Edició solidària en benefici d’Amics del Carrer, Casa Caridad i Càritas.

Aquesta és una recopilació d’HISTÒRIES de la Guerra Civil que els majors compten als seus nets en primera persona, i a vegades per primera vegada.

I de NETS que se sorprenen i s’adonen, definitivament, que les seues vides són un regal en comparació a les que van viure les seues famílies fa ben poquet.

De comptar una IDEA que un dia es va convertir en un projecte.

De viure l’ESCOLA i de no separar-la de la vida.

De contar històries tristes i alegres. Més tristos, potser, perquè així van ser les seues VIDES.

Memòria i vinyetes. La memòria històrica a l’aula a través del còmic analitza el període comprés des de la Segona República fins a la Transició a partir d’alguns dels còmics més rellevants dels últims anys. És una obra concebuda per al professorat d’Història que vulga introduir l’ús del còmic en les seues classes, també d’interés per als qui estudien i investiguen sobre el mitjà. Per aquest motiu inclou una primera part teòrica i després 13 unitats didàctiques.

La veu que no cessa és la nova edició ampliada de la biografia en còmic del poeta Miguel Hernández, la història d’un humil cabrer que volia ser escriptor, un poeta que va viure una vida curta però intensa de superació enfront de les adversitats de l’establishment literari, la guerra i la seua misèria. Coincidint amb el 75é aniversari de la seua mort, s’afigen en la present publicació diverses escenes de l’estada de l’escriptor en la presó, així com noves imatges del seu tràgic final l’any 1942, que en la primera edició de 2013 de la desapareguda EDT no s’incloïen.

Aquesta obra pretén ser un merescut homenatge i un necessari exercici de memòria històrica. També vol rescatar la poesia, la bondat i la humanitat d’un poeta que han retratat altres autors com Joan Manuel Serrat, qui ha escrit el pròleg amb especial delicadesa.

Segons José Antonio Gómez Hernández, es tracta d’una “completa biografia gràfica del gran escriptor oriolà, dibuixada amb mestratge i diria que quasi veneració. Boldú s’ocupa a fons per a donar cabuda en les pàgines del còmic a la vida i molts fragments de l’obra de l’escriptor, al qual presenta com un lluitador per aprendre a escriure i donar a conéixer la seua poesia; una persona que sempre va estar amb el poble i les classes modestes a les quals pertanyia, i una persona que va ser fidel al Govern republicà durant la guerra civil, esforçant-se per animar als seus companys amb els seus poemes”.

Si hi ha un relat que ha sigut intencionadament deformat és el de la Segona República espanyola. Des de l’arribada de la democràcia s’ha divulgat i generalitzat un relat trist, conflictiu i irresoluble de la breu experiència republicana espanyola, un que permetera mitigar (i fins i tot a vegades justificar) els 40 anys de dictadura de Francisco Franco.

En aquest llibre, ¿Què va ser la Segona República? La nostra història explicada als joves, ens hem proposat presentar la bellesa admirable i heroica de l’experiència republicana que, entre 1931 i 1936, va tindre lloc al nostre país, i que va ser truncada pel colp d’estat i la Guerra Civil posterior. Aquest llibre tracta sobre l’alegria republicana, sobre l’entusiasme i el compromís d’un poble que, durant aqueixos anys, va lluitar per la democràcia, la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Finalment, les forces feixistes es van imposar a sang i foc, però l’exemple de la República espanyola va quedar gravat per sempre en la memòria dels espanyols i del món sencer.

Després de la gran exposició a Ginebra dels fons del Museu del Prado evacuats el Govern republicà durant la Guerra Civil, les obres van tornar a Espanya amenaçades, en aquesta ocasió, per l’inici de la Segona Guerra Mundial, fets narrats magníficament en el llibre d’Arturo Colorado, “Èxode i exili de l’art. L’odissea del Museu del Prado durant la Guerra Civil”. Però en la immediata postguerra, en la seua campanya antirepublicana, el franquisme va pivotar els seus missatges sobre dues comparacions històriques, la del robatori dels “rojos” amb el saqueig napoleònic i la de la “nova Espanya” amb la volta a les glòries de l’imperi. Era l’irredemptisme patrimonial, de “rescat de les obres robades” durant la guerra o de reparacions revengistes de vells deutes de l’enemic francés, ara vençut pels amics nazis. L’acusació franquista del saqueig del patrimoni va tindre la seua continuació en la cerca d’obres d’art, eixides unes per via oficial cap a Suïssa o França, per decisió del Govern de la República o dels Governs de Catalunya i del País Basc, i altres per via del robatori. El “rescat” franquista no diferenciava entre l’una o l’altra eixida, però com bé sabien els responsables, les facilitats per a cada cas eren molt diferents. Les primeres van ser pràcticament entregades pels republicans, comunicant on es trobaven; les segones, no obstant això, depenien de les detencions de la policia francesa, de la col·laboració de la Gestapo o de les denúncies arribades a l’Ambaixada.

En l’esdevindre de la història dels pobles del nostre entorn més immediat com ara França, Itàlia, Alemanya… en acabar l’etapa feixista al final de la Segona Guerra Mundial, en recuperar les democràcies formals es va rescabalar i dignificar la història dels resistents, defensors de la democràcia i es van jutjar els crims i les accions del feixisme. A Portugal es va fer després del final de la dictadura amb la “Revolució dels Clavells” (25 d’abril de 1974). A l’estat espanyol és una mena d’assignatura pendent en part, encara, malgrat els més de quaranta anys de la mort del dictador. Es tracta de deixar a cadascú al lloc que li pertoca en la història.

Nosaltres, per la nostra part, posant el focus principalment en el País Valencià tot i el pes de la interrelació evident amb l’estat espanyol.

El sentit de l’educació és obrir la ment de les persones, encendre la llum del coneixement per a aconseguir autonomia, llibertat i independència; en definitiva, una societat del saber (mai de la ignorància i la desmemòria).

Aquesta obra és un homenatge a la pedagogia que Rafael Pérez Contel desenvolupa entre els anys 1935 i 1978. La seua labor docent és transcendental, innovadora i avançada; a través d’ella professa un ensenyament que dona veu al seu alumnat, quedant tot això re­fleixat en els testimoniatges i treballs escolars que es publiquen en aquest volum. La actitud d’aquest docent és tot un exemple de resiliència, perquè davant la seua commovedora història de vida (censura, presó i autoexili) és capaç de desenvolupar una apassionant didàctica artística en un context polític advers i ombrívol. Rafael Pérez Contel defesa la democràcia quan aquesta es veu amenaçada pel feixisme l’any 1936, mantenint els valors republicans, com la Institució Lliure d’Ensenyament (ILE), durant la dictadura franquista. Aquest llibre ofereix un ampli recorregut per la vida d’un home que, com a artista i professor republicà, desenvolupa una labor inèdita fins al moment. Un treball que visibilitza l’esforç i el llegat d’un mestre de Dibuix que és precursor en l’ensenyament de les arts plàstiques i visuals: Rafael Pérez Contel (1909-1990).

L’edició d’aquesta obra ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Villar del Arzobispo, població on va nàixer Rafael Pérez Contel en 1909, i del Ajuntament de Xàtiva, ciutat on va residir i va exercir la docència entre els anys 1950 i 1976, i on va ser nomenat fill adoptiu l’any 1988. El sentit de l’educació és obrir la ment de les persones, encendre la llum del coneixement per a aconseguir autonomia, llibertat i independència; en definitiva, una societat del saber (mai de la ignorància i la desmemòria).

Els escenaris pels quals transiten els quatre estudis continguts en el present volum mostren l’estreta relació existent entre diferents models propagandístics, de naturalesa musical, implementats a l’Alemanya nazi de l’III Reich d’Adolf Hitler, i els duts a terme a Espanya durant la dictadura del general Francisco Franco. Aquests estudis es veuen completats amb l’aportació artística d’obra gràfica recent (2020).

Tots dos règims van atorgar un paper rellevant a la música com a expressió artística que havia de contribuir a modelar una determinada sensibilitat política de signe autoritari, així com a impulsar una concepció patriòtica basada en l’exclusió del discrepant i en l’eliminació de l’adversari. Els límits que separaven totes dues categories sempre van ser extremadament difusos i, per tant, la seua concreció només responia a interpretacions arbitràries, generalment alienes a tota norma legal.

La creació d’un nou corpus musical durant el període que és objecte d’estudi, tant a Alemanya com a Espanya, va afavorir l’edició urgent de cancioners, poemaris, fulles volants i discos, principalment, com a suports en els quals fixar els missatges continguts en cançons i himnes de guerra, contestats des del camp oposat amb obres de lluita i resistència.

En les dècades dels anys 30 i 40 del segle XX, diferents fronteres europees van col·lapsar, violentades per forces militars d’ocupació que les van travessar entonant alegres cançons populars, com si d’una excursió juvenil es tractara; cançons les melodies de les quals recordaven als soldats els seus orígens però no la seua destinació, unit est, indefectiblement, al del continent europeu.

Catálogo de la exposición realizada en el Centre Cultural La Nau de la Universitat de València en 2022.

A través de una serie de textos a cargo de varios especialistas sobre los temas que se abordan, directa o indirectamente, en la historia gráfica “Regreso al Edén”, de Paco Roca, y en la exposición homónima organizada por la Universitat de València, se analizan aspectos de la posguerra como ahora son la situación de la mujer, el mercado negro, la cultura material, la ciudad y la fotografía como herramienta para la evocación de ese pasado. Esta historia de una joven humilde, que vive en la Valencia de la posguerra, permite profundizar en una época poco conocida dónde, después de la derrota de la República en 1939, la imposición del régimen franquista, el hambre, la carestía y la represión condicionaron la vida cotidiana de la mayoría de la población. También se reflexiona sobre el mismo lenguaje del cómico y su idoneidad en la hora de aproximarse a la memoria histórica, y sobre la trayectoria de Paco Roca. Además de los esbozos previos del autor, se incluye material gráfico de los años cuarenta.

Catálogo de la exposición realizada en el Centro Cultural La Nave de la Universitat de València del 30 septiembre de 2021 al 9 enero de 2022.

El período republicano en Valencia, especialmente en la etapa bélica, fue una época apasionante y llena de interés.  Con la guerra, se convirtió en una ciudad situada en la retaguardia y alejada del frente, en la que los cambios se sucedían imparables. Enseguida llegó la capitalidad de la República con el desplazamiento del gobierno al completo ante la que parecía inminente caída de Madrid, el memorable Congreso de Intelectuales Antifascistas celebrado en el ayuntamiento, la presencia de reporteros internacionales en el hotel Reina Victoria, otro hotel –el Metropol– convertido en sede de la embajada soviética y cuartel general del KGB. El período en el que Valencia fue la retaguardia de la Guerra Civil, y los años previos de la República sin los cuales no se explica, fue un espacio de crisis y violencia, pero también libertad y metamorfosis. Y en él asimismo florecieron las mujeres y sus reivindicaciones. Es en este aspecto en el que queremos poner atención, a través de la colección del archivo Vidal.

Catálogo de la exposición Objectes (des)apareguts realizada en el Centro del Carmen de Cultura Contemporánea.

Producida por la Delegación de Memoria Histórica de la Diputació de València y el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, la muestra es una aproximación artística a los objetos personales de víctimas del Franquismo en el contexto de las fosas comunes de Paterna (València). ¿Qué valor adquieren estas piezas en las manos de los familiares? ¿Qué representan para nuestra sociedad? ¿Qué mensaje lanzan a la democracia?

Edición solidaria en beneficio de Amigos de la Calle, Casa Caridad y Cáritas.

Esta es una recopilación de HISTORIAS de la Guerra Civil que los mayores cuentan a sus nietos en primera persona, y a veces por primera vez.

Y  de NIETOS que se asombran y se percatan, definitivamente, de que sus vidas son un regalo en comparación a las que vivieron sus familias hace bien poquito.

De contar una IDEA que un día se convirtió en un proyecto.

De vivir la ESCUELA y de no separarla de la vida.

De contar historias tristes y alegres. Más tristes, quizás, porque así fueron sus VIDAS.