La Diputació subvenciona la identificació de les restes dels quatre represaliats de Gandia entregats als seus familiars

La vicepresidenta primera de la Diputació de València i responsable de Memòria Democràtica, Natàlia Enguix, participa este dissabte a Gandia en l’acte cívic d’entrega de les restes de quatre persones represaliades als seus familiars. El claustre de l’Escola Pia acollirà l’acte homenatge a Manuel Castillo García, José Giner Gasent, Manuel Martín Collado i Antonio Orengo Damiá, tots ells afusellats i enterrats en les fosses comunes del cementeri de la capital de la Safor.

Enguix espera que “prompte puguen identificar-se les restes d’altres persones que també van ser represaliades i enterrades a Gandia, i que pugam completar este acte tan necessari de dignificació de les víctimes”. Fins al moment han sigut exhumats les restes de 24 afusellats en la capital de la Safor, dels 62 dels quals es té constancia almenys pels testimoniatges de familiars i els estudis dels historiadors. En opinió d’Enguix, “la reparació moral de les víctimes del franquisme i la Guerra Civil ens la devem tots, sense ànim de confrontar, tan sols de comptar el succeït en uns anys molt foscos que no han de repetir-se mai”.

Manuel Castillo, José Giner, Antonio Orengo i Manuel Martín són els quatre primers identificats en les anàlisis genètiques que realitza el laboratori Citogen. Els treballs estan subvencionats per la delegació de Memòria Democràtica de la Diputació, que ha atés les peticions de l’Ajuntament de Gandia en matèria de memòria. Esta subvenció de 46.600 euros se suma als 40.000 euros per a campanyes d’excavació en el cementeri de Gandia entre 2020 i 2021, i l’anàlisi prèvia per georadar per a tractar de localitzar les fosses.

Intervencions complexes

Els treballs d’exhumació en el cementeri de Gandia s’han complicat per la localització de les fosses comunes, que es troben en una zona on es van alçar amb posterioritat files de nínxols. De fet, la campanya d’excavacions subvencionada per la Diputació entre 2020 i 2021 va haver de paralitzar-se davant el risc d’enderrocament dels nínxols. Una campanya posterior amb fons de la Generalitat va permetre accedir de manera parcial a la fossa, on es van poder extraure les restes de 24 cossos, entre ells els que han sigut identificats.

La major part de les restes que s’espera trobar en el subsol del cementeri de Gandia pertanyen a veïns de la comarca, persones originàries de la capital de la Safor o de municipis com l’Alqueria de la Comtessa, Oliva, Simat, Tavernes, Xeraco i Xeresa. També s’espera donar amb oriünds d’altres poblacions de València i Alacant, com Anna, Ontinyent i Beneixama.

És freqüent, segons expliquen els historiadors i experts en memòria, que entre els represaliats hi haja un gran nombre d’activistes polítics o sindicals de les organitzacions que van formar els governs democràtics o revolucionaris de la Segona República i la Guerra Civil. Víctimes que primer eren empresonades en les seues pròpies localitats o en les quals residien, com la presó d’Oliva, abans de ser traslladades a les Escoles Pies de Gandia, la presó comarcal on s’iniciaven els processos sumaríssims fins que arribava la condemna de mort.

Els quatre primers represaliats les restes dels quals han pogut identificar-se tornaran amb les seues famílies. En l’acte cívic per a entregar les restes participaran, a més de la vicepresidenta Enguix, la directora general d’Atenció a les Víctimes del Govern d’Espanya, Zoraida Hijosa, i l’alcalde de Gandia, José Manuel Prieto, acompanyats per familiars de les víctimes, el director dels treballs, Miquel Mezquida, i la responsable local de Memòria Democràtica, Alícia Izquierdo.