Memòria històrica

José Manuel Linares Tomàs (Sueca, 1952), aficionat  a la fotografia desde molt  jove  (als deu   anys va començar  con una Yasica telemètrica) és un incansable registrador de la vida quotidiana, paisatges, persones, carrers, edificis, amics i  totsobre   lo que els seus ulls, i per tant, a la càmera resulta interessant per a recordar i emocionar a l’observador. Ha col·laborat en publicacions com Serra d’Or, Oriflama, Manoll y en els llibres Plantes d’un somni de Maria Teresa Bosch i Joan Fuster dónes de Sueca de diferents autors. Este llibre que presentem és la seua opera prima, en el que se seleccionen una sèrie de fotografies que plasmen aquells dies i momentos carregats de emoció i hermandad amb tots els companys que van participar i que van ser captats per la seua atenta càmera.

Hui dia, el ressorgiment i auge del feixisme ha encoratjat a partits conservadors i neoliberals a unir-se a aqueixos postulats negacionistes i a acusar de «adoctrinament» o de «reobrir velles ferides» a qui pretén recuperar la memòria històrica. Els qui es consideren hereus de la dictadura franquista impulsen denúncies i sospites contra l’escola pública i els seus professionals. És el món a l’inrevés.

No podem oblidar que la utilitat del coneixement sobre el passat és l’aprenentatge col·lectiu perquè no es torne a repetir la barbàrie. La democràcia té el deure de fomentar l’accés a aquest coneixement històric, perquè és l’única garantia d’adquisició de criteris propis i fa a la ciutadania més sàvia i, per tant, més lliure. D’aquí ve que siguen necessàries propostes alternatives als llibres de text actuals com la que ha elaborat Enrique Javier Díez. La consolidació de la nostra democràcia precisa que es facen efectius els principis de veritat, justícia i reparació. Sense ells serà impossible garantir un present i un futur autènticament democràtics.

Aquesta obra inclou la memòria de 49 valencians que per molt diverses raons van patir després de la seua derrota a Espanya, i la seua fugida, una segona repressió al ser capturats i deportats als camps de concentració nazis de Mauthausen i Buchenwald entre altres. Els autors narren les vivències patides per aquests rotspanier o espanyols rojos com els soldats alemanys anomenaven als republicans espanyols.

Llibre del 2016 en què, huitanta anys després del colp d’estat que va desencadenar la guerra, el dibuixant José Pablo García adapta l’obra premiada de Paul Preston al format de còmic i ens ofereix una història en imatges que pretén aproximar a les noves generacions el relat comú d’aquella tragèdia col·lectiva, però sobretot, vol contribuir a preservar la memòria del que va passar, un fet imprescindible per a l’exercici quotidià de la democràcia.

A través de la recopilació de diverses biografies, aquest estudi se centra en el drama dels valencians de la comarca de la Ribera que foren deportats als campis de concentració nazis. Es tracta d’una recerca que assumeix, tal i com desitjaven els supervivents, el paper de l’historiador en la transmissió i relleu de la memòria.

A través de l’estudi de les principals institucions locals i provincials de València i de Castelló de la Plana, aquest treball recupera els noms del personal polític del primer franquisme. I a través d’ells, s’analitzen els conflictes entre institucions, entre les diferents faccions de la dreta i entre velles i noves generacions de l’oligarquia.

L’adaptació al còmic de l’obra de Preston sobre el bombardeig de Guernica suposa la continuació de la primera adaptació al còmic de La Guerra Civil Española de l’historiador anglés que ha obtingut un gran èxit editorial.

La Diputació de València presenta la primera entrega de la sèrie ‘La postguerra a les comarques valencianes’, un projecte que pretén recopilar microhistòries succeïdes en municipis de la província i “reivindicar la història local en este període àmpliament estudiat per investigadors nacionals i estrangers”. L’àrea de Memòria Històrica que dirigix Ramiro Rivera estrena la sèrie amb el treball dels jóvens investigadors Pau Pérez i Álex Gutiérrez sobre la postguerra en el Partit Judicial de Xàtiva i la comarca de l’Horta Nord.

L’Editorial Eneida és la que actualment està publicant més títols sobre aquest període històric. Aquesta obra inclou articles de diferents autors que analitzen les diverses fonts, jurídiques, documentals i audiovisuals, sobre la repressió franquista en àmbits distints. Disposa de la col·laboració del Ministeri de la Presidència i de l’Associació Joan Peset i Aleixandre.