Memòria històrica

Amb aquest estudi l'autor pretén, de manera didàctica, donar a conéixer a la ciutadania, la vivència de la Guerra Civil en les nostres terres. Per a això, s'han integrat, juntament amb l'anàlisi de la contesa, els relats de vida personals i singulars de desenes de valencians i valencianes, que van reaccionar davant la revolta militar, per a després marxar als diferents fronts en defensa de la II República. Model de treball amb el qual es desitja, d'una banda, rememorar aquells successos que van trastocar la normalitat de la ciutat de València i per un altre, recordar a aquelles persones que, per no ser personatges destacats, no solen tindre nom ni rostre en els grans relats sobre la guerra, però que amb el seu esforç van construir la història. La seua memòria s'ha convertit en un llegat essencial, en un patrimoni cultural i en una reivindicació. La ciutadania va ser la que va patir de manera directa les conseqüències de la guerra, i per tant, ha d'aparéixer en el seu relat.

Este és el catàleg d'una exposició que es va idear com a homenatge a tots aquells lluitadors per les llibertats que van morir afusellats sense un juí amb un mínim de garanties legals, però també als seus familiars, que durant dècades han mantingut visca la seua memòria. Només a Paterna entre 1939 i 1956 van ser assassinades per este procediment 2.238 persones, la qual cosa convertix a este lloc en un dels majors centres de l'horror que va recórrer tota Espanya. Els seus cossos van ser llançats a l'interior de fosses comunes, on van quedar amuntegats com a exemple del que podien esperar tots aquells dissidents amb els vencedors en la Guerra Civil. Esta política de terror, que es va iniciar en el període bèl·lic i que va ser continuada durant un suposat temps de pau, tenia com a objectiu esborrar de la memòria pública tant als ideals republicans, com a les persones que els van encarnar i van defendre.
Els articles que componen esta publicació aborden la temàtica de les fosses comunes tant des de “dins” (l'arqueologia de les fosses), com des de “fora” (enfocament antropològic), així com des del record públic (memòria democràtica) Tots ells complementaris a l'hora d'entendre el que van suposar i el que no hem de permetre mai més en la nostra societat.

Aquesta publicació pretén mostrar el treball que, des de fa més de 10 anys, ve desenvolupant l'Associació Científica ArqueoAntro en la cerca, localització, exhumació i identificació de combatents morts en el Front de Llevant. Una labor que ha permés la recuperació d'almenys 46 individus al llarg de deu campanyes d'excavació. A més, la subvenció atorgada per la Secretaria de Memoria Democratica del Ministerio de Presidencia ha permés iniciar la creació d'un banc d'ADN que permetrà a l’ Asociación de Familiares de Víctimas del Frente de Levante la recuperació dels seus sers estimats. Així mateix, el treball conjunt i la col·laboració amb el el Grupo para la Recuperación de la Memoria Histórica de Valencia, i del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, juntament amb altres historiadors i investigadors locals, ha sigut indispensable per a elaborar i ampliar el Mapa de Fosses a la província de Castelló, fet que afavoreix la protecció dels enterraments.

Al llarg d'aquesta publicació es presenta breument el context històric dels diferents combats desenvolupats en el Front de Llevant i se situen geogràficament les fosses comunes i els esdeveniments concrets que van motivar la seua existència, amb l'objectiu de mostrar els resultats tant arqueològics, com a documentals i, també, antropològics i genètics d'aquests anys de campanyes.

The catalogue for this exhibition was designed as a tribute to all those who, fighting for freedom, were shot to death without the right to the minimum legal guarantees. It was also designed to recognize their families, who have kept their memory alive throughout the years. Only in Paterna, 2.238 people were killed under this procedure between 1939 and 1956, which makes this place one of the largest centers of terror across Spain. Their bodies were thrown into mass graves, where they were crammed together as an example of what dissidents of the Civil War winners could expect. This policy of terror, which started during the war and continued during the so-called peace time, had as its key objective to erase both the Republican ideals and those who embodied and defended them from the collective memory.

The articles in this publication approach the subject of mass graves from ‘inside’ (the archeology of the graves), from ‘outside’ (anthropological approach), and from the collective memory (democratic memory). All of them are complementary when it comes to understanding what they really meant and what we should never allow again in our society.

El catàleg “Objectes (Des)apareguts” és fruit de l'exposició del mateix nom de l'artista María Amparo Gomar Vidal, exhibida a la Sala Contraforts del Centre del Carmen Cultura Contemporània entre els dies 5 de febrer i 12 d'abril de 2021.

Produïda per la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València i el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, la mostra “Objectes (Des)apareguts” és una aproximació artística als objectes personals de víctimes del Franquisme en el context de les fosses comunes de Paterna.

El projecte va nàixer a la fi d'agost de 2019 quan Maria Amparo Gomar Vidal va contactar amb la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València, buscant suport per al seu projecte d'investigació artística centrat en el concepte de memòria. A arrel de la notícia de la recuperació d'un sonall amb el qual va ser enterrada una dona republicana afusellada, que va tornar al seu fill 83 anys després, María es pregunta quin tipus d'objectes s'han anat trobant durant les exhumacions, quines històries contenen i que representen per als i les familiars. Pensa que les històries d'aquests objectes, marcats i carregats de memòries, tenen una presència i un valor històric tan vehement, que es mereixen ser narrades.

Amb l'objectiu d'impulsar la investigació i elaborar l'Informe de vulneracions de drets fonamentals entre 1936-1978, el 13 de Juliol de 2016 es va signar un Conveni entre la Secretaria General per a la Pau i per a la Convivència, l'Institut de la Memòria, la Convivència i els Drets Humans Gogora, la Universitat del País Basc UPV/EHU i la Societat de Ciències Aranzadi.

El present informe té per objecte l'estudi de totes aquelles víctimes mortals que van morir a conseqüència de la contesa bèl·lica i la posterior repressió, “amb especial atenció a execucions, desaparicions forçades, detenció, treballs forçats i exili”. D'altra banda, cal remarcar que en aquest treball s'agrupa tant les persones, basques o no, que van perir a Euskadi durant el període al·ludit, com a aquelles amb veïnatge basc que el van fer fora dels tres territoris històrics.

Ricardo Bastid va combatre com a voluntari republicà en la Guerra Civil espanyola, va patir la repressió del primer franquisme i va ser assetjat repetidament per l'aparell judicial del règim. A la fi del 1955, durant una detenció policial en la Direcció General de Seguretat per assumptes de guerra, va comprendre que no tenia una altra alternativa que el desterrament.

Instal·lat a Buenos Aires des de 1957, Bastid va poder escriure el seu testimoniatge amb un posicionament únic en l'època: coneixia de primera mà l'actualitat l’insili espanyol, a diferència de molts exiliats del 1939; però podia narrar amb una considerable llibertat d'expressió, a diferència dels qui romanien dins de les fronteres nacionals. Conscient de tots dos destinataris, el resultat és un relat excepcional, construït mitjançant la tècnica del monòleg interior, que part del trauma individual de l'autor per a donar compte de la memòria col·lectiva de tota la seua generació.

Seleccionada en el Concurs Internacional de Novel·les 1958 de la prestigiosa editorial Losada, Puerta del Sol va veure la llum a l'Argentina a l'any següent amb una notable repercussió immediata. La prohibició per part de la censura oficial va dificultar la seua circulació a Espanya i la va condemnar a un injust oblit, circumstància que la present reedició pretén reparar.

En aquesta obra, un sociòleg, una periodista i dos juristes analitzen les actuacions que s'han emportat i s'estan plantejant en l'àmbit de la memòria històrica a Espanya. En la majoria dels països democràtics el coneixement del passat, així com la reparació i justícia per a les víctimes de períodes repressius, són part dels fonaments del propi sistema. Per contra, en el cas d'Espanya, la feblesa de la democràcia té la seua arrel en la impunitat de la dictadura, l'abandó de les víctimes i l'absència de polítiques de memòria.

Parlar de memòria històrica no és una volta al passat: és una necessitat del present, perquè no serem una democràcia plena sense abans reparar i dignificar a les víctimes. Quasi quatre dècades després de la mort de Franco, queda molt per fer. La insuficient llei de memòria històrica, les vies judicials obertes, l'acció del moviment ciutadà; i la responsabilitat dels diferents agents polítics i socials, centren les nostres propostes per a construir una memòria democràtica. És a dir, per a construir democràcia.

Aquest llibre naix fruit de l'encàrrec de la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València a Vicent Gabarda per a dirigir un llibre en el qual es recolliren diversos aspectes del procés de recuperació de la memòria històrica i democràtica a la província de València, relacionant al temps aquesta temàtica amb el treball dut a terme en altres punts de la geografia espanyola, així com amb altres aspectes que ajudaren a conéixer tant la repressió franquista com fenomen, com el context històric mundial en què es va desenvolupar.

El resultat final, catorze autors i tretze contribucions que ens ajuden a conéixer  una mica més el nostre passat recent, a posar alguna llum en aqueixa foscor en la qual ens hem mogut durant tant de temps i que contribueixen a la difusió de la memòria democràtica en la nostra societat. Cada autor amb la seua contribució intenta aportar un gra d'arena, o un grapat, a aqueixa labor de recuperació.