Any 1936. A menys de quatre mesos transcorreguts del començament de la Guerra Civil Espanyola, i davant l’incipient cércol que patix Madrid a les mans del bàndol revoltat, el Govern republicà decidix abandonar la vila i traslladar el seu gabinet a la ciutat de València, més allunyada del front. Els primers atacs aeris indiscriminats sobre la capital motiven que, per a protegir la seua integritat, el Patrimoni Històric i Artístic acompanye fins a Llevant a la direcció de l’Estat. Allí, a l’empara dels murs de les Torres de Serrans i les voltes de l’Església del Patriarca, es catalogarà, restaurarà i guardarà en lloc segur per un temps. Després, amb l’esdevenir de la guerra i l’avanç de les tropes rebels, haurà de continuar el seu camí cap a Barcelona després d’una administració republicana que fugirà en desbandada per a, posteriorment, travessar la frontera amb França rumb a Ginebra.

La senyora Claramunt, una empresària valenciana, angoixada per l’esdevindre de la guerra, busca la forma en la qual ella, al costat dels seus treballadors i les seues famílies, puguen eixir d’Espanya fora de perill. Però el pla requerix d’una gran quantitat de diners que ara no posseïx. Com finançar la fugida?

Amb un robatori.

Entre els quadres traslladats des del Museu del Prado es troba la Mona Lisa, una de les versions de la Gioconda realitzada per l’estudi de Leonardo da Vinci. Aconseguir el quadre, substituir-lo per una còpia perfecta i vendre l’original a un marxant d’art serà complicat, encara que no impossible. Només cal involucrar a les persones adequades. Però la guerra avança i se’ls acaba el temps.

Les“Falanges Juveniles de Franco” van ser un element privilegiat de la política de joventut del franquisme en les dècades de 1940 i 1950, i tenien com a objectiu principal la socialització dels seus integrants en l´ideari nacional-sindicalista. Creades en 1942 com l´organització juvenil del règim sempre van estar sota el control directe dels falangistes. Després de quasi dues dècades d´intervenció en la joventut espanyola van ser substituïdes en 1960 per la”Organización Juvenil Española (OJE)”. Aquest canvi es va dur a terme mitjançant un complicat procés de debat entre els màxims responsables de la política juvenil, amb intervenció en alguns moments del ministre secretari general del Moviment, en un context en què el franquisme intentava abandonar els seus trets més durs i s´orientava cap a una nova etapa caracteritzada per la «democràcia orgànica».

Reedició del llibre del pintor i escritor Ricardo Bastid (València, 1919 – Buenos Aires, 1966) on va plasmar els seus records i vivències durant els dies que va estar a la pressó, esperant per a ser interrogat, als calabossos de la Direcció General de Seguritat ubicats a la Puerta del Sol de Madrid. 

Este llibre fotogràfic se centra en els anys de treball d’exhumació de les fosses del franquisme i de l’anomenat “Paredón de España” a Paterna (València), lloc on van ser afusellades 2.238 persones de 191 pobles d’Espanya i altres 60 municipis d’altres regions.

Punto Ciego és el resultat final d’un projecte que pretén ajudar a la recuperació de la memòria històrica i a la lluita contra l’oblit partint de la fossa com a lloc físic d’on sorgixen les històries anònimes i confluïxen relats que revelen peces d’una memòria encara per reconstruir entre famílies, forenses, antropòlegs i historiadors.Punto Ciego és el llibre que, mesclant paraules, fotos, vídeos i documents arreplega tot el treball que el fotògraf Santi Donaire va realitzar en paral·lel a la labor de l’associació Arqueoantro entre els anys 2017 i 2024.

Un sociòleg, una periodista i dos juristes analitzen el cas d’Espanya i de les actuacions que s’han portat a terme i s’estan plantejant en l’àmbit de la memòria històrica. Assenyalen com la debilitat de la nostra democràcia radica en la impunitat de la dictadura, l’abandó de les víctimes i l’absència de polítiques de memòria. Després de més de quatre dècades, encara queda molt per fer per a construir la memòria democràtica, i l’obra proposa un camí que es pot seguir.

El sentit de l’educació és obrir la ment de les persones, encendre la llum del coneixement per a aconseguir autonomia, llibertat i independència; en definitiva, una societat del saber (mai de la ignorància i la desmemòria).

Aquesta obra és un homenatge a la pedagogia que Rafael Pérez Contel desenvolupa entre els anys 1935 i 1978. La seua labor docent és transcendental, innovadora i avançada; a través d’ella professa un ensenyament que dona veu al seu alumnat, quedant tot això re­fleixat en els testimoniatges i treballs escolars que es publiquen en aquest volum. La actitud d’aquest docent és tot un exemple de resiliència, perquè davant la seua commovedora història de vida (censura, presó i autoexili) és capaç de desenvolupar una apassionant didàctica artística en un context polític advers i ombrívol. Rafael Pérez Contel defesa la democràcia quan aquesta es veu amenaçada pel feixisme l’any 1936, mantenint els valors republicans, com la Institució Lliure d’Ensenyament (ILE), durant la dictadura franquista. Aquest llibre ofereix un ampli recorregut per la vida d’un home que, com a artista i professor republicà, desenvolupa una labor inèdita fins al moment. Un treball que visibilitza l’esforç i el llegat d’un mestre de Dibuix que és precursor en l’ensenyament de les arts plàstiques i visuals: Rafael Pérez Contel (1909-1990).

L’edició d’aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Villar del Arzobispo, població on va nàixer Rafael Pérez Contel en 1909, i del Ajuntament de Xàtiva, ciutat on va residir i va exercir la docència entre els anys 1950 i 1976, i on va ser nomenat fill adoptiu l’any 1988. El sentit de l’educació és obrir la ment de les persones, encendre la llum del coneixement per a aconseguir autonomia, llibertat i independència; en definitiva, una societat del saber (mai de la ignorància i la desmemòria).

El sentido de la educación es abrir la mente de las personas, encender la luz del conocimiento para lograr autonomía, libertad e independencia; en definitiva, una sociedad del saber (nunca de la ignorancia y la desmemoria).

Esta obra es un homenaje a la pedagogía que Rafael Pérez Contel desarrolla entre los años 1935 y 1978. Su labor docente es trascendental, innovadora y avanzada; a través de ella profesa una enseñanza que da voz a su alumnado, quedando todo ello re­flejado en los testimonios y trabajos escolares que se publican en este volumen. La actitud de este docente es todo un ejemplo de resiliencia, pues ante su conmovedora historia de vida (censura, cárcel y autoexilio) es capaz de desarrollar una apasionante didáctica artística en un contexto político adverso y sombrío. Rafael Pérez Contel defiende la democracia cuando esta se ve amenazada por el fascismo en el año 1936, manteniendo los valores republicanos, como la Institución Libre de Enseñanza (ILE), durante la dictadura franquista. Este libro ofrece un amplio recorrido por la vida de un hombre que, como artista y profesor republicano, desarrolla una labor inédita hasta el momento. Un trabajo que visibiliza el esfuerzo y el legado de un maestro de Dibujo que es precursor en la enseñanza de las artes plásticas y visuales: Rafael Pérez Contel (1909-1990).

La edición de esta obra ha contado con la colaboración del Ayuntamiento de Villar del Arzobispo, población donde nació Rafael Pérez Contel en 1909, y del Ajuntament de Xàtiva, ciudad donde residió y ejerció la docencia entre los años 1950 y 1976, y donde fue nombrado hijo adoptivo en el año 1988.

Este libro nació como un proyecto para un taller didáctico a impartir en la Asociación de Mujeres Antígona de Valencia y su objetivo es suscitar una reflexión sobre la trayectoria de las republicanas, su contribución a la genealogía femenina y sus enseñanzas para afrontar nuestros problemas actuales. Y alertar sobre la reversibilidad de las conquistas de derechos. Con la Segunda República, las españolas nos situamos en la vanguardia europea en cuanto a legislación antidiscriminatoria, derechos que se esfumarían con el franquismo. Han tenido que pasar más de 40 años para recuperarlos.

Este llibre va nàixer com un projecte per a un taller didàctic a impartir en l’Associació de Dones Antígona de València i el seu objectiu és suscitar una reflexió sobre la trajectòria de les republicanes, la seua contribució a la genealogia femenina i les seues ensenyances per a afrontar els nostres problemes actuals. I alertar sobre la reversibilitat de les conquistes de drets. Amb la Segona República, les espanyoles ens vam situar en l’avantguarda europea quant a legislació antidiscriminatòria, drets que s’esfumarien amb el franquisme. Han hagut de passar més de 40 anys per a recuperar-los.

En febrero de 1939 se produce un éxodo sin precedentes en la Europa contemporánea. Cerca de medio millón de personas huyen de sus lugares de origen con un destino incierto. La guerra civil toca a su fin y las tropas franquistas ocupan los pasos fronterizos del Pirineo catalán el 13 de febrero de 1939. Este libro pretende rescatar del olvido las voces de setenta y ocho personas que se vieron forzadas al silencio o al exilio, y en muchos casos a optar entre la vida y la muerte.

Al febrer de 1939 es produïx un èxode sense precedents en l’Europa contemporània. Prop de mig milió de persones fugen dels seus llocs d’origen amb una destinació incerta. La guerra civil toca al seu fi i les tropes franquistes ocupen els passos fronterers del Pirineu català el 13 de febrer de 1939. Este llibre pretén rescatar de l’oblit les veus de setanta-huit persones que es van veure forçades al silenci o a l’exili, i en molts casos a optar entre la vida i la mort.

Catálogo de la exposición realizada en el Centre Cultural La Nau de la Universitat de València en 2022.

A través de una serie de textos a cargo de varios especialistas sobre los temas que se abordan, directa o indirectamente, en la historia gráfica “Regreso al Edén”, de Paco Roca, y en la exposición homónima organizada por la Universitat de València, se analizan aspectos de la posguerra como ahora son la situación de la mujer, el mercado negro, la cultura material, la ciudad y la fotografía como herramienta para la evocación de ese pasado. Esta historia de una joven humilde, que vive en la Valencia de la posguerra, permite profundizar en una época poco conocida dónde, después de la derrota de la República en 1939, la imposición del régimen franquista, el hambre, la carestía y la represión condicionaron la vida cotidiana de la mayoría de la población. También se reflexiona sobre el mismo lenguaje del cómico y su idoneidad en la hora de aproximarse a la memoria histórica, y sobre la trayectoria de Paco Roca. Además de los esbozos previos del autor, se incluye material gráfico de los años cuarenta.