Memòria històrica

Les violacions greus contra els drets humans no poden quedar impunes en cap cas. Per això no importa el lloc en què s’hagen comés, ni tampoc qui les ha comeses. Aquest principi de jurisdicció universal va ser adoptat per l’Audiència Nacional Espanyola en dictar l’ordre d’empresonament contra Augusto Pinochet el 1998. Aquell mateix any es va aprovar l’Estatut de la Cort Penal Internacional, firmat i ratificat per Espanya, encara que la seua entrada en vigor es va retardar al 2002, i el seu preàmbul assenyala:

• Tenint present que, en aquest segle, milions de xiquets, dones i homes han sigut víctimes d’atrocitats que desafien la imaginació i commouen profundament la consciència de la humanitat,
• Reconeixent que aquests greus crims constitueixen una amenaça per a la pau, la seguretat i el benestar de la humanitat,
• Afirmant que els crims més greus de transcendència per a la comunitat internacional en el seu conjunt no han de quedar sense castic i que, amb aquesta finalitat, cal adoptar mesures en el pla nacional i intensificar la cooperació internacional per a assegurar que siguen efectivament sotmesos a l’acció de la justícia,
• Decidits a posar fi a la impunitat dels autors d’aquests crims i a contribuir així a la prevenció de nous crims,
• Recordant que és un deure de tot Estat exercir la seua jurisdicció penal contra els responsables de crims internacionals,

A aquesta Cort, amb seu a l’Haia, correspon l’estudi dels crims de genocidi, crims de guerra, de lesa humanitat i d’agressió. Per tant, Espanya assumeix aquest principi, encara que no la seua aplicabilitat al cas dels crims comesos durant la dictadura espanyola. Per tant, Espanya reclama el processament d’aquests crims comesos en altres països, però no dels comesos al seu propi territori.

El poble espanyol reclama el fi d’aquesta contradicció i l’aplicació dels tres principis del Dret Internacional al nostre país: veritat, justícia i reparació.