La Residencia de Señoritas creada en 1905 fue una entidad ejemplar que siguió el modelo educativo de la Institución Libre de Enseñanza. Si consultamos los trabajos publicados sobre ese proyecto observamos que todas las investigaciones coinciden en dar por finalizada la Residencia con el inicio de la guerra civil. Pero la institución continuó en Valencia, con gran vitalidad, adaptándose a las  nuevas circunstancias.

Obra que ens mostra les vivències dels republicans i anarquistes a València i els seus voltants durant la Guerra Civil y la postguerra. En aquesta s’observa el pas des del temps de l’esperança (la República), al de la lluita (la guerra) i al de la tristesa (la dictadura). Editada por L’Eixam, vinculada al món llibertari.

L’estudi de la repressió a terres valencianes moltes vegades ha deixat una mica de costat la qüestió del paper de la dona militant. L’obra analitza l’univers de les presoneres polítiques a la província de València, tant en el període republicà com en el franquista, i destaca les diferències importants que hi ha entre els dos períodes. El llibre ens acosta al patiment, l’exclusió social i el llarg silenci que va caure sobre aquestes dones i va acompanyat d’un apèndix amb el nom, la procedència i les sentències de les dones afectades per aquesta repressió.

La veu que no cessa és la nova edició ampliada de la biografia en còmic del poeta Miguel Hernández, la història d’un humil cabrer que volia ser escriptor, un poeta que va viure una vida curta però intensa de superació enfront de les adversitats de l’establishment literari, la guerra i la seua misèria. Coincidint amb el 75é aniversari de la seua mort, s’afigen en la present publicació diverses escenes de l’estada de l’escriptor en la presó, així com noves imatges del seu tràgic final l’any 1942, que en la primera edició de 2013 de la desapareguda EDT no s’incloïen.

Aquesta obra pretén ser un merescut homenatge i un necessari exercici de memòria històrica. També vol rescatar la poesia, la bondat i la humanitat d’un poeta que han retratat altres autors com Joan Manuel Serrat, qui ha escrit el pròleg amb especial delicadesa.

Segons José Antonio Gómez Hernández, es tracta d’una “completa biografia gràfica del gran escriptor oriolà, dibuixada amb mestratge i diria que quasi veneració. Boldú s’ocupa a fons per a donar cabuda en les pàgines del còmic a la vida i molts fragments de l’obra de l’escriptor, al qual presenta com un lluitador per aprendre a escriure i donar a conéixer la seua poesia; una persona que sempre va estar amb el poble i les classes modestes a les quals pertanyia, i una persona que va ser fidel al Govern republicà durant la guerra civil, esforçant-se per animar als seus companys amb els seus poemes”.

 Tardor de 1938. Espanya es troba en plena Guerra Civil quan Max Fridman, excombatent de les Brigades Internacionals, es veu obligat a tornar a Barcelona a la recerca d’un antic company d’armes que ha desaparegut. El seu periple li portarà fins a la batalla de l’Ebre, i l’obligarà a arriscar la seua pròpia vida per a conéixer la veritat sobre la destinació del seu amic. En aquesta obra magnífica, Vittorio Giardino ens presenta un retrat documentat i apassionat de la Guerra Civil espanyola de la mà d’un dels seus personatges més emblemàtics.

Amb aquest estudi l’autor pretén, de manera didàctica, donar a conéixer a la ciutadania, la vivència de la Guerra Civil en les nostres terres. Per a això, s’han integrat, juntament amb l’anàlisi de la contesa, els relats de vida personals i singulars de desenes de valencians i valencianes, que van reaccionar davant la revolta militar, per a després marxar als diferents fronts en defensa de la II República. Model de treball amb el qual es desitja, d’una banda, rememorar aquells successos que van trastocar la normalitat de la ciutat de València i per un altre, recordar a aquelles persones que, per no ser personatges destacats, no solen tindre nom ni rostre en els grans relats sobre la guerra, però que amb el seu esforç van construir la història. La seua memòria s’ha convertit en un llegat essencial, en un patrimoni cultural i en una reivindicació. La ciutadania va ser la que va patir de manera directa les conseqüències de la guerra, i per tant, ha d’aparéixer en el seu relat.

Edició solidària en benefici d’Amics del Carrer, Casa Caridad i Càritas.

Aquesta és una recopilació d’HISTÒRIES de la Guerra Civil que els majors compten als seus nets en primera persona, i a vegades per primera vegada.

I de NETS que se sorprenen i s’adonen, definitivament, que les seues vides són un regal en comparació a les que van viure les seues famílies fa ben poquet.

De comptar una IDEA que un dia es va convertir en un projecte.

De viure l’ESCOLA i de no separar-la de la vida.

De contar històries tristes i alegres. Més tristos, potser, perquè així van ser les seues VIDES.

Al finalitzar la guerra civil espanyola, quasi mig milió de persones va fugir a través dels Pirineus cap a França, on majoritàriament se’ls va internar en camps precipitadament instal·lats amb eixe fi. En este estat excepcional, els refugiats es van esforçar per dotar d’estructura a la seua nova quotidianitat. En això la literatura va exercir un paper fonamental.

La pugna ideològica –antifeixisme-feixisme– que es va viure durant la Guerra Civil entre el personal docent de la Segona Ensenyança es va saldar amb la separació del servici d’un bon nombre de professionals. Primer va ser la República la que va cessar de forma forçosa als considerats desafectes a la causa republicana i després va ser el franquisme el que va dur a terme una neteja política de gran abast en el si de l’administració educativa.

Aquesta obra del catedràtic de Ciències Polítiques de la UNED potser és el contrapunt a la visió que del mateix període fa l’obra de García de Cortázar. Ací el franquisme és presentat exclusivament com un règim basat en el genocidi i el terror, del qual assenyala els responsables de la ignomínia i els seus hereus i beneficiaris actuals.