Memòria històrica

Realitzat en GH 4ESO pel professor LUIS VIVAS RAMOS.

1.PROJECTE.

El nom del projecte és “COEDUCAR en la MEMORIA”. Dins de la Programació de GEOGRAFIA I HISTÒRIA de 4ºESO i desenvolupat durant aquest curs 2021-22 i també en el següent. El projecte del curs passat, “LECCIONES DE NUESTROS ABUELOS”, incloïa la publicació d’un llibre com a producte final, i va ser premiat per la Diputació de València en 2021 dins de la secció Educació a l’Escola. El que presentem ací per als premis de 2022 és una segona part, nova, amb nous objectius, que inclou una selecció d’articles inèdits, posant l’accent en la coeducació a través de la investigació de les històries de les dones del període històric estudiat, i que s’inclouran en el “ACTO 2. ELLAS” del llibre que ja comencem amb el projecte anterior. Per a aquesta segona part, alumnes i alumnes de 4ºESO han creat també les il·lustracions que separaran les històries en el llibre i que també ajuden, moltes d’elles, a posar de manifest situacions viscudes per les seues àvies i besàvies durant el segle XX. El llibre podrà ser ampliat en anys esdevenidors amb nous projectes que desenvolupem, amb diferents objectius, en els pròxims cursos de GEOGRAFIA I HISTÒRIA DE 4ºESO. I tindrà una fi solidària, ja que destinem tots els possibles beneficis de la venda i de qualsevol premi/subvenció com aquest a ajudar a associacions que treballen amb Persones sense Llar. Hem comptat per al desenvolupament del projecte amb l’experiència de l’editorial Vinatea, el suport de l’Equip Directiu del nostre centre i el suport de l’Ajuntament de Quart de Poblet. A més, l’alumnat participant també ha elaborat cartells, anuncis i vídeos per a la presentació, difusió i explicació del contingut que recull les vivències que s’expliciten en aquesta nova iniciativa.

2. EL PRODUCTE FINAL.

El producte final del nostre projecte consisteix en la 2a edició del llibre “LECCIONES DE NUESTROS ABUELOS”, que ha sigut publicat per l’Editorial Vinatea i que és i serà el suport natural de difusió i concreció del viscut amb les protagonistes de les nostres activitats i de les conclusions apreses. Amb el llibre, a més d’usar-lo per a les classes d’aquesta unitat didàctica, pretenem fer presentacions durant la resta d’aquest curs 21-22, durant el pròxim 22-23 i posteriors en un ventall ampli d’ajuntaments, centres educatius i culturals, associacions, mitjans de comunicació i qualsevol ens que mostre el seu interés. Entre altres, volem portar-ho a les localitats en les quals van viure les àvies protagonistes de les noves històries d’aquesta segona part. Després de l’èxit de la primera edició, gràcies a l’impuls que li va donar el primer premi de “MEMÒRIA EN L’EDUCACIÓ 2021” per part de la Diputació de València, ja tenim agendadas presentacions fins a novembre, en localitats de València i d’altres províncies. Hi ha un compromís per part de l’alumnat participant a assistir a les presentacions del llibre que foren necessàries al llarg del temps, tant a la província de València com en la resta d’Espanya. De fet, acabem de fer-ho a Cocentaina, Miranda de Ebro i Vitoria.

3. OBJECTIUS:

Els OBJECTIUS que perseguim amb el projecte i la publicació del llibre són:

-Treballar amb ell des de ja i durant el pròxim curs 2021-2022, amb el nou alumnat de 4ºESO, els continguts adequats per a comprendre millor la Història de la Guerra Civil Espanyola, les etapes del Franquisme i la Transició a la Democràcia, posant l’accent principalment en la Memòria Històrica de les dones.

-Intentar conéixer millor i donar a conéixer la vida dels nostres avantpassats, tant residents a la nostra província com migrants del període del segle XX que van arribar ací, que van tindre una vida totalment diferent de la nostra, plena de duresa, sacrificis, penalitats… i analitzar com van ser capaces de superar aqueixes situacions tan complicades per a tirar avant als seus, i havent de lluitar en molts casos per la seua supervivència, pels seus drets i per les seues llibertats.

-Comparar les vides dels nostres avantpassats del segle XX amb les del nostre alumnat i reflexionar profundament sobre les evidents diferències.

– Analitzar com van ser els processos d’emigració en aqueix període, sempre a partir de les nostres pròpies famílies, posant l’accent en les experiències en la nostra localitat, Quart de Poblet.

 -Afavorir, mitjançant l’establiment de llits d’opinió, el debat i la tolerància entre l’alumnat; així com fomentar la participació dels joves en la defensa dels principis democràtics.

-Poder servir de base per a treballar molts més anys en aquest nivell educatiu de 4ºESO.

-Poder estendre i difondre el projecte, presentant-lo a altres centres educatius de Quart de Poblet, de la província de València i de qualsevol província, així com a tota mena d’associacions, mitjans de comunicació o entitats que estigueren interessades.

– Utilitzar tot tipus de fonts d’informació al nostre abast, valorant especialment la importància que ací tenen les famílies de l’alumnat, buscant documents, fotografies i informació oral dels nostres avantpassats.

 – Implicar a tots els familiars que cada alumne/a siga capaç per a tractar de facilitar la cerca d’informació i poder col·laborar en la difusió del producte final al llarg del temps.

-Implicar en el producte final, el LLIBRE, a exalumnes/as que van treballar aquests continguts en el seu moment i que van fer també la seua investigació familiar, de manera que ells i les seues famílies mantinguen llaços amb el centre i el seu interés per la memòria històrica que treballem en el projecte.

– Estrényer llaços amb la generació dels avis/as de l’alumnat i mantindre-la en el temps: *Potenciem la comunicació amb els avis/as, cadascun en la seua família. *Portem al col·legi als nostres majors per a ser entrevistats per la classe sobre els temes que treballem. *Acudim a “Trenquem Barreres”, centre cultural i d’oci que l’ajuntament ha disposat per als majors. *Fem protagonistes del nostre llibre als nostres propis familiars; contribuïm al fet que se senten útils, valorats i orgullosos; alhora que aprenem amb ells amb aquesta metodologia de *APS (Aprenentatge i Servei).

– Proposar activitats divulgatives de tota mena: xarrades, debats, entrevistes a avis/as en centres de l’ajuntament i promoció del llibre, dirigides a un ampli espectre de centres educatius i culturals, AMPA, associacions, ajuntaments, ongs i durant exercicis successius.

Proposem una línia de treball que ens servisca per donar continuïtat al nostre compromís amb la memòria i els valors democràtics. Estarà present en pràcticament tots els nivells de Secundària, però especialment en 4t d’ESO i Batxillerat. Implicarà altres agents necessaris com són les famílies, les institucions i les associacions del poble de Riba-roja de Túria, amb la col·laboració dels quals ja hem comptat anteriorment. Però és un projecte totalment diferent que esperem connecte amb la joventut del segle XXI i ens permeta treballar conjuntament amb el nostre alumnat, obrint-los els ulls a la realitat que se’ns imposa, i tot amb una metodologia didàctica que va del seu present al passat. El projecte, que implica de manera més decidida els departaments de Socials, Valencià, Tecnologia i Arts Escèniques, es sosté en tres fases:

FASE 1: FORMACIÓ I SENSIBILITZACIÓ

El departament d’Història, amb l’alumnat d’ESO, treballarà els conceptes de república, democràcia, feixisme, dictadura, repressió, exili, justícia, drets humans, restitució, víctimes, holocaust, genocidi, anarquisme, comunisme… malgrat que no apareguen al temari, i explicarem en l’aula en què consisteix el nostre projecte de memòria democràtica i què suposa per al coneixement del seu passat recent. Per exemple:

• L’alumnat de primer cicle, des de les assignatures d’Història i Valors Cívics, treballarà els significats d’aquests conceptes, breument contextualitzats, amb la finalitat de compartir-los amb la resta de la comunitat educativa amb una activitat amb motiu del dia dels Drets Humans (10 de desembre).
• En 3r d’ESO, des de la matèria de Geografia, es presentarà una anàlisi del discurs de la dreta europea i espanyola en l’actualitat i es confrontaran les dades (elaboració d’un mapa mural per al hall del centre, senyalant els països amb major ascens de l’extrema dreta i les seues característiques amb codis QR).
• L’alumnat de 4t d’ESO continuarà la senda del projecte anterior: repressió franquista coneixement dels “llocs de memòria” a través de l’activitat principal de la nostra “Gimcana”, que ja tenim consolidada. Paral·lelament, col·laboraran amb el projecte interdisciplinari actual: “Memòria democràtica i postveritat”.
• L’alumnat de batxillerat, des de les assignatures d’Història del Món Contemporani i Història d’Espanya, coneixeran les tesis de Paul Preston en “Arquitectes del terror”. Volem esbrinar fins a quin punt les “fake news” van afavorir que es produïra una guerra civil. Després de l’estudi dels continguts curriculars d’Història d’Espanya, es proposarà el taller “Desinformació i Desmemòria”, que es desenvoluparà en la següent fase, atès que suposa un major grau d’abstracció.

FASE 2: INVESTIGACIÓ I PRODUCCIÓ

En aquesta segona fase, després d’una formació prèvia en el funcionament del processos de desinformació i la sensibilització en el tema que ens ocupa (la memòria democràtica), l’alumnat serà el centre de les activitats i tindrà un paper actiu. Les principals activitats d’aquesta segona fase són les següents:

• Amb l’alumnat de batxillerat i 4t d’ESO i 1r de Batxillerat, tal com s’ha avançat a dalt, es desenvoluparà el taller “Desinformació i Desmemòria”: en aquest taller es traballaran les notícies falses i els mecanismes de desinformació, sempre amb temes relacionats amb la memòria històrica, l’extrema dreta o, en el seu defecte, amb els delictes d’odi actuals, fàcilment relacionables amb el tema objecte del projecte.
• Relacionat amb el treball anterior, o potser com a conseqüència, tractarem de desenvolupar un taller de fabricació de notícies falses amb l’objectiu d’experimentarne la difusió i possible viralització.
• Una altra línia de treball consistirà en la realització de vídeos en diversos formats criticant fakes news o llocs comuns del franquisme. Aquesta tasca, per implicar major qüestionament, coneixement i esperit crític, la realitzarà l’alumnat de batxillerat de l’assignatura de Cultura Audiovisual. També s’hi analitzaran fenòmens de manipulació i/o descontextualització de fotografies sobre fets i/o notícies tant del passat com del present. A més a més, es realitzarà sobre la base d’allò treballat a la primera fase: en classe de llengua analitzaran les connexions entre l’extrema dreta i el fenomen youtuber, i es compararà amb les “fakes news” que llançava la premsa de l’època sobre la dictadura, per maquillar-la, el poder de la censura o el NODO com a instruments de control i propaganda.
• Paral·lelament, en l’aula de tecnologia, s’organitzarà un “Taller de verificació digital”: l’objectiu és conèixer els procediments i eines per detectar informacions i/o imatges falses per tal de facilitar a l’alumnat els recursos necessaris per enfrontar-se a la infoxicació que pateixen en l’actualitat.
• D’altra banda, seguint una proposta del professor jubilat especialista en educació mediàtica Ángel Encinas Carazo, desenvoluparem, en el primer cicle de l’ESO, el taller Dream News com a alternativa a les fake news. Aquesta pràctica podria servir per a qüestionar les fake jugant amb les seues mateixes regles i, a la vegada, educar l’alumnat en l’empatia i la recerca de la felicitat col·lectiva. Es tractaria d’inventar, al contrari del que passa amb les anomenades “fake news”, aquelles notícies que, d’una banda, voldríem haver llegit en la premsa de l’època (per exemple, la fallida del colp d’estat), i aquelles que, d’altra banda, voldríem trobar en les xarxes socials i els mitjans tradicionals actualment (el final dels crims d’odi perpetrats per l’extrema dreta, per exemple), front als interessos que marquen la realitat política. D’aquesta manera, es treballaran els mecanismes de manipulació mediàtica a partir de notícies positives amb la intenció de demostrar i fer reflexionar com funciona la manipulació interessada que reben constantment.

FASE 3: REFLEXIÓ, APROFUNDIMENT I DIFUSIÓ

Aquesta tercera fase se centra en activitats que, a partir del procés seguit en els fases 1 i 2, permetran reflexionar i relacionar tots allò vist per tal d’elaborar productes més globals que aniran més enllà del centre, com a resultats finals de tot el procés. Aquesta fase se centra, especialment, en quatre activitats:

• Creació col·lectiva d’una obra de teatre.
• La memòria democràtica al País Valencià i Còrsega connexions i convergències.
• Club de lectura i de cinema
• Trobades, sinergies i activitats amb altres centres del País Valencià que també treballen la memòria democràtica.

El treball de la memòria històrica i democràtica ha de traslladar-se a l’àmbit educatiu per a convertir-se en una activitat interdisciplinària i transversal, ja que implica el foment dels valors democràtics, al mateix temps que llança llum sobre un període de la història recent d’Espanya que no ha sigut abordat amb la suficient profunditat a les aules. Aquest coneixement és clau per a poder construir un Estat de dret i previndre errors del passat que puguen despertar, hui dia, qualsevol tipus de discriminació, violència o manipulació de la història. A més, l’estudi de la biografia d’alguns conveïns que van tindre un cert protagonisme en els períodes que ens ocupa -com la II República, Guerra Civil i Postguerra- de la mà del nostre alumnat és una magnífica estratègia per a acostar a la sensibilitat present el valor de dotzenes de microhistòries que tenen com a propòsit principal rescatar la veu d’aquelles persones que van ser silenciades durant més de quatre dècades. La participació en aquest projecte ofereix a l’alumnat, per tant, la possibilitat de participar no sols en trobades i activitats relacionades amb els valors democràtics i la memòria històrica, sinó també la interrelació amb estudiants d’altres centres -tant a nivell regional com nacional, i internacional- i amb persones d’edat avançada, que ens aportaran les seues vivències del passat. D’aquesta manera, podran enriquir-se amb aquestes experiències en el pla personal i afermar valors inspirats en la llibertat i en la justícia social. Finalment, la investigació de fonts històriques, els proporcionarà un coneixement i unes eines que afavoriran la seua capacitat d’estudi, autonomia en l’aprenentatge i competència cívica i social en etapes educatives superiors.

 Objectius generals i específics

1.Objectius generals

1. Conéixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història pròpies, per a denunciar les injustícies a través del sentit crític de la realitat.
2. Conscienciar de la necessitat de conéixer el passat per a previndre que es repetisquen els terribles esdeveniments de llavors en el futur.
3. Concebre el treball científic com un saber integrat que concerneix a diferents disciplines.
4. Aprofundir en temes que l’extens currículum no permet aprofundir
5. Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en un mateix, la participació, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre.
6. Fomentar el treball en equip i la capacitat d’organització, valorar les diferents opinions i arribar a acords.
7. Comprendre i expressar-se de manera correcta, tant oral com escrita, en les llengües cooficials.
8. Impulsar l’ús de la primera llengua estrangera en diferents aspectes del projecte.
9. Incrementar les destreses en la utilització de les diferents fonts d’informació, i amb sentit crític, incorporar nous coneixements, adquirint una base en el àmbit de les TIC.
10. Respectar i valorar la importància dels testimoniatges orals per a reconstruir fragments de la història des d’una òptica objectiva.
11. Objectius específics per al primer any

Els objectius específics per al primer any es reparteixen en els tres cursos on s’implementarà el projecte:

4t ESO

1. Conéixer i comprendre la repressió exercida pel franquisme sobre les dones espanyoles, prestant especial atenció a la patida a Requena i la seua comarca.
2. Aprofundir i conéixer la figura de la professora Adela Gil Crespo en la seua labor docent i com a exemple de dona represaliada pel franquisme.
3. Investigar les condicions del professorat des de 1928 fins a 1978, amb especial atenció a la figura transversal de José Gaos.
4. Comprendre les característiques i funcionament del servei militar forçós durant el franquisme.
5. Valorar i entendre la pèrdua de drets i llibertats que va suposar l’establiment del franquisme per als espanyols, i en concret per a les dones.

1r BATXILLERAT

1. Conéixer i comprendre la repressió patida pel poble espanyol durant el final de la II República, la Guerra Civil i el franquisme.
2. Entendre i diferenciar la repressió duta a terme en territori republicà i en territori revoltat durant la Guerra Civil espanyola.
3. Comprendre i valorar íntegrament la repressió sobre la població espanyola de l’Estat franquista.
4. Entendre i conscienciar a l’alumnat sobre els diferents mètodes repressius usats durant la dictadura franquista.

2n BATXILLERAT

1. Conéixer les causes de l’exili espanyol (per pobresa) entre els anys 50 i 70 del segle XX.
2. Entendre les condicions de vida i econòmiques d’Espanya durant el franquisme.
3. Investigar l’organització de l’oposició antifranquista en l’exili.
4. Comprendre l’evolució de la cultura antifranquista en l’exili.
5. Valorar la contribució de la població espanyola en l’exili a l’economia del desenvolupisme franquista.