Memòria històrica

Cartell de l'exposició itinerant cedida als ajuntaments valencians

Cartell de l'exposició itinerant cedida als ajuntaments valencians

La reparació busca fer desaparéixer, o si escau, minorar els efectes de les violacions de drets comeses i, per tant, el que exigeix en primer lloc és el seu reconeixement. Correspon a l’Estat procedir a aquesta reparació a les víctimes per les accions o omissions que puguen atribuir-se a l’Estat mateix.

Hi ha diferents formes de reparació, segons el tipus de vulneració dels seus drets :

• La restitució, és a dir, la tornada a la situació anterior a la violació dels seus drets. Pot ser la posada en llibertat, la recuperació del treball, dels béns confiscats, etc.
• La indemnizació, que ha de ser apropiada i proporcional als danys econòmics, físics i psíquics com a conseqüència de la vulneració dels seus drets humans.
• La rehabilitació i satisfacció: que cobreix des del reconeixement públic d’allò que ha ocorregut, l’enjudiciament dels culpables, el restabliment de la dignitat de les víctimes.
• La garantia de no repetició: que inclou des de normes legals, protocols educatius, codis de conducta… per a evitar que un conflicte polític o social derive en una vulneració de drets humans.

La reparació mai no rescabalarà plenament les víctimes, especialment quan han passat tants anys com és el cas de les derivades de la Guerra Civil i la dictadura franquista, però no pot emprar-se aquest argument per a negar la reparació.

A Espanya la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s’estableixen mesures a favor d’aquells que van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la dictadura, reconeix en l’article 4.1:

• El «dret a obtindre una Declaració de reparació i reconeixement personal als que durant la Guerra Civil i la Dictadura van patir els efectes» de sentències, condemnes i la resta de sancions dictades per raons polítiques, ideològiques o de creença religiosa. Aquest procediment s’arreplega en el Reial Decret 1791/2008, de 3 de novembre.
• En el paràgraf quart del mateix precepte, el legislador aclareix que aquesta declaració «no constituirà títol per al reconeixement de responsabilitat patrimonial de l’Estat ni de qualsevol Administració Pública, ni donarà lloc a efecte, reparació o indemnització d’índole econòmica o professional».

La Llei 52/2007 només estableix indemnitzacions econòmiques limitades per a aquells que van morir entre l’1 de gener de 1968 i el 6 d’octubre de 1977 «en defensa i reivindicació de les llibertats i els drets democràtics» (article 10 i disposició addicional quarta). El procediment per a fer-ho es desenvolupa en el Reial Decret 1803/2008, de 3 de novembre .