Esta novela gráfica recorre los años de la llamada Transición española a la democracia a través de sus protagonistas: los obreros, las mujeres, los vecinos de los barrios, los militantes revolucionarios, los campesinos, los quinquis, los presos comunes, los torturados por sus ideas, entre otros muchos. Y también a través del dictador y del rey, de los patronos, militares y espías. Atado y bien atado cuenta historias ocultadas, olvidadas o manipuladas, las que no sirven para construir relatos oficiales, las que empujan la historia para lados contrarios, las que ensucian el fino mantel de hilo que cubre la mesa de quienes pretenden tenerlo todo atado y bien atado. Historias que, en definitiva, componen una memoria colectiva de todos aquellos y aquellas que siguen anhelando desatarse.

Octubre de 1963, un joven Joaquim Aubert, todavía no conocido como Kim, hace autostop en una carretera del sur de Francia. Ha dejado sus estudios de Bellas Artes y le queda un año para empezar el servicio militar, el joven no lo piensa: coge su maleta negra, y marcha para Alemania. Joaquim llega a tierras germanas al igual que tantos otros españoles que viajaron buscando trabajo atravesando Europa. A través de sus ojos y sus recuerdos descubriremos la vida de estos expatriados de la España Franquista.

Els relats que componen Cuerda de presas recreen la vida de les preses polítiques espanyoles durant els primers anys de la dictadura franquista. Cada historieta transcorre en una presó diferent (de les Corts a Barcelona a la presó de Vendes a Madrid, passant per moltes altres), component així un mosaic que denuncia les atrocitats de la repressió en la postguerra. Immerses en aqueixa atmosfera asfixiant, les dones són el protagonista, i el dolor i la ràbia els únics sentiments permesos. Al llarg d’aquestes històries, i malgrat totes les imposicions imaginables, les preses recobren una a una les paraules que importen: les de l’afecte, l’amistat i la solidaritat.

La Diputació de València presenta la primera entrega de la sèrie ‘La postguerra a les comarques valencianes’, un projecte que pretén recopilar microhistòries succeïdes en municipis de la província i “reivindicar la història local en este període àmpliament estudiat per investigadors nacionals i estrangers”. L’àrea de Memòria Històrica que dirigix Ramiro Rivera estrena la sèrie amb el treball dels jóvens investigadors Pau Pérez i Álex Gutiérrez sobre la postguerra en el Partit Judicial de Xàtiva i la comarca de l’Horta Nord.

José Manuel Linares Tomàs (Sueca, 1952), aficionat  a la fotografia desde molt  jove  (als deu   anys va començar  con una Yasica telemètrica) és un incansable registrador de la vida quotidiana, paisatges, persones, carrers, edificis, amics i  totsobre   lo que els seus ulls, i per tant, a la càmera resulta interessant per a recordar i emocionar a l’observador. Ha col·laborat en publicacions com Serra d’Or, Oriflama, Manoll y en els llibres Plantes d’un somni de Maria Teresa Bosch i Joan Fuster dónes de Sueca de diferents autors. Este llibre que presentem és la seua opera prima, en el que se seleccionen una sèrie de fotografies que plasmen aquells dies i momentos carregats de emoció i hermandad amb tots els companys que van participar i que van ser captats per la seua atenta càmera.

“Mon pare va estar 40 anys callat com una tomba, intentant no dir una paraula més alta que una altra. Esta és la història que em va comptar mon pare una vegada i una altra, feta de trossos i retalls, de peces que no encaixen, però que jo sé que és certa, i així intentaré comptar-la, donant-li a mon pare una veu. Una veu que compte una part de la història cada vegada més oblidada, però que els que la van viure no l’oblidaran mai”. Miguel Gallardo

Vida i trajectòria de l’únic ministre comunista que va romandre en el càrrec els tres anys de la Guerra Civil. Un testimoni inèdit.

Al finalitzar la guerra civil espanyola, quasi mig milió de persones va fugir a través dels Pirineus cap a França, on majoritàriament se’ls va internar en camps precipitadament instal·lats amb eixe fi. En este estat excepcional, els refugiats es van esforçar per dotar d’estructura a la seua nova quotidianitat. En això la literatura va exercir un paper fonamental.

Al febrer de 1939 es produïx un èxode sense precedents en l’Europa contemporània. Prop de mig milió de persones fugen dels seus llocs d’origen amb una destinació incerta. La guerra civil toca al seu fi i les tropes franquistes ocupen els passos fronterers del Pirineu català el 13 de febrer de 1939. Este llibre pretén rescatar de l’oblit les veus de setanta-huit persones que es van veure forçades al silenci o a l’exili, i en molts casos a optar entre la vida i la mort.

Este llibre té el seu origen en unes Jornades que sobre “Adolfo Suárez y la Transición a la Democracia” es van celebrar en la Universitat de Salamanca del 12 al 15 de març de 2015 i que van tindre per objectiu reflexionar sobre el peculiar procés de canvi polític que Espanya va dur a terme després de la mort del dictador i sobre el paper que en el mateix va exercir Adolfo Suárez. L’Alma Mater de Salamanca va voler d’esta manera honrar la memòria del seu antic alumne, quan s’aproximava la data del primer aniversari de la seua mort. La Transició a la Democràcia va ser un procés essencialment polític, encara que es desenrotllara condicionada per situacions preexistents d’una altra índole i tinguera conseqüències que transcendiren l’esfera de la política. És precisament en l’àmbit de la política, àmpliament considerat, en el que se situen les contribucions que componen este llibre.

La Residencia de Señoritas creada en 1905 fue una entidad ejemplar que siguió el modelo educativo de la Institución Libre de Enseñanza. Si consultamos los trabajos publicados sobre ese proyecto observamos que todas las investigaciones coinciden en dar por finalizada la Residencia con el inicio de la guerra civil. Pero la institución continuó en Valencia, con gran vitalidad, adaptándose a las  nuevas circunstancias.

Relatos de la memoria herida és una obra que aborda la memòria històrica des de la trinxera de la narrativa i que arreplega 14 relats de sengles autors i autores que indaguen, des de perspectives diverses, la memòria invisibilizada d’este país d’oblit.