La Diputació publica el diari de guerra d’un valencià que va viure el conflicte entre 1935 i 1939 treballant a Aragó

Terol, 6 d’abril de 1939. El valencià Ricardo Camallonga escriu a la seua esposa una carta des de la distància. En un paper amb Visca Franco! i Visca Espanya! en la capçalera, este empleat del Banc Banesto natural de Benimarfull i resident a Benissoda es prepara per a tornar a casa després de viure la guerra en terres aragoneses, allunyat de la seua família. “Amadísima esposa i fill. Molt celebraré que us trobeu disfrutant de la més completa salut. Jo seguisc molt bé, a Déu gràcies (…) Ahir va eixir un camió per a Albacete i en ell vaig manar tot l’equipatge que tenia, més dos calaixets amb coses de menjar, dolços per al xiquet i un poc de tabac per al tio, perquè haurà arribat a fumar-se tota l’herba de l’hort (…) seria curiós veure a Ricardín menjant dolços i xuplar-se els dits en ficar-los en les llandes de melmelada, i menjar per primera vegada torró…”

La història de Ricardo dona vida a l’última publicació de la delegació de Memòria Democràtica de la Diputació de València, dirigida per la vicepresidenta Natàlia Enguix. “Per a entendre la història cal descendir a les necessitats, anhels i motivacions de la gent”, assenyala Enguix, que emmarca les memòries de Camallonga en la faceta didàctica i educativa per la qual aposta la Diputació en l’àmbit memorialista: “este llibre no és apologia d’un defensor convençut del bàndol colpista, sinó matèria primera per a enriquir el coneixement científic sobre el passat” i la demostració que la major part de les espanyoles i espanyols “prioritzaven el benestar dels seus sers estimats a les ideologies i l’esdevenir de la guerra”.

L’últim volum impulsat per la delegació provincial de Memòria va ser presentat este dimarts en el Museu del Tèxtil d’Ontinyent i arribarà als 137 municipis adherits al programa ‘La Memòria a les Biblioteques’ amb altres 12 publicacions. ‘Guerra i amor, esperança i frustració. Memòries a l’Espanya de la Guerra Civil’ té el format del quadern apaïsat en el qual Ricardo Camallonga reflectia els avanços de les tropes revoltades sobre desenes de mapes d’Espanya. El diari de guerra inclou, a més dels mapes acolorits i datats, retalls de premsa, efemèrides del Moviment Nacional, un recordatori de dates de la seua vida privada i un detallat relat del bombardeig d’Osca.

El protagonista

Ricardo Camallonga va nàixer en la localitat alacantina de Benimarfull en 1904 i va casar amb Ramona Pont, natural d’Albaida, al poble valencià de Benissoda. A l’any següent, en 1934, va nàixer el seu fill Ricardín, nomenat en molts dels papers glossats pel seu pare. Especialment en l’altra part del llibre, un epistolari amb cartes, telegrames i notes que, de manera irregular, remetia a la seua família quan les circumstàncies de la guerra ho permetien. A vegades, quan la comunicació terrestre entre Aragó i València quedava interrompuda a causa del conflicte, Ricardo es dirigia als seus a través de la Creu Roja o d’una tia de París que feia d’enllaç.

La vicepresidenta Enguix explica que Camallonga “va ser una persona profundament religiosa, i va ser l’anticlericalisme el que li va marcar ideològicament fins a posicionar-se al costat del bàndol franquista i el seu Alliberament Nacional”. La diputada de Memòria Democràtica ressalta “eixa doble figura de pare i feixista que reflectixen els seus escrits, amb la fredor que utilitza per a referir-se als seus rivals polítics i la tendresa amb la qual es dirigix a la seua família”, i conclou que la memòria “és de tots i totes, plural i democràtica”.

L’acte de presentació del llibre, al qual ha donat forma Carlos Tormo Camallonga, net de Ricardo, s’emmarca en els actes paral·lels de l’exposició sobre Luis Vidal Corella en el Museu del Tèxtil. Entre els assistents, el cap de secció de Memòria Democràtica de la Diputació, Paco Sanchis, el regidor de Cultura d’Ontinyent, Alejandro Borrell, i el mateix autor, Carlos Tormo.

En opinió del professor Carlos Tormo, del departament d’Història del Dret de la Universitat de València, “la historiografia de la Guerra Civil espanyola s’ha construït majoritàriament sobre la política i el paper dels exèrcits, la qual cosa ens convida a reflexionar sobre les fonts de coneixement individuals, persones anònimes i sense rellevància pública que van viure directament o indirectament el conflicte”. En la seua introducció a les memòries del seu iaio, proposa tindre en compte “els diaris, correspondència, dietaris i manifestacions orals d’estos actors secundaris que complementen el relat oficial, moltes vegades des de la contradicció”. Per a Tormo, és valuosa “la postmemòria de les terceres generacions” que continuen transmetent les traumàtiques experiències dels qui van patir la guerra, amb una subjectivitat que enriquix.