El segon volum de les Obres Completes de Carlos Jiménez Villarejo, Memòria Democràtica, part de l’Informe del Consell d’Europa de 2006 i descriu l’abast i conseqüències lesives del colp militar franquista de 1936, la posterior anul·lació de drets, les desaparicions forçoses i la repressió. Referent a això, hi ha textos fonamentals que fan referència a la destrucció de l’orde republicà i l’anàlisi del principal instrument repressiu: la Brigada Polític-Social. Consells de Guerra i el TOP que formalitzaven les penes de mort i les ingents penes de presó que va patir l’oposició democràtica. S’inclou a més una profunda anàlisi de la primera Llei de Memòria Històrica (2007), d’indubtable valor. però insuficient davant la impunitat dels crims de Lesa Humanitat perpetrats durant quasi quatre dècades.

Memoria y viñetas. La memoria histórica en el aula a través del cómic analiza el periodo comprendido desde la Segunda República hasta la Transición a partir de algunos de los cómics más relevantes de los últimos años. Es una obra concebida para el profesorado de Historia que quiera introducir el uso del cómic en sus clases, también de interés para quienes estudian e investigan sobre el medio. Por este motivo incluye una primera parte teórica y luego 13 unidades didácticas.

Memòria i vinyetes. La memòria històrica a l’aula a través del còmic analitza el període comprés des de la Segona República fins a la Transició a partir d’alguns dels còmics més rellevants dels últims anys. És una obra concebuda per al professorat d’Història que vulga introduir l’ús del còmic en les seues classes, també d’interés per als qui estudien i investiguen sobre el mitjà. Per aquest motiu inclou una primera part teòrica i després 13 unitats didàctiques.

Mi Odisea és un diari original i inèdit que va escriure Antonio Gutiérrez (Vélez-Málaga) en 1948 en el qual narra la fugida de Màlaga al costat de la seua família davant l’entrada imminent de les tropes franquistes a la ciutat. És el que es coneix com la Desbandá en què va haver-hi milers de morts pels atacs indiscriminats dels revoltats. La Desbandá, coneguda també com la Huía constitueix un dels crims contra població civil indefensa més atroços de la contesa, al costat del bombardeig de Guernica.

Antonio Gutiérrez narra en el seu diari, no sols l’episodi de la massacre en la carretera de Màlaga a Almeria, sinó el seu periple vital fins que va aconseguir travessar els Pirineus a la recerca de refugi. Allí seria conduït als camps de concentració de Argelès-Sur Mer i Bram. Finalment, es va quedar com a refugiat a Normandia.

Es tracta d’un testimoniatge excepcional que arriba a les nostres mans gràcies al professor Nelson Seguí, que en els anys 2007 i 2008 es va desplaçar a Córdoba, Argentina, per a impartir sengles cursos de valencià a descendents de l’exili al país llatinoamericà. Aquest projecte va ser cofinançat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Conselleria d’Educació. Va ser el professor Seguí qui, davant la confiança que va despertar entre els alumnes, va quedar custodi d’aquest diari que li va ser entregat per una de les netes d’Antonio Gutiérrez.

Un altre èxit editorial del 2016 que narra la vida dels espanyols de peu sota el franquisme és l’obra d’Antonio Cazorla, un especialista en el tema que ens parla de la por, la fam, les humiliacions, l’emigració, etc.

Els escenaris pels quals transiten els quatre estudis continguts en el present volum mostren l’estreta relació existent entre diferents models propagandístics, de naturalesa musical, implementats a l’Alemanya nazi de l’III Reich d’Adolf Hitler, i els duts a terme a Espanya durant la dictadura del general Francisco Franco. Aquests estudis es veuen completats amb l’aportació artística d’obra gràfica recent (2020).

Tots dos règims van atorgar un paper rellevant a la música com a expressió artística que havia de contribuir a modelar una determinada sensibilitat política de signe autoritari, així com a impulsar una concepció patriòtica basada en l’exclusió del discrepant i en l’eliminació de l’adversari. Els límits que separaven totes dues categories sempre van ser extremadament difusos i, per tant, la seua concreció només responia a interpretacions arbitràries, generalment alienes a tota norma legal.

La creació d’un nou corpus musical durant el període que és objecte d’estudi, tant a Alemanya com a Espanya, va afavorir l’edició urgent de cancioners, poemaris, fulles volants i discos, principalment, com a suports en els quals fixar els missatges continguts en cançons i himnes de guerra, contestats des del camp oposat amb obres de lluita i resistència.

En les dècades dels anys 30 i 40 del segle XX, diferents fronteres europees van col·lapsar, violentades per forces militars d’ocupació que les van travessar entonant alegres cançons populars, com si d’una excursió juvenil es tractara; cançons les melodies de les quals recordaven als soldats els seus orígens però no la seua destinació, unit est, indefectiblement, al del continent europeu.

Los escenarios por los que transitan los cuatro estudios contenidos en el presente volumen muestran la estrecha relación existente entre diferentes modelos propagandísticos, de naturaleza musical, implementados en la Alemania nazi del III Reich de Adolf Hitler, y los llevados a cabo en España durante la dictadura del general Francisco Franco. Dichos estudios se ven completados con la aportación artística de obra gráfica reciente (2020).Ambos regímenes otorgaron un papel relevante a la música como expresión artística que debía contribuir a moldear una determinada sensibilidad política de signo autoritario, así como a impulsar una concepción patriótica basada en la exclusión del discrepante y en la eliminación del adversario. Los límites que separaban ambas categorías siempre fueron extremadamente difusos y, por tanto, su concreción solo respondía a interpretaciones arbitrarias, generalmente ajenas a toda norma legal.

La creación de un nuevo corpus musical durante el período que es objeto de estudio, tanto en Alemania como en España, favoreció la edición urgente de cancioneros, poemarios, hojas volantes y discos, principalmente, como soportes en los que fijar los mensajes contenidos en canciones e himnos de guerra, contestados desde el campo opuesto con obras de lucha y resistencia. En las décadas de los años 30 y 40 del siglo XX, distintas fronteras europeas colapsaron, violentadas por fuerzas militares de ocupación que las atravesaron entonando alegres canciones populares, como si de una excursión juvenil se tratara; canciones cuyas melodías recordaban a los soldados sus orígenes pero no su destino, unido este, indefectiblemente, al del continente europeo.

Octubre de 1963, un jove Joaquim Aubert, encara no conegut com a Kim, fa autoestop en una carretera del sud de França. Ha deixat els seus estudis de Belles arts i li queda un any per a començar el servei militar, el jove no el pensa: agafa la seua maleta negra, i marxa per a Alemanya. Joaquim arriba a terres germàniques igual que tants altres espanyols que van viatjar buscant treball travessant Europa. A través dels seus ulls i els seus records descobrirem la vida d’aquests expatriats de l’Espanya Franquista.

Octubre de 1963, un joven Joaquim Aubert, todavía no conocido como Kim, hace autostop en una carretera del sur de Francia. Ha dejado sus estudios de Bellas Artes y le queda un año para empezar el servicio militar, el joven no lo piensa: coge su maleta negra, y marcha para Alemania. Joaquim llega a tierras germanas al igual que tantos otros españoles que viajaron buscando trabajo atravesando Europa. A través de sus ojos y sus recuerdos descubriremos la vida de estos expatriados de la España Franquista.

Catálogo de la exposición Objectes (des)apareguts realizada en el Centro del Carmen de Cultura Contemporánea.

Producida por la Delegación de Memoria Histórica de la Diputació de València y el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, la muestra es una aproximación artística a los objetos personales de víctimas del Franquismo en el contexto de las fosas comunes de Paterna (València). ¿Qué valor adquieren estas piezas en las manos de los familiares? ¿Qué representan para nuestra sociedad? ¿Qué mensaje lanzan a la democracia?

Catàleg de l´Exposició Objectes (des)apareguts realitzada en el Centre del Carme Cultura Contemporània

Produïda per la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València i el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, la mostra és una aproximació artística als objectes personals de víctimes del Franquisme en el context de les fosses comunes de Paterna (València). Quin valor adquireixen aquestes peces a les mans dels familiars? Què representen per a la nostra societat? Quin missatge llancen a la democràcia?

Una obra editada pels descendents mateixos dels refugiats que van fugir al nord d’Àfrica en l’últim vaixell que va sortir des de les terres valencianes al final de la guerra. Suposa una mirada al viatge que van fer els republicans, però també una rememoració d’aquest pels seus descendents. Inclou un DVD.