Memòria històrica

Els relats que componen Cuerda de presas recreen la vida de les preses polítiques espanyoles durant els primers anys de la dictadura franquista. Cada historieta transcorre en una presó diferent (de les Corts a Barcelona a la presó de Vendes a Madrid, passant per moltes altres), component així un mosaic que denuncia les atrocitats de la repressió en la postguerra. Immerses en aqueixa atmosfera asfixiant, les dones són el protagonista, i el dolor i la ràbia els únics sentiments permesos. Al llarg d’aquestes històries, i malgrat totes les imposicions imaginables, les preses recobren una a una les paraules que importen: les de l’afecte, l’amistat i la solidaritat.

A partir d’entrevistes orals, fonts documentals i bibliografia, l’autora proposa una investigació que reflecteix el paper de la dona en el manteniment i la propagació de la cultura política republicana al desterrament. L’obra naix amb el començament del segle XX i narra els triomfs aconseguits per la dona a Espanya fins a la victòria dels sublevats. L’estudi arreplega des d’aspectes socials i econòmics fins a uns altres purament polítics com la Unión de Mujeres Españolas, que va actuar en favor dels drets dels presos sota la dictadura.

Els autors fan un estudi ampli sobre la infància i el projecte educatiu de la República per a l’edat escolar. Es tracta tant el projecte educatiu, com l’evacuació dels xiquets i la creació de les colònies escolars. També s’estudien temes com les expedicions infantils a l’estranger i la qüestió dels mestres i auxiliars.

Aquest llibre aborda la qüestió de les desaparicions forçades a Espanya des d’una perspectiva interdisciplinària. Historiadors, especialistes en Dret internacional i drets humans, jutges, advocats i filòsofs del Dret es donen cita en les seues pàgines. En aquestes s’ofereixen arguments per a la plena aplicació de la categoria de les desaparicions forçades als crims del franquisme. A més, s’exploren les vies jurídiques i polítiques necessàries per a aclarir la veritat d’allò que va succeir, per a fer justícia i reparar de forma integral la memòria, la dignitat i els drets de les víctimes i els seus familiars.

El present volum se centra en la influència que la Guerra Civil va tindre en les relacions internacionals del moment i el paper que van jugar les identitats nacionals. No s’oblida la importància de l’educació i la cultura durant la conflagració i tampoc qüestions essencials, com ara la vida quotidiana d’aquells que van haver de sobreviure a mesos i mesos de guerra. Acaba amb un apartat dedicat a la construcció i reconstrucció dels relats entorn de la guerra.

Catàleg de l’exposició realitzada en el Centre Cultural La Nau de la Universitat de València del 30 setembre de 2021 al 9 gener de 2022.

El període republicà a València, especialment en l’etapa bèl·lica, va ser una època apassionant i plena d’interés. Amb la guerra, es va convertir en una ciutat situada en la rereguarda i allunyada del front, en la qual els canvis se succeïen imparables. De seguida va arribar la capitalitat de la República amb el desplaçament del govern al complet davant la qual semblava imminent caiguda de Madrid, el memorable Congrés d’Intel·lectuals Antifeixistes celebrat a l’Ajuntament, la presència de reporters internacionals a l’hotel Reina Victòria, un altre hotel –el Metropol– convertit en seu de l’ambaixada soviètica i caserna general del KGB. El període en el qual València va ser la rereguarda de la Guerra Civil, i els anys previs de la República sense els quals no s’explica, va ser un espai de crisi i violència, però també llibertat i metamorfosi. I en ell així mateix van florir les dones i les seues reivindicacions. És en aquest aspecte en el qual volem parar esment, a través de la col·lecció de l’arxiu Vidal.

Aquest llibre combina una selecció rigorosa de fonts i entrevistes mitjançant les quals se’ns acosta al fenomen, únic en aquell moment de la història de la humanitat, de l’eixida de milers de xiquets des de la zona republicana a l’exili en busca de seguretat. L’obra ens parla dels seus sentiments i vivències a la Unió Soviètica, tant en l’època soviètica, com en la posterior evolució política d’aquelles terres que un dia els van acollir. També tracta les diferents decisions que van prendre aquests espanyols exiliats quan eren xiquets davant la possibilitat de la tornada a Espanya.

Des de la seua aparició en 1937 fins als nostres dies són múltiples les edicions i traduccions que en distints països s’han fet de Doy fe…, l’estremidor testimoni del que fora secretari del Jutjat de Burgos en juliol de 1936, Antonio Ruiz Vilaplana. El 27 de novembre de 1935, Antonio Ruiz Vilaplana arriba a Burgos per a fer-se càrrec de la secretaria judicial. El 30 de juny de 1937 deixa arrere l’Arlanzón i creua els Pirineus per a quedar-se a França. Entre l’una i l’altra data el secretari judicial de Burgos es convertix en testimoni d’excepció dels prolegòmens i primers dies de la sublevació en la ciutat que després es convertiria en Capital de la Croada. Les seues sensacions al prendre contacte amb la societat, les reaccions davant de la sublevació, les seues apreciacions de personatges com a Mola o Franco, l’indignant paper de l’Església, l’assassinat d’innocents, els alçaments de cadàvers a qui el seu càrrec li obliga a assistir.

Aquesta obra gràfica és l’altra cara d’El arte de volar, dues obres que formen un díptic on els autors, Antonio Altarriba i Kim, repassen la història política espanyola del segle XX —la caiguda de la monarquia, la Segona República, la Guerra Civil, la dictadura de Franco, l’exili, la II Guerra Mundial i el retorn de l’exili— a través de les vivències dels dos protagonistes.

Publicada per primera vegada el 2009 i guanyadora del Premi Nacional de Còmic 2010, El arte de volar és una de les grans fites de la història del nostre còmic. Antonio Altarriba i Kim signen una obra imprescindible, alabada per lectors d’arreu del món i presentada en una edició revisada i ampliada.

En aquesta es relata la derrota i la repressió que va patir el pare de l’autor, que finalment optarà per suïcidar-se.