Catàleg de l’exposició realitzada en el Centre Cultural La Nau de la Universitat de València del 30 setembre de 2021 al 9 gener de 2022.

El període republicà a València, especialment en l’etapa bèl·lica, va ser una època apassionant i plena d’interés. Amb la guerra, es va convertir en una ciutat situada en la rereguarda i allunyada del front, en la qual els canvis se succeïen imparables. De seguida va arribar la capitalitat de la República amb el desplaçament del govern al complet davant la qual semblava imminent caiguda de Madrid, el memorable Congrés d’Intel·lectuals Antifeixistes celebrat a l’Ajuntament, la presència de reporters internacionals a l’hotel Reina Victòria, un altre hotel –el Metropol– convertit en seu de l’ambaixada soviètica i caserna general del KGB. El període en el qual València va ser la rereguarda de la Guerra Civil, i els anys previs de la República sense els quals no s’explica, va ser un espai de crisi i violència, però també llibertat i metamorfosi. I en ell així mateix van florir les dones i les seues reivindicacions. És en aquest aspecte en el qual volem parar esment, a través de la col·lecció de l’arxiu Vidal.

Catálogo de la exposición realizada en el Centro Cultural La Nave de la Universitat de València del 30 septiembre de 2021 al 9 enero de 2022.

El período republicano en Valencia, especialmente en la etapa bélica, fue una época apasionante y llena de interés.  Con la guerra, se convirtió en una ciudad situada en la retaguardia y alejada del frente, en la que los cambios se sucedían imparables. Enseguida llegó la capitalidad de la República con el desplazamiento del gobierno al completo ante la que parecía inminente caída de Madrid, el memorable Congreso de Intelectuales Antifascistas celebrado en el ayuntamiento, la presencia de reporteros internacionales en el hotel Reina Victoria, otro hotel –el Metropol– convertido en sede de la embajada soviética y cuartel general del KGB. El período en el que Valencia fue la retaguardia de la Guerra Civil, y los años previos de la República sin los cuales no se explica, fue un espacio de crisis y violencia, pero también libertad y metamorfosis. Y en él asimismo florecieron las mujeres y sus reivindicaciones. Es en este aspecto en el que queremos poner atención, a través de la colección del archivo Vidal.

Aquest llibre combina una selecció rigorosa de fonts i entrevistes mitjançant les quals se’ns acosta al fenomen, únic en aquell moment de la història de la humanitat, de l’eixida de milers de xiquets des de la zona republicana a l’exili en busca de seguretat. L’obra ens parla dels seus sentiments i vivències a la Unió Soviètica, tant en l’època soviètica, com en la posterior evolució política d’aquelles terres que un dia els van acollir. També tracta les diferents decisions que van prendre aquests espanyols exiliats quan eren xiquets davant la possibilitat de la tornada a Espanya.

Des de la seua aparició en 1937 fins als nostres dies són múltiples les edicions i traduccions que en distints països s’han fet de Doy fe…, l’estremidor testimoni del que fora secretari del Jutjat de Burgos en juliol de 1936, Antonio Ruiz Vilaplana. El 27 de novembre de 1935, Antonio Ruiz Vilaplana arriba a Burgos per a fer-se càrrec de la secretaria judicial. El 30 de juny de 1937 deixa arrere l’Arlanzón i creua els Pirineus per a quedar-se a França. Entre l’una i l’altra data el secretari judicial de Burgos es convertix en testimoni d’excepció dels prolegòmens i primers dies de la sublevació en la ciutat que després es convertiria en Capital de la Croada. Les seues sensacions al prendre contacte amb la societat, les reaccions davant de la sublevació, les seues apreciacions de personatges com a Mola o Franco, l’indignant paper de l’Església, l’assassinat d’innocents, els alçaments de cadàvers a qui el seu càrrec li obliga a assistir.

Aquesta obra gràfica és l’altra cara d’El arte de volar, dues obres que formen un díptic on els autors, Antonio Altarriba i Kim, repassen la història política espanyola del segle XX —la caiguda de la monarquia, la Segona República, la Guerra Civil, la dictadura de Franco, l’exili, la II Guerra Mundial i el retorn de l’exili— a través de les vivències dels dos protagonistes.

Publicada per primera vegada el 2009 i guanyadora del Premi Nacional de Còmic 2010, El arte de volar és una de les grans fites de la història del nostre còmic. Antonio Altarriba i Kim signen una obra imprescindible, alabada per lectors d’arreu del món i presentada en una edició revisada i ampliada.

En aquesta es relata la derrota i la repressió que va patir el pare de l’autor, que finalment optarà per suïcidar-se.

Recuperamos la obra con la que Felipe Hernández Cava y Federico del Barrio reflexionaron sobre la memoria a partir de la historia de Enrique Montero: excombatiente republicano en la Guerra Civil y maestro represaliado que mientras prueba suerte en la industria del tebeo, se reencuentra con un pasado que creía haber dejado atrás.

Ganadora de los premios a la mejor obra de autores españoles y al mejor guion del Salón Internacional del Cómic de Barcelona de 1997, El artefacto perverso es una de las grandes obras de la historieta española, que por fin vuelve a estar disponible en una nueva edición.

Recuperem l’obra amb la qual Felipe Hernández Cava i Federico del Barrio van reflexionar sobre la memòria a partir de la història d’Enrique Montero: excombatent republicà en la Guerra Civil i mestre represaliat que mentre prova sort en la indústria del còmic, es retroba amb un passat que creia haver deixat atrás.

Guanyadora dels premis a la millor obra d’autors españoles i al millor guió del Salón Internacional del Cómic de Barcelona de 1997, L’artefacte pervers és una de les grans obres de la historieta españona, que per fi torna a estar disponible una nova edició.

Un fet prou conegut del final de la guerra a Espanya és la captura, en el port d’Alacant, de 20.000 republicans que van ser traslladats al camp de Concentració d’Albatera. A l’octubre de 1939, per motius de salubritat, el camp va ser clausurat i els presos redistribuïts. Al voltant de 12.000 van ser traslladats a un camp prou desconegut: el Camp de Concentració de Portaceli (Serra). El camp va tindre una població “flotant” d’entre 4.000 i 5.000 interns però a finals de 1939 amb l’arribada dels presos d’Albatera, la xifra va pujar de colp fins als 12.000-15.000 interns, moment en què la situació es va convertir en catastròfica per a tots ells. Finalment el camp va ser desmantellat entre finals de desembre de 1941 i gener de 1942. Les 168 pàgines d’este llibre configuren un relat d’estos fets, amb material gràfic, documents, testimonis i estudis sobre el camp per a la seua divulgació i coneixement. Les distintes col·laboracions i entrevistes estan publicades respectant la llengua original de l’autor (català i/o castellà).

La presència del partit únic de la dictadura, Falange Española Tradicionalista y de las JONS, es va estendre a tots els racons del país, però en moltes ocasions la informació que s’ha conservat es escasa, el que, juntamente amb el silenci que ha seguit als esdeveniments de la dictadura, ha provocat que no s’haja parat massa atenció a la seua acció dins de l’àmbit local. En aquest treball la historiadora Aurora Fuster pretén fer una aproximació al desenvolupament de FET-JONS en cinc municipis de la província de València. En cadascun d’ells s’estudien els orígens i l’evolució dins la dictadura per a mostrar com les falanges locals van influir en el desenvolupament d’aquestes poblacions i quina va ser la seua presència en altres institucions locals, com els ajuntaments. A més, els falangistes també van estar presents en la vida cotidiana, a través de les festivitats i els dies conmemoratius propis del partit únic o del règim, ocupant els espais comuns e intentat així atraure a la població perquè participara del Movimiento.

Francisco Boix es un joven fotógrafo español que, junto a varios miles de compatriotas, ha sido deportado al campo nazi de Mauthausen: una condena de muerte en vida. Sin embargo, cuando se cruza en el camino del comandante Ricken, un perverso esteta nazi al que le complace fotografiar el horror del exterminio, Francisco comprende que tiene ante sí un valioso testimonio.

Francisco Boix és un jove fotògraf espanyol que, junt amb diversos milers de compatriotes, ha sigut deportat al camp nazi de Mauthausen: una condemna de mort en vida. No obstant això, quan s’encreua en el camí del comandant Ricken, un pervers esteta nazi a què li complau fotografiar l’horror de l’extermini, Francisco comprén que té davant de si un valuós testimoni.