Memòria històrica

Desde y Hacia Valencia és el projecte presentat per les alumnes Irene Martín Pastor i María Romero d’Ávila Ureña al costat del seu tutor Pablo Saturnino Santatecla del Col·legi Puresa de María Cid (València) que ha obtingut el primer premi de la 5a Edició dels Premis La Memòria a l’Escola convocat per la Delegació de Memòria Democràtica de la Diputació de València.

Es tracta d’un vídeo documental que gira entorn dels desplaçats valencians per la Guerra Civil Espanyola, posant en relació situacions similars viscudes en altres països i en cronologies diferents com la Guerra Civil del Líban i la Guerra a Ucraïna.

Narració sobre el Genocidi armeni en la qual l’alumna denuncia les injustícies que el Govern otomà va cometre contra els armenis a principis del segle XX, unes injustícies que es basaven a violar els seus drets a través de diverses mecàniques: la deshumanització, la deportació massiva, l’assassinat indirecte i fins i tot directe, la discriminació, l’opressió, la promulgació de lleis il·lícites, etc. Després de la Segona Guerra Mundial, es va inculcar al continent europeu que cap vida mereix ser arrabassada, independentment de les seues característiques físiques, psíquiques o morals, i és un principi que l’alumna tracta de transmetre amb el seu escrit.

El projecte Voces del Exilio presentat per les alumnes Nuria Sevilla Burguet alumna de 2° de Batxillerat, Celia Sevilla *Burguet i Sofía Montón Valero de 4° d’ESO de l’IES Clara Campoamor d’Alaquàs, part d’una experiència vivencial basada en un procés d’investigació que va començar amb la identificació del tema de l’exili republicà cap al sud de França al final de la Guerra Civil Espanyola. 
Aquest tema és de gran rellevància històrica i personal per a la comunitat local, atés que moltes famílies a la regió poden rastrejar les seues arrels en estos esdeveniments.
La motivació fonamental va ser la participació d’aquestes alumnes en el projecte “Fent Memòria amb els dones del Clara” que es va dur a terme en el centre durant el curs 2023-2024 i que els va permetre conéixer i valorar, en primera persona, la situació per la qual van passar milers de persones obligades a un exili forçat a causa de la guerra.

Després de la victòria de les forces franquistes, molts republicans, inclosos polítics, intel·lectuals, artistes i ciutadans comuns, es van veure obligats a fugir del país. S’estima que al voltant de 500,000 persones es van exiliar, principalment cap a França, Mèxic i altres països d’Amèrica
Llatina. Este exili va ser un intent d’escapar de la repressió política i la persecució. No obstant això, també es van produir desplaçaments interns ja que, durant la guerra, moltes persones es van desplaçar dins d’Espanya, fugint dels combats i buscant refugi en zones més segures. Això va provocar un moviment significatiu de població cap a regions menys afectades per la guerra. En aquesta representació teatral es recorre el vessant de l’exili exterior. En general els exiliats van enfrontar moltes dificultats als països d’acolliment, incloent-hi la falta de recursos, l’adaptació a noves cultures i, en alguns casos, la discriminació. No obstant això, molts d’ells van aconseguir establir-se i contribuir a la cultura i economia dels seus nous països, com va ser el cas que ací es presenta.

El present treball té com a objectiu explorar i analitzar la dictadura de Nicolae Ceaușescu a Romania, la revolució que va conduir a la seua caiguda en 1989, i establir una comparació amb la dictadura de Francisco Franco a Espanya. L’elaboració d’este projecte sorgix de la necessitat de conscienciar al món sobre les condicions de vida sota estos règims autoritaris, retre homenatge a les víctimes de les dos dictadures i reflexionar sobre la importància dels valors democràtics. Així mateix, es busca educar als jóvens de la generació de les alumnes sobre la història dels seus països, fomentant una apreciació més profunda per la democràcia.

Les alumnes han realitzat aquest vídeo amb la finalitat d’ensenyar-li a les noves generacions la història dels xiquets russos, ja que és un episodi commovedor que il·lustra tant la crueltat del conflicte com la solidaritat internacional. Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), milers de xiquets espanyols van ser evacuats a diversos països per a escapar dels horrors del conflicte. Entre estos països, la Unió Soviètica va acollir a un nombre significatiu de xiquets, proporcionant refugi i educació. A més, en aquest vídeo es pot reconéixer el sofriment, les dificultats que van enfrontar, i l’impacte en la història tant d’Espanya com de l’URSS que van tindre els xiquets de la guerra.

Rescatar a Neus Catalá de l’oblit ha permés a l’alumna explorar la figura d’una dona activa en la lluita per la preservació dels Drets Humans, atés que eixos moviments forçosos de població, l’exili o els refugiats violen diversos articles de la Declaració Universal dels Drets Humans com el dret a la dignitat, a la no distinció per qüestions d’opinió política, a la lliure circulació dins del seu propi país o a sol·licitar asil en cas de persecució. La vida digna o la nacionalitat són qüestions vulnerades per a totes eixes persones que van patir estes condicions durant la Guerra Civil i la dictadura. Este treball és una obra de contingut artístic-plàstic, en concret un llibre pop-*up en el qual es relaten els esdeveniments més importants en la vida de Neus Catalá.