Catàleg de l´exposició Regreso al Edén de Paco Roca. Un Viaje por la Valencia de la Posguerra.

A través d’una sèrie de textos a càrrec de diversos especialistes sobre els temes que s’aborden, directament o indirectament, en la història gràfica “Regreso al Edén”, de Paco Roca, i en l’exposició homònima organitzada per la Universitat de València, s’analitzen aspectes de la postguerra com ara són la situació de la dona, el mercat negre, la cultura material, la ciutat i la fotografia com a eina per a l’evocació d’aqueix passat. Aquesta història d’una jove humil, que viu en la València de la postguerra, permet aprofundir en una època poc coneguda on, després de la derrota de la República en 1939, la imposició del règim franquista, la fam, la carestia i la repressió condicionaren la vida quotidiana de la majoria de la població. També es reflexiona sobre el mateix llenguatge del còmic i la seua idoneïtat a l’hora d’aproximar-se a la memòria històrica, i sobre la trajectòria de Paco Roca. A més dels esbossos previs de l’autor, s’hi inclou material gràfic dels anys quaranta.

El Teniente Coronel Manuel Uribarry Barutell (1896-1962) fue un militar y oficial de la Guardia Civil nacido en Burjassot, cuya pasión por lo social y lo militar, por el valencianismo, por la democracia parlamentaria y su legalidad, y por su firme adhesión a una Segunda República democrática, fue mantenida durante toda su vida. Actuó durante la Guerra Civil Española contra las represiones y persecuciones en retaguardia y creó una unidad militar que admitió todas las ideologías del Frente Popular. Pero lo más destacado fue que se enfrentó de forma reiterada a los grupos políticos más dictatoriales del bando republicano, vinculados al comunismo pro-soviético o marxismo estalinista. Los estalinistas utilizaron a Alberto Bayo Giroud (1892-1967) en su contra, ocultando y negando siempre su militancia comunista pro-soviética, la cual no fue reconocida por el Partido Comunista de España hasta después de su fallecimiento, tras participar en la preparación de la Revolución Cubana (1956-1959). Las controversias y difamaciones han perdurado hasta la actualidad, de ahí la necesidad de este libro cuya finalidad es la de arrojar luz de forma objetiva y documentada sobre esta figura y su fascinante vida que hasta ahora ha sido injustamente tratada.

El Tinent Coronel Manuel Uribarry Barutell (1896-1962) va ser un militar i oficial de la Guàrdia Civil nascut a Burjassot, la passió del qual pel social i el militar, pel valencianisme, per la democràcia parlamentària i la seua legalitat, i per la seua ferma adhesió a una Segona República democràtica, va ser mantinguda durant tota la seua vida. Va actuar durant la Guerra Civil Espanyola contra les repressions i persecucions en rereguarda i va crear una unitat militar que va admetre totes les ideologies del Front Popular. Però el més destacat va ser que es va enfrontar de manera reiterada als grups polítics més dictatorials del bàndol republicà, vinculats al comunisme pro-soviètic o marxisme estalinista. Els estalinistes van utilitzar a Alberto Bayo Giroud (1892-1967) en contra seua, ocultant i negant sempre la seua militància comunista pro-soviètica, la qual no va ser reconeguda pel Partit Comunista d’Espanya fins al cap de la seua defunció, després de participar en la preparació de la Revolució Cubana (1956-1959). Les controvèrsies i difamacions han perdurat fins a l’actualitat, d’ací la necessitat d’aquest llibre la finalitat del qual és la de llançar llum de manera objectiva i documentada sobre aquesta figura i la seua fascinant vida que fins ara ha sigut injustament tractada.

Relatos de la memoria herida es una obra que aborda la memoria histórica desde la trinchera de la narrativa y que recoge 14 relatos de sendos autores y autoras que indagan, desde perspectivas diversas, la memoria invisibilizada de este país de olvido.

Relatos de la memoria herida és una obra que aborda la memòria històrica des de la trinxera de la narrativa i que arreplega 14 relats de sengles autors i autores que indaguen, des de perspectives diverses, la memòria invisibilizada d’este país d’oblit.

És, sense cap dubte, un clàssic de la literatura socialista que mereix estar en un lloc d’honor entre les obres dedicades a la gran gesta del proletariat espanyol. L’obra de Felix Morrow afig un valor inqüestionable: el seu autor la va escriure just en el moment en què la classe obrera i els llauradors pobres van alçar un exèrcit milicià i es van llançar a la presa de fàbriques i terres, començant un procés de transformació social tan sols comparable a la gran revolució bolxevic d’Octubre de 1917. Al mig d’esta profunda revolució social, els treballadors i la joventut van alliberar una feroç lluita armada contra el feixisme que es va prolongar durant tres anys. El seu exemple va commocionar als oprimits de tot el món i va atraure una solidaritat extraordinària.

Si haguérem pogut contemplar amb els nostres propis ulls els esdeveniments històrics que han marcat el nostre present estaríem més prop de comprendre l’experiència d’haver sigut un més dels seus protagonistes. El llibre Sangre en la frente. La Guerra Civil en color proposa tornar al conflicte que va marcar de manera irreversible el camí recorregut per la societat espanyola recent, i que encara hui ens convida a un exercici de reflexió i memòria, a través de cent huitanta instantànies, que són altres tants moments capturats en el temps, reinterpretats per a l’espectador actual per mitjà del color.

La Brigada Político Social, la policía política del franquismo, persiguió incansablemente al conjunto de la oposición a la dictadura, que denunció sistemáticamente las torturas en comisaría. Desde la inmediata posguerra fue un instrumento fundamental de la represión franquista. Esta investigación periodística –basada en materiales de archivo inéditos, testimonios de policías y de detenidos, autobiografías y sumarios judiciales– narra por primera vez quiénes eran los componentes de la Brigada Político Social en Valencia, cómo actuaban y qué fue de ellos tras la dictadura.

 La Brigada Político Social, la policia política del franquisme, va perseguir incansablement el conjunt de l’oposició a la dictadura, que va denunciar sistemàticament les tortures en comissaria. Des de la immediata postguerra va ser un instrument fonamental de la repressió franquista. Aquesta recerca periodística —basada en materials d’arxiu inèdits, testimoniatges de policies i de detinguts, autobiografies i sumaris judicials— narra per primera vegada qui eren els components de la Brigada Político Social a València, com actuaven i què va ser d’ells després de la dictadura.

Exposició centrada en tres eixos temàtics. La primera part es dedica als atacs que va patir la ciutat per aire i per mar, i als mitjans per a repel·lir-los. València va ser una de les ciutats que va patir més bombardejos, més de 440, especialment arran de ser la seu del govern de la nació.

La segona part mostra els efectes dels atacs en els edificis i en la població civil. El testimoni gràfic arreplegat pels fotògrafs de l’època reflecteix la duresa del conflicte.

La tercera part de l’exposició tracta sobre la construcció de refugis feta per la ciutat. Se’n van arribar a construir més de tres-cents, però ja quasi no en queden testimonis.

Esta publicació recull el diari que Genoveva Pons Rotger, mestra republicana de l’escola pública de Llíria,  va redactar durant els tres anys en què estigué empresonada en tres presons de  Llíria i dos de València en acabar la Guerra Civil. El llibre també inclou una sèrie d’estudis dels  historiadors Joan Josep Adrià Montolío, Mª del Carmen Agulló Díaz, Carles Asensi Torres, Joan Manel Martí Llufriu i Francesc Rozalén Igual. Altres textos del llibre han estat elaborats per la mestra Guadalupe Marín Mas i la neta de Genoveva, María Fernanda Triviño Alfonso. El pròleg és de la mestra Roser Santolària Domingo. 

Aquest llibre presenta els testimonis de tres generacions d’antifranquistes al País Valencià: la de la guerra i la postguerra; la dels anys cinquanta, i «la del 68». La lectura d’aquestes històries de vida i dels documents que les acompanyen, adquireixen una significació més profunda quan es contemplen des de la perspectiva social del seu grup d’edat o generació. S’obté així un puzle d’experiències entrecreuades que tracen una xarxa, una trama, un recorregut ―dels molts possibles― per la història de l’oposició antifranquista.