La memòria a les biblioteques

Francisco Boix es un joven fotógrafo español que, junto a varios miles de compatriotas, ha sido deportado al campo nazi de Mauthausen: una condena de muerte en vida. Sin embargo, cuando se cruza en el camino del comandante Ricken, un perverso esteta nazi al que le complace fotografiar el horror del exterminio, Francisco comprende que tiene ante sí un valioso testimonio.

Una història real sobre la barbàrie del nazisme

Novembre de 1943. Un comboi de deportats amb destinació a Polònia es deté de sobte. A bord va Olya, un jove jueua, però també Wilhelm, un policia alemany i enamorat d’Olya des de la infància. No molt lluny d’allí, un resistent belga s’oculta en les ombres…

La pugna ideológica –antifascismo-fascismo– que se vivió durante la Guerra Civil entre el personal docente de la Segunda Enseñanza se saldó con la separación del servicio de un buen número de profesionales. Primero fue la República la que cesó de forma forzosa a los considerados desafectos a la causa republicana y después fue el franquismo el que llevó a cabo una limpieza política de gran alcance en el seno de la administración educativa.

César Covo, comunista de origen judío sefardí y voluntario en las Brigadas Internacionales en el bando republicano, narra en primera persona su implicación en la Guerra Civil.

Actes dels I Jornades de Memòria Democràtica celebrades a Paterna en novembre de l’any 2017.

Este llibre va nàixer com un projecte per a un taller didàctic a impartir en l’Associació de Dones Antígona de València i el seu objectiu és suscitar una reflexió sobre la trajectòria de les republicanes, la seua contribució a la genealogia femenina i les seues ensenyances per a afrontar els nostres problemes actuals. I alertar sobre la reversibilitat de les conquistes de drets. Amb la Segona República, les espanyoles ens vam situar en l’avantguarda europea quant a legislació antidiscriminatòria, drets que s’esfumarien amb el franquisme. Han hagut de passar més de 40 anys per a recuperar-los.

 La Brigada Político Social, la policia política del franquisme, va perseguir incansablement el conjunt de l’oposició a la dictadura, que va denunciar sistemàticament les tortures en comissaria. Des de la immediata postguerra va ser un instrument fonamental de la repressió franquista. Aquesta recerca periodística —basada en materials d’arxiu inèdits, testimoniatges de policies i de detinguts, autobiografies i sumaris judicials— narra per primera vegada qui eren els components de la Brigada Político Social a València, com actuaven i què va ser d’ells després de la dictadura.

És l’adaptació al castellà de l’original en català Homes del bosc: una historia dels maquis, un text que amb un llenguatge assequible i comprensible mescla el relat juvenil, la divulgació històrica i el gènere epistolar. En aquest, els més menuts d’una família descobriran, a partir d’unes cartes amagades, el recorregut vital d’un guerriller i coneixeran perquè va esclatar la Guerra Civil, com es va desencadenar una repressió duríssima per part de la dictadura i de quina manera, enfront d’això, milers de persones van resistir i la van combatre durant anys. Aquest llibre intenta que la història i la memòria d’aquestes persones els arribe als més joves. 

A més del llibre, Núria Mestre, mestra de professió, ha redactat una Proposta Didàctica dirigida a joves entre 12 i 17 anys, amb un ampli ventall d’activitats per a fer a les aules. Vol ser una eina per a estimular l’anàlisi crítica, la reflexió i el debat entorn de la lluita guerrillera antifranquista i els silencis que acompanyen la seua existència. Les il·lustracions són de Nacho Martínez, Ignatus, dibuixant de còmics, escultor faller, il·lustrador i artista tot terreny, que ha pintat les parets d’alguns dels bars de rock més emblemàtics de la ciutat de València.

 Tardor de 1938. Espanya es troba en plena Guerra Civil quan Max Fridman, excombatent de les Brigades Internacionals, es veu obligat a tornar a Barcelona a la recerca d’un antic company d’armes que ha desaparegut. El seu periple li portarà fins a la batalla de l’Ebre, i l’obligarà a arriscar la seua pròpia vida per a conéixer la veritat sobre la destinació del seu amic. En aquesta obra magnífica, Vittorio Giardino ens presenta un retrat documentat i apassionat de la Guerra Civil espanyola de la mà d’un dels seus personatges més emblemàtics.

La història de la Columna de Hierro és un cas paradigmàtic d’entrega i intrepidesa revolucionari. Formada principalment per homes i dones procedents del Llevant valencià, els testimonis conservats i el seu periòdic intern, Línea de Fuego, ens permeten reconstruir en el present llibre tant el funcionament de la columna com les seues discussions internes, un reflex brillant en tot moment de la preocupació sobre el seu paper en la guerra i en la defensa de la revolució social, com també sobre les conseqüències de la militarització. La Columna de Hierro seria una de les últimes columnes a integrar-se en el sistema de brigades de l’Exèrcit republicà, i la seua resistència a la militarització els portaria a enfrontar-se a les pròpies organitzacions del moviment llibertari.

El present volum se centra en la influència que la Guerra Civil va tindre en les relacions internacionals del moment i el paper que van jugar les identitats nacionals. No s’oblida la importància de l’educació i la cultura durant la conflagració i tampoc qüestions essencials, com ara la vida quotidiana d’aquells que van haver de sobreviure a mesos i mesos de guerra. Acaba amb un apartat dedicat a la construcció i reconstrucció dels relats entorn de la guerra.

En acabar la Guerra Civil, Espanya sencera podia considerar-se zona devastada. Per a reconstruir-la, Franco va recórrer a una mà d’obra totalment gratuïta: els presos polítics. Reduïts a la condició d’esclaus per la pàtria, aquests treballadors forçats van ser els que van alçar el Valle de los Caídos i van posar els fonaments de l’Espanya del desenvolupament.
Isaías Lafuente documenta amb precisió el mapa de l’explotació i els interessos econòmics que van animar des dels seus començaments el sistema de redempció de penes i, per primera vegada, quantifica els guanys que el règim de Franco va obtindre explotant els vençuts. A més, arreplega testimonis dels mateixos reclusos (molts dels quals ja estan morts) per a reconstruir la tragèdia personal d’aquells homes i d’aquelles dones que van ser les víctimes silenciades del franquisme.