Memòria històrica

Prop de 9.000 espanyols van ser internats en els camps de concentració nazis, dels quals més de 600 eren valencians. Aquesta publicació, a més de mostrar la cruesa de la vida i la mort de les valencianes i valencians deportats en els camps de concentració nazis—xifra pròxima a 410—salva de l’oblit a les víctimes de l’horror de Mauthausen, Gusen i el Castell d’Hartheim a Àustria; Dachau, Ravensbruck a Alemanya i Auschwitz a Polònia, etc. A més, presenta una elaborada llista de republicans valencians, dones i homes exiliats que van patir els camps d’extermini durant la Segona Guerra Mundial. Xifres i dades fins ara desconegudes, que ixen a la llum de la mà de l’investigador Adrián Blas Mínguez Anaya. Dels 653 deportats que s’inclouen destaquem la presència de diverses dones que, gràcies a aquest llibre, passaran a la història. En resum, un ventall de pobles de la Comunitat Valenciana que van perdre als seus veïns, víctimes del feixisme i que la majoria van morir en l’anonimat sense cap mena de remordiment. Valencianes i valencians deportats en els camps nazis, naix en la idea de restituir les seues memòries.

Publicat, mitjançant finançament col·lectiu, per Date Cuenta: comunicación y educación libre, en col·laboració amb totes les associacions de memòria històrica d’Espanya. Des de València va col·laborar l’Associació Institut Obrer i El Micalet. Suposa la recopilació impresa més gran de la memòria oral de la repressió franquista, ja que inclou un centenar de testimonis directes de represaliats per defensar la Segona República o oposar-se al règim del dictador.

Els quatre autors d’este llibre, tots ells professors universitaris de distintes facultats d’història de tot el país, van col·laborar en la creació d’un informe pericial sobre els crims del franquisme per a recolzar les noves querelles que, des de Llatinoamèrica, es presentaran davant de la justícia europea per a aconseguir una condemna clara i definitiva dels crims contra els drets humans que van ser comeses durant la guerra civil i, especialment, durant la postguerra i la dictadura franquista. Aquell informe ha sigut el germen d’este llibre que narra de manera clara com, quan i on el franquisme va matar, va torturar i va vulnerar els drets fonamentals de l’home i la sistematització macabra d’eixa violència.

Vida i trajectòria de l’únic ministre comunista que va romandre en el càrrec els tres anys de la Guerra Civil. Un testimoni inèdit.

Aquest llibre naix fruit de l’encàrrec de la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València a Vicent Gavarda per a dirigir un llibre en el qual es recolliren diversos aspectes del procés de recuperació de la memòria històrica i democràtica a la província de València, relacionant al temps aquesta temàtica amb el treball dut a terme en altres punts de la geografia espanyola, així com amb altres aspectes que ajudaren a conéixer tant la repressió franquista com fenomen, com el context històric mundial en què es va desenvolupar.

El resultat final, catorze autors i tretze contribucions que ens ajuden a conéixer una mica més el nostre passat recent, a posar alguna llum en aqueixa foscor en la qual ens hem mogut durant tant de temps i que contribueixen a la difusió de la memòria democràtica en la nostra societat. En les pàgines següents ens parlaran, llegirem, sobre violència i violents, contextualització d’aqueixa violència, d’aqueixa repressió sobre una part de la població, del paper de la dona com a víctima, però també com a col·laboradora en aqueixa repressió, i de la terminologia utilitzada moltes vegades de manera incorrecta, o almenys no aplicada en la seua forma més ajustada, del procés de recuperació de la memòria històrica i del paper de la Història com a ciència en aqueixa recuperació, de les lleis que tenen aqueix objectiu i de la seua posada en pràctica, tant mitjançant monuments que ajuden a no oblidar, com d’exhumacions que reforcen aqueix interés i aqueixa necessitat per recuperar el que és nostre. Cada autor amb la seua contribució intenta aportar un gra d’arena, o un grapat, a aqueixa labor de recuperació, i el director només ha intentat posar ordre a les diverses contribucions.

Escriure la història de Virtudes Cuevas té com a objectiu dignificar i donar rellevància a les dones que van participar en la lluita antifeixista en l’escenari de dues guerres consecutives en el temps: la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial. El seu relat biogràfic es mostra com un exemple magnífic de conseqüència i compromís amb la seua ideologia.

A través de la seua trajectòria vital queda profusament provat que dones com ella van ser doblement oblidades i doblement ferides. A l’oblit premeditat i teixit des dels espais de poder de l’Estat espanyol, primer franquista i després monàrquic constitucional, cal afegir les profundes ferides patides per aquestes republicanes antifeixistes, fermes lluitadores contra el totalitarisme i, per açò, víctimes de manera particularment intensa i cruel de la repressió, l’exili, la tortura i fins i tot, en molts casos, l’assassinat sistemàtic i organitzat en camps d’extermini nazis.

En l’esdevindre de la història dels pobles del nostre entorn més immediat com ara França, Itàlia, Alemanya… en acabar l’etapa feixista al final de la Segona Guerra Mundial, en recuperar les democràcies formals es va rescabalar i dignificar la història dels resistents, defensors de la democràcia i es van jutjar els crims i les accions del feixisme. A Portugal es va fer després del final de la dictadura amb la “Revolució dels Clavells” (25 d’abril de 1974). A l’estat espanyol és una mena d’assignatura pendent en part, encara, malgrat els més de quaranta anys de la mort del dictador. Es tracta de deixar a cadascú al lloc que li pertoca en la història.

Nosaltres, per la nostra part, posant el focus principalment en el País Valencià tot i el pes de la interrelació evident amb l’estat espanyol.

Una perspectiva original i humana de la Guerra Civil a través de fragments de cartes enviades per soldats de l’Exèrcit Popular de la República als seus éssers estimats en la rereguarda. El servei de censura militar va conservar les seues paraules de forma inconscient, i una anàlisi acurada d’aquesta excepcional i complexa font descobreix l’experiència bèl·lica dels combatents: les seues pors, desitjos i reaccions davant l’obligació d’apostar-se en les trinxeres durant el violent conflicte fratricida. La correspondència evidencia, també, els grans problemes que va sofrir la República amb el seu nou exèrcit i que ajuden a explicar la victòria del bàndol «nacional»: dificultats de subministrament, divisions polítiques, actes de disciplina i un cansament generalitzat.

A principis dels anys 1990 es va crear en la Fundació Salvador Seguí de València un grup d’Història Oral per a recollir les històries de vida de la militancia de les organitzacions llibertaries. Totes elles van ser l’embrió del Arxiu sonor de la Fundació. 

Amb el pas del temps, es van poder digitalitzar els registres i la Universitat de València va transcriure les entrevistes. Allò va facilitar la realització d’aquest treball, traient a la llum quins eren els i les militants i com es van iniciar en la Idea; qué pensaven, en quines activitats van participar; si van ser víctimes de la repressió, com va ser, i si cambiaren la seua opinió del anarquisme al llarg del temps; com van viure la Revolució Llibertaria i la guerra contra el fascisme; com van viure l’exili de fora, i l’exili interior, etc. Las Voces Libres ens mostren una varietat fascinant de temperaments, vivències i creences. La publicació, en resum, té per objectiu donar a conéixer als estudiosos i persones interessades aquesta riquesa de veus que ens presenten les seues històries de vida, rica i plena.

La mirada de l’observador registra els esdeveniments dels quals és testimoni imparcial. L’aparició del reporter gràfic va alimentar als lectors de periòdics amb el relat dels fets que fixava la càmera fotogràfica. Els pioners del reporterisme fotogràfic triaven l’enquadrament, condicionaven els efectes de llum i a vegades optaven per embellir el que retrataven amb l’objectiu d’acostar-se a l’art com a expressió. Agustí Centelles, un dels grans fotògrafs del segle XX, va tindre sempre molt clar l’objecte de les seues fotografies. Pretenia la plasmació de la realitat amb la bellesa o la brutalitat, segons els casos, del subjecte que retratava.

[TODO] Centelles ens ofereix per primera vegada l’obra de l’artista ordenada després d’un estudi cronològic, i organitzada en èpoques i temes com la Segona República, la Guerra Civil, el front d’Aragó, les Brigades Internacionals i el camp de Bram.