Memòria històrica

Amb aquest estudi l’autor pretén, de manera didàctica, donar a conéixer a la ciutadania, la vivència de la Guerra Civil en les nostres terres. Per a això, s’han integrat, juntament amb l’anàlisi de la contesa, els relats de vida personals i singulars de desenes de valencians i valencianes, que van reaccionar davant la revolta militar, per a després marxar als diferents fronts en defensa de la II República. Model de treball amb el qual es desitja, d’una banda, rememorar aquells successos que van trastocar la normalitat de la ciutat de València i per un altre, recordar a aquelles persones que, per no ser personatges destacats, no solen tindre nom ni rostre en els grans relats sobre la guerra, però que amb el seu esforç van construir la història. La seua memòria s’ha convertit en un llegat essencial, en un patrimoni cultural i en una reivindicació. La ciutadania va ser la que va patir de manera directa les conseqüències de la guerra, i per tant, ha d’aparéixer en el seu relat.

Edició solidària en benefici d’Amics del Carrer, Casa Caridad i Càritas.

Aquesta és una recopilació d’HISTÒRIES de la Guerra Civil que els majors compten als seus nets en primera persona, i a vegades per primera vegada.

I de NETS que se sorprenen i s’adonen, definitivament, que les seues vides són un regal en comparació a les que van viure les seues famílies fa ben poquet.

De comptar una IDEA que un dia es va convertir en un projecte.

De viure l’ESCOLA i de no separar-la de la vida.

De contar històries tristes i alegres. Més tristos, potser, perquè així van ser les seues VIDES.

Tota aquesta informació silenciada, tergiversada o enterrada que ací recuperem explica, en el seu conjunt, per què aquest país va perdre la seua Memòria; per què, ja amb tants anys de democràcia a la nostra esquena, hi ha molts que desconeixen la seua pròpia Història o gran part d’ella; i per què seguim enfrontats en discussions sense arguments i sense sentit que provoquen que la nostra convivència en societat siga molt més difícil del que ho hauria sigut d’haver tingut accés a la informació veraç.

Aquestes són, en total, 22 Lliçons rescatades per un professor d’Història i 21 alumnes que han comptat amb la col·laboració de més de 60 experts i persones que han oferit el seu testimoniatge de primera mà per a completar una gran faena plena de Memòria que tracta de mirar al futur amb optimisme i esperança

Les Fosses del Franquisme és un projecte amb vocació de servici públic que vol impulsar la memòria democràtica. La societat té l’obligació moral de desfer la llosa de l’oblit per a no repetir mai més els episodis més tràgics de la nostra història. El projecte té caràcter multidisciplinar, ja que s’aborda des de l’Arqueologia, l’Antropologia i la Memòria Històrica. 

La Diputació de València, amb la Delegació de Memòria Històrica i l’Àrea de Cultura, amb els Museus de Prehistòria y L’ETNO, han produït aquesta publicació que vol contribuir a la veritat, la justícia i la reparació de la memòria de les persones afusellades en el Cementeri de Paterna entre 1939 i 1956. S’ha dedicat especial atenció a les víctimes i als seus familiars. 

Al finalitzar la guerra civil espanyola, quasi mig milió de persones va fugir a través dels Pirineus cap a França, on majoritàriament se’ls va internar en camps precipitadament instal·lats amb eixe fi. En este estat excepcional, els refugiats es van esforçar per dotar d’estructura a la seua nova quotidianitat. En això la literatura va exercir un paper fonamental.

La pugna ideològica –antifeixisme-feixisme– que es va viure durant la Guerra Civil entre el personal docent de la Segona Ensenyança es va saldar amb la separació del servici d’un bon nombre de professionals. Primer va ser la República la que va cessar de forma forçosa als considerats desafectes a la causa republicana i després va ser el franquisme el que va dur a terme una neteja política de gran abast en el si de l’administració educativa.

Aquesta obra del catedràtic de Ciències Polítiques de la UNED potser és el contrapunt a la visió que del mateix període fa l’obra de García de Cortázar. Ací el franquisme és presentat exclusivament com un règim basat en el genocidi i el terror, del qual assenyala els responsables de la ignomínia i els seus hereus i beneficiaris actuals.

Memòria i vinyetes. La memòria històrica a l’aula a través del còmic analitza el període comprés des de la Segona República fins a la Transició a partir d’alguns dels còmics més rellevants dels últims anys. És una obra concebuda per al professorat d’Història que vulga introduir l’ús del còmic en les seues classes, també d’interés per als qui estudien i investiguen sobre el mitjà. Per aquest motiu inclou una primera part teòrica i després 13 unitats didàctiques.

Mi Odisea és un diari original i inèdit que va escriure Antonio Gutiérrez (Vélez-Málaga) en 1948 en el qual narra la fugida de Màlaga al costat de la seua família davant l’entrada imminent de les tropes franquistes a la ciutat. És el que es coneix com la Desbandá en què va haver-hi milers de morts pels atacs indiscriminats dels revoltats. La Desbandá, coneguda també com la Huía constitueix un dels crims contra població civil indefensa més atroços de la contesa, al costat del bombardeig de Guernica.

Antonio Gutiérrez narra en el seu diari, no sols l’episodi de la massacre en la carretera de Màlaga a Almeria, sinó el seu periple vital fins que va aconseguir travessar els Pirineus a la recerca de refugi. Allí seria conduït als camps de concentració de Argelès-Sur Mer i Bram. Finalment, es va quedar com a refugiat a Normandia.

Es tracta d’un testimoniatge excepcional que arriba a les nostres mans gràcies al professor Nelson Seguí, que en els anys 2007 i 2008 es va desplaçar a Córdoba, Argentina, per a impartir sengles cursos de valencià a descendents de l’exili al país llatinoamericà. Aquest projecte va ser cofinançat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Conselleria d’Educació. Va ser el professor Seguí qui, davant la confiança que va despertar entre els alumnes, va quedar custodi d’aquest diari que li va ser entregat per una de les netes d’Antonio Gutiérrez.

Un altre èxit editorial del 2016 que narra la vida dels espanyols de peu sota el franquisme és l’obra d’Antonio Cazorla, un especialista en el tema que ens parla de la por, la fam, les humiliacions, l’emigració, etc.