La memòria a les biblioteques

Edición solidaria en beneficio de Amigos de la Calle, Casa Caridad y Cáritas.

Esta es una recopilación de HISTORIAS de la Guerra Civil que los mayores cuentan a sus nietos en primera persona, y a veces por primera vez.

Y  de NIETOS que se asombran y se percatan, definitivamente, de que sus vidas son un regalo en comparación a las que vivieron sus familias hace bien poquito.

De contar una IDEA que un día se convirtió en un proyecto.

De vivir la ESCUELA y de no separarla de la vida.

De contar historias tristes y alegres. Más tristes, quizás, porque así fueron sus VIDAS.

Edició solidària en benefici d’Amics del Carrer, Casa Caridad i Càritas.

Aquesta és una recopilació d’HISTÒRIES de la Guerra Civil que els majors compten als seus nets en primera persona, i a vegades per primera vegada.

I de NETS que se sorprenen i s’adonen, definitivament, que les seues vides són un regal en comparació a les que van viure les seues famílies fa ben poquet.

De comptar una IDEA que un dia es va convertir en un projecte.

De viure l’ESCOLA i de no separar-la de la vida.

De contar històries tristes i alegres. Més tristos, potser, perquè així van ser les seues VIDES.

Trencar les parets del col·legi.

Deixar que entren els AVIS i es convertisquen en MESTRES dels seus nets per uns dies.

D’això tracta este llibre.

De comptar una IDEA que un dia es va convertir en un projecte.

De viure l’ESCOLA i de no separar-la de la vida.

De contar històries tristes i alegres. Més tristos, potser, perquè així van ser les seues VIDES.

D’HISTÒRIES que els majors conten als seus nets en primera persona, i a vegades per primera vegada.I de NETS que se sorprenen i s’adonen, definitivament, que les seues vides són un regal en comparació a les que van viure les seues famílies fa ben poquet.

Tota aquesta informació silenciada, tergiversada o enterrada que ací recuperem explica, en el seu conjunt, per què aquest país va perdre la seua Memòria; per què, ja amb tants anys de democràcia a la nostra esquena, hi ha molts que desconeixen la seua pròpia Història o gran part d’ella; i per què seguim enfrontats en discussions sense arguments i sense sentit que provoquen que la nostra convivència en societat siga molt més difícil del que ho hauria sigut d’haver tingut accés a la informació veraç.

Aquestes són, en total, 22 Lliçons rescatades per un professor d’Història i 21 alumnes que han comptat amb la col·laboració de més de 60 experts i persones que han oferit el seu testimoniatge de primera mà per a completar una gran faena plena de Memòria que tracta de mirar al futur amb optimisme i esperança

Les Fosses del Franquisme és un projecte amb vocació de servici públic que vol impulsar la memòria democràtica. La societat té l’obligació moral de desfer la llosa de l’oblit per a no repetir mai més els episodis més tràgics de la nostra història. El projecte té caràcter multidisciplinar, ja que s’aborda des de l’Arqueologia, l’Antropologia i la Memòria Històrica. 

La Diputació de València, amb la Delegació de Memòria Històrica i l’Àrea de Cultura, amb els Museus de Prehistòria y L’ETNO, han produït aquesta publicació que vol contribuir a la veritat, la justícia i la reparació de la memòria de les persones afusellades en el Cementeri de Paterna entre 1939 i 1956. S’ha dedicat especial atenció a les víctimes i als seus familiars. 

Es la adaptación al castellano del original en catalán “Homes del bosc: una historia dels maquis”, un texto que, con un lenguaje asequible y comprensible, mezcla el relato juvenil, la divulgación histórica y el género epistolar. En él, los más pequeños de una familia descubrirán, a partir de unas cartas escondidas, el recorrido vital de un guerrillero y conocerán porque estalló la Guerra Civil, como se desencadenó una durísima represión por parte de la dictadura y como frente a esto, miles de personas resistieron y la combatieron durante años. Este libro intenta que la historia y la memoria de estas personas les llegue a los más jóvenes.
Además del libro, Núria Mestre, maestra de profesión, ha redactado una Propuesta Didáctica dirigida a jóvenes de entre 12 y 17 años con un amplio abanico de actividades para hacer en las aulas. Quiere ser una herramienta para estimular el análisis crítico, la reflexión y el debate en torno a la lucha guerrillera antifranquista y los silencios que acompañan su existencia. Las ilustraciones son de Nacho Martínez, Ignatus, dibujante de cómics, escultor fallero, ilustrador y artista todoterreno que ha pintado las paredes de algunos de los bares de rock más emblemáticos de la ciudad de Valencia.

Al finalizar la guerra civil española, casi medio millón de personas huyó a través de los Pirineos hacia Francia, donde en su mayoría se les internó en campos precipitadamente instalados con ese fin. En este estado excepcional, los refugiados se esforzaron por dotar de estructura a su nueva cotidianeidad. En ello la literatura desempeñó un papel fundamental.

Al finalitzar la guerra civil espanyola, quasi mig milió de persones va fugir a través dels Pirineus cap a França, on majoritàriament se’ls va internar en camps precipitadament instal·lats amb eixe fi. En este estat excepcional, els refugiats es van esforçar per dotar d’estructura a la seua nova quotidianitat. En això la literatura va exercir un paper fonamental.

La pugna ideológica –antifascismo-fascismo– que se vivió durante la Guerra Civil entre el personal docente de la Segunda Enseñanza se saldó con la separación del servicio de un buen número de profesionales. Primero fue la República la que cesó de forma forzosa a los considerados desafectos a la causa republicana y después fue el franquismo el que llevó a cabo una limpieza política de gran alcance en el seno de la administración educativa.

La pugna ideològica –antifeixisme-feixisme– que es va viure durant la Guerra Civil entre el personal docent de la Segona Ensenyança es va saldar amb la separació del servici d’un bon nombre de professionals. Primer va ser la República la que va cessar de forma forçosa als considerats desafectes a la causa republicana i després va ser el franquisme el que va dur a terme una neteja política de gran abast en el si de l’administració educativa.

María Pérez Lacruz, coneguda com a María la Jabalina, va ser l’última dona assassinada pel franquisme a la Comunitat Valenciana. En 1942, amb tan sols 25 anys, va ser afusellada en El Terrer, el tristament conegut mur de Paterna (València). La jove anarquista de les Joventuts Llibertàries havia crescut al voltant de la fàbrica del Port de Sagunt, on es respirava l’ambient de la lluita obrera. Amb tan sols 18 anys va tindre el valor d’allistar-se com a miliciana en la Columna de Ferro, on va exercir com a infermera. Va ser probablement la primera dona ferida en la guerra civil. Durant la repressió de la postguerra va ser delatada, detinguda i acusada injustament de delictes que mai podia haver comés. Cristina Durán i Miguel Ángel Giner Bou, guanyadors del Premi Nacional del Còmic pel dia 3 (Astiberri, 2018), reaviven una de les moltes històries silenciades de dones que van lluitar per la pau i la llibertat i, a més, es fan ressò del desig més profund de la mare de la Jabalina: que una injustícia tan gran mai caiga en l’oblit

Aquesta obra del catedràtic de Ciències Polítiques de la UNED potser és el contrapunt a la visió que del mateix període fa l’obra de García de Cortázar. Ací el franquisme és presentat exclusivament com un règim basat en el genocidi i el terror, del qual assenyala els responsables de la ignomínia i els seus hereus i beneficiaris actuals.