Natàlia Enguix reclama a Mèxic que la memòria democràtica es convertisca en una qüestió d’Estat

La vicepresidenta primera de la Diputació de València i responsable de Memòria Democràtica, Natàlia Enguix, va participar al costat de la investigadora de la UNAM Eugenia Allier i la professora de la Universitat Iberoamericana Mónica Acosta en el debat que va tancar les jornades ‘Del refugi espanyol republicà a les expulsions contemporànies: Exilis, memòria democràtica i mobilitats forçades”, celebrades durant tres dies a Ciutat de Mèxic. Durant l’encontre en el Col·legi de Mèxic, Enguix va defensar que les polítiques de memòria han de formar part de les institucions i no quedar vinculades als partits polítics.

La responsable provincial va explicar que les famílies “mai van perdre la memòria del que va succeir al nostre país”, però van ser les institucions les que, anys després, van començar a incorporar esta qüestió a les seues polítiques públiques. En este sentit, va definir la memòria democràtica com “una ferramenta que utilitzem les institucions públiques i polítiques per a entendre què va passar al nostre país, quins fets van succeir, reconéixer-los i preguntar-nos per què van succeir eixos fets”. L’objectiu no és un altre que ajudar a recuperar “eixes històries de vida i familiars que van quedar en l’oblit, en els silencis”.

La vicepresidenta primera va advertir que continua existint “un ús partidista de la memòria”, i va considerar que això és “un mal servici que li estem fent a la memòria democràtica”, en explicar que estes polítiques poden acabar utilitzant-se per a dividir a la societat. Enfront d’això, Natàlia Enguix va defensar que la memòria democràtica “és una obligació moral que ha de formar part de les institucions, no tant dels partits polítics”.

Paral·lelisme amb la Igualtat i finançament

En este punt, la vicepresidenta va establir un paral·lelisme amb les polítiques d’igualtat i va assenyalar que, independentment de qui governe, “les polítiques d’igualtat són polítiques institucionals, i eixe salt crec que és el que falta en les polítiques de memòria democràtica”. La vicepresidenta va subratllar que la consolidació d’estes polítiques requerix també una aposta econòmica sostinguda. Durant la seua intervenció va assenyalar que “gràcies al treball que des del món acadèmic i polític s’està fent ara mateix i amb finançament”, és possible traure a la llum materials i històries que durant anys van quedar en l’àmbit familiar, i va advertir que “sense finançament és difícil que tot això veja la llum”.

En la Diputació de València l’aposta s’ha traduït des de 2023 en un increment del pressupost destinat a memòria democràtica fins a superar actualment els dos milions d’euros anuals. A això se suma una inversió de més de 4,5 milions d’euros realitzada per la institució des de 2015 per a l’exhumació de víctimes de la repressió franquista. Estos recursos permeten mantindre diferents línies d’actuació vinculades a la recuperació i divulgació de la memòria, així com projectes dirigits a acostar-la a la ciutadania.

Entre les iniciatives es troba La Memòria a l’Escola, que porta la memòria democràtica als centres educatius mitjançant activitats i tallers, i el premi de literatura de no ficció María la Jabalina, que contribuïx a recuperar i difondre històries vinculades a la repressió franquista. La Diputació impulsa així mateix el treball de documentació i recuperació de testimoniatges per a traure a la llum histories que durant dècades van quedar en l’àmbit familiar.

La transmissió de la memòria a les noves generacions va ocupar una part destacada de la intervenció d’Enguix. La vicepresidenta va plantejar directament la pregunta: “com arribem a la societat i com no convertim les polítiques de memòria democràtica només en commemoracions?” I ella mateixa li va donar resposta: “arribant a la gent jove”, abans d’insistir en la importància de desenvolupar ferramentes i recursos didàctics que permeten treballar estos continguts en els centres educatius.

El debat va abordar també la pluralitat de les memòries i les diferents maneres d’aproximar-se al passat. Eugenia Allier va qüestionar l’existència d’una única memòria i va plantejar que les memòries públiques poden construir-se a partir de diferents narratives, mentre que Mónica Acosta va incidir en el paper de l’educació per a relacionar les experiències de violència, exclusió i resistència del passat amb les realitats del present.

En relació amb la pluralitat, Enguix va considerar que “hi ha moltes memòries, no sols hi ha una memòria”, i va explicar que el concepte de memòria democràtica permet abordar allò que durant anys va estar invisibilitzat. Per a la vicepresidenta, el treball institucional i acadèmic permet recuperar eixes històries i posar-les a la disposició de la societat.