El falangismo local valenciano: Manises, Alboraya, Cortes de Pallás, Tous y Tuéjar

A mesura que les tropes franquistes van anar avançant pel territori nacional durant la Guerra Civil, es van implantar les bases del «nou ordre» dictatorial, que van afectar tots els àmbits —polític, social i econòmic— i es van fer patents tant en la vida quotidiana dels espanyols com en les institucions en tots els àmbits. Quan els sublevats van conquistar íntegrament el territori del País Valencià a finals de març de 1939 (a pesar que Castelló ja havia sigut conquistada el 1938) es va dur a terme, com en la resta del país, la revocació i reorganització de les institucions i autoritats locals. Així doncs, les falanges locals es van crear com una extensió del partit únic, FET-JONS, i estarien presents en els municipis durant tota la dictadura. En aquest llibre es pretén analitzar la presència de Falange i les branques juvenil i femenina —el Frente de Juventudes i la Sección Femenina— en cinc localitats valencianes: Manises, Alboraia, Cortes de Pallás, Tous i Tuéjar, amb la intenció de conéixer com es van organitzar, la seua evolució, qui va formar part del partit únic i, finalment, quines funcions i activitats van dur a terme des de la seua creació fins al final de la dictadura franquista.