La memòria a les biblioteques

El libro relata la vida del anarquista valenciano nacido en 1914. Llegó al mundo como consecuencia de una relación amorosa ilegítima y, por ende, impopular entre un aristócrata y una criada del hogar. Pudo estudiar e ilustrarse en una época de analfabetismo generalizado y esclavismo laboral. Y dicha cultura acabaría salvando la vida a centenares de personas. Su ideología le llevó a la guerra y, pese a su afiliación anarquista, fue comisario en el comunista Batallón Abraham Lincoln de las Brigadas Internacionales.

Cuando los nazis conquistaron Europa, acabó en el infierno sobre la tierra pero pudo convencer a los gerifaltes del III Reich en los campos de exterminio para crear un grupo de trabajo externo y acabar salvando la vida a más de trescientas personas gracias a unas benévolas condiciones laborales desconocidas en unos campamentos diseñados para aniquilar a los enemigos del fascismo.

César Orquín Serra es el deportado más importante de la historia europea. Durante décadas, las dudas sobre su papel han silenciado su heroica hazaña, que sale ahora a la luz sustentada en inédita e irrefutable documentación de múltiples archivos mundiales.

El llibre relata la vida de l’anarquista valencià nascut en 1914. Va arribar al món a conseqüència d’una relació amorosa il·legítima i, per tant, impopular entre un aristòcrata i una criada de la llar. Va poder estudiar i il·lustrar-se en una època d’analfabetisme generalitzat i esclavisme laboral. I aquesta cultura acabaria salvant la vida a centenars de persones. La seua ideologia li va portar a la guerra i, malgrat la seua afiliació anarquista, va ser comissari en el comunista Batalló Abraham Lincoln de les Brigades Internacionals.

Quan els nazis van conquistar Europa, va acabar en l’infern sobre la terra però va poder convéncer als gerifaltes de l’III Reich en els camps d’extermini per a crear un grup de treball extern i acabar salvant la vida a més de tres-centes persones gràcies a unes benèvoles condicions laborals desconegudes en uns campaments dissenyats per a aniquilar als enemics del feixisme.

César Orquín Serra és el deportat més important de la història europea. Durant dècades, els dubtes sobre el seu paper han silenciat la seua heroica gesta, que sale ara a la llum sustentada en inèdita i irrefutable documentació de múltiples arxius mundials.

La història acostuma a construir-se sobre paradoxes. Este llibre rescata una d’elles: com Espanya va aconseguir aprovar el dret al vot femení en un encés debat en el Congrés que va tindre lloc entre dos dones parlamentàries: Clara Campoamor i Victoria Kent, posicionades a favor i en contra del sufragi universal.

Quan es complixen noranta anys d’eixa fita i en una edició de luxe amb il·lustracions d’Helena Pérez García, Isaías Lafuente escriu el relat definitiu sobre este moment històric i intenta posar fi a tots els falsos mantres que hui dia continuen proclamant-se. Una narració exquisida que ens acosta a un de les majors fites de la història del feminisme a Espanya.

La historia de la Columna de Hierro es un caso paradigmático de entrega y arrojo revolucionario. Formada principalmente por hombres y mujeres procedentes del Levante valenciano, los testimonios conservados y su periódico interno, Línea de Fuego, nos permiten reconstruir en el presente libro tanto el funcionamiento de la columna como sus discusiones internas, reflejo brillante en todo momento de la preocupación sobre su papel en la guerra y en la defensa de la revolución social, así como sobre las consecuencias de la militarización. La Columna de Hierro sería una de las últimas columnas en integrarse en el sistema de brigadas del Ejército republicano, y su resistencia a la militarización les llevaría a enfrentarse a las propias organizaciones del movimiento libertario.

La història de la Columna de Hierro és un cas paradigmàtic d’entrega i intrepidesa revolucionari. Formada principalment per homes i dones procedents del Llevant valencià, els testimonis conservats i el seu periòdic intern, Línea de Fuego, ens permeten reconstruir en el present llibre tant el funcionament de la columna com les seues discussions internes, un reflex brillant en tot moment de la preocupació sobre el seu paper en la guerra i en la defensa de la revolució social, com també sobre les conseqüències de la militarització. La Columna de Hierro seria una de les últimes columnes a integrar-se en el sistema de brigades de l’Exèrcit republicà, i la seua resistència a la militarització els portaria a enfrontar-se a les pròpies organitzacions del moviment llibertari.

Els relats que componen Cuerda de presas recreen la vida de les preses polítiques espanyoles durant els primers anys de la dictadura franquista. Cada historieta transcorre en una presó diferent (de les Corts a Barcelona a la presó de Vendes a Madrid, passant per moltes altres), component així un mosaic que denuncia les atrocitats de la repressió en la postguerra. Immerses en aqueixa atmosfera asfixiant, les dones són el protagonista, i el dolor i la ràbia els únics sentiments permesos. Al llarg d’aquestes històries, i malgrat totes les imposicions imaginables, les preses recobren una a una les paraules que importen: les de l’afecte, l’amistat i la solidaritat.

A partir d’entrevistes orals, fonts documentals i bibliografia, l’autora proposa una investigació que reflecteix el paper de la dona en el manteniment i la propagació de la cultura política republicana al desterrament. L’obra naix amb el començament del segle XX i narra els triomfs aconseguits per la dona a Espanya fins a la victòria dels sublevats. L’estudi arreplega des d’aspectes socials i econòmics fins a uns altres purament polítics com la Unión de Mujeres Españolas, que va actuar en favor dels drets dels presos sota la dictadura.

Els autors fan un estudi ampli sobre la infància i el projecte educatiu de la República per a l’edat escolar. Es tracta tant el projecte educatiu, com l’evacuació dels xiquets i la creació de les colònies escolars. També s’estudien temes com les expedicions infantils a l’estranger i la qüestió dels mestres i auxiliars.

Este libro aborda la cuestión de las desapariciones forzadas en España desde una perspectiva interdisciplinar. Historiadores, especialistas en Derecho internacional y derechos humanos, jueces, abogados y filósofos del Derecho se dan cita en sus páginas. En ellas se ofrecen argumentos para la plena aplicación de la categoría de las desapariciones forzadas a los crímenes del franquismo. Además, se exploran las vías jurídicas y políticas necesarias para esclarecer la verdad de lo sucedido, hacer justicia y reparar de forma integral la memoria, dignidad y derechos de las víctimas y sus familiares.

Aquest llibre aborda la qüestió de les desaparicions forçades a Espanya des d’una perspectiva interdisciplinària. Historiadors, especialistes en Dret internacional i drets humans, jutges, advocats i filòsofs del Dret es donen cita en les seues pàgines. En aquestes s’ofereixen arguments per a la plena aplicació de la categoria de les desaparicions forçades als crims del franquisme. A més, s’exploren les vies jurídiques i polítiques necessàries per a aclarir la veritat d’allò que va succeir, per a fer justícia i reparar de forma integral la memòria, la dignitat i els drets de les víctimes i els seus familiars.

El presente volumen se centra en la influencia que la Guerra Civil tuvo en las relaciones internacionales del momento y el papel que jugaron las identidades nacionales. No se olvida la importancia de la educación y la cultura durante la conflagración y tampoco cuestiones esenciales como la vida cotidiana de aquellos que tuvieron que sobrevivir a meses y meses de guerra. Acaba con un apartado dedicado a la construcción y reconstrucción de los relatos en torno a la guerra.

El present volum se centra en la influència que la Guerra Civil va tindre en les relacions internacionals del moment i el paper que van jugar les identitats nacionals. No s’oblida la importància de l’educació i la cultura durant la conflagració i tampoc qüestions essencials, com ara la vida quotidiana d’aquells que van haver de sobreviure a mesos i mesos de guerra. Acaba amb un apartat dedicat a la construcció i reconstrucció dels relats entorn de la guerra.