Memòria històrica

Recuperem l’obra amb la qual Felipe Hernández Cava i Federico del Barrio van reflexionar sobre la memòria a partir de la història d’Enrique Montero: excombatent republicà en la Guerra Civil i mestre represaliat que mentre prova sort en la indústria del còmic, es retroba amb un passat que creia haver deixat atrás.

Guanyadora dels premis a la millor obra d’autors españoles i al millor guió del Salón Internacional del Cómic de Barcelona de 1997, L’artefacte pervers és una de les grans obres de la historieta españona, que per fi torna a estar disponible una nova edició.

Un fet prou conegut del final de la guerra a Espanya és la captura, en el port d’Alacant, de 20.000 republicans que van ser traslladats al camp de Concentració d’Albatera. A l’octubre de 1939, per motius de salubritat, el camp va ser clausurat i els presos redistribuïts. Al voltant de 12.000 van ser traslladats a un camp prou desconegut: el Camp de Concentració de Portaceli (Serra). El camp va tindre una població “flotant” d’entre 4.000 i 5.000 interns però a finals de 1939 amb l’arribada dels presos d’Albatera, la xifra va pujar de colp fins als 12.000-15.000 interns, moment en què la situació es va convertir en catastròfica per a tots ells. Finalment el camp va ser desmantellat entre finals de desembre de 1941 i gener de 1942. Les 168 pàgines d’este llibre configuren un relat d’estos fets, amb material gràfic, documents, testimonis i estudis sobre el camp per a la seua divulgació i coneixement. Les distintes col·laboracions i entrevistes estan publicades respectant la llengua original de l’autor (català i/o castellà).

La presència del partit únic de la dictadura, Falange Española Tradicionalista y de las JONS, es va estendre a tots els racons del país, però en moltes ocasions la informació que s’ha conservat es escasa, el que, juntamente amb el silenci que ha seguit als esdeveniments de la dictadura, ha provocat que no s’haja parat massa atenció a la seua acció dins de l’àmbit local. En aquest treball la historiadora Aurora Fuster pretén fer una aproximació al desenvolupament de FET-JONS en cinc municipis de la província de València. En cadascun d’ells s’estudien els orígens i l’evolució dins la dictadura per a mostrar com les falanges locals van influir en el desenvolupament d’aquestes poblacions i quina va ser la seua presència en altres institucions locals, com els ajuntaments. A més, els falangistes també van estar presents en la vida cotidiana, a través de les festivitats i els dies conmemoratius propis del partit únic o del règim, ocupant els espais comuns e intentat així atraure a la població perquè participara del Movimiento.

Francisco Boix és un jove fotògraf espanyol que, junt amb diversos milers de compatriotes, ha sigut deportat al camp nazi de Mauthausen: una condemna de mort en vida. No obstant això, quan s’encreua en el camí del comandant Ricken, un pervers esteta nazi a què li complau fotografiar l’horror de l’extermini, Francisco comprén que té davant de si un valuós testimoni.

En aquesta obra el Premi Nacional d’Història fa una anàlisi de les claus per a entendre el període que comprén des del final de la Guerra fins a la mort del dictador, i estableix les característiques de les diferents fases de la dictadura i els esdeveniments que van marcar el seu rumb. És una obra bàsica en el seu plantejament i amb un format molt fàcil i assequible per a tot tipus de lectors.

En el Nadal de 1943 i desde el Penal del Dueso, Cipriano Savador participa als tallers artístics que Rivas Cherif (cunyat d’Azaña i revolucionari del teatre espanyol del segle XX) ha aconseguit organitzar allí, i convenç a altres intel·lectuals republicans per a publicar un llibre infantil com a regal de Reis per al seu fill de 5 anys, a qui a penes coneix, i així educar-ho a distància. 

Este llibre es El premio. Una història sobre la necesitat de solidaritat entre iguals per a sobreviure, narrada en vers i amb una espurna d’humor que ara, huit dècades després, rescatem en una imperdible edició de luxe.

El conte narra la convivència en una escola d’animals molt diversos. Les moralitats son: aprofitar l’escola, ser solidari i… no ferse poeta. Però això és una altra història. 

També podrem conéixer la història de Cipriano Salvador i dels tallers artístics de El Dueso en un epíleg replet de fotografies i postals dibuixades per a ensenyar valors democràtics al seu fill. 

Obra bàsica per tal de conéixer la repressió a terres valencianes en el tardofranquisme, és a dir, des de començament dels seixanta fins a mitjans dels setanta. S’analitza la maquinària que va permetre al sistema la lluita contra CCOO, el PCE i els moviments estudiantils, com també la tasca dels advocats antifranquistes.

En acabar la Guerra Civil, Espanya sencera podia considerar-se zona devastada. Per a reconstruir-la, Franco va recórrer a una mà d’obra totalment gratuïta: els presos polítics. Reduïts a la condició d’esclaus per la pàtria, aquests treballadors forçats van ser els que van alçar el Valle de los Caídos i van posar els fonaments de l’Espanya del desenvolupament.
Isaías Lafuente documenta amb precisió el mapa de l’explotació i els interessos econòmics que van animar des dels seus començaments el sistema de redempció de penes i, per primera vegada, quantifica els guanys que el règim de Franco va obtindre explotant els vençuts. A més, arreplega testimonis dels mateixos reclusos (molts dels quals ja estan morts) per a reconstruir la tragèdia personal d’aquells homes i d’aquelles dones que van ser les víctimes silenciades del franquisme.

Amb només dèsset anys, Paco Aura Boronat (Alcoi, 1918) va lluitar amb els republicans en la Guerra Civil i, després de la derrota, va fugir a França, on va treballar en la línia Maginot i va caure en mans dels alemanys, que el van deportar al camp de concentració de Mauthausen, on va sobreviure durant més de quatre anys. El seu paisà, l’escriptor i dibuixant Jordi Peidró, ha narrat en format còmic la seua història.

Aquest llibre naix d’una proposta d’investigació que les autores, com antropòlogues socials, fan  a la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València amb l’objectiu de conèixer quin és l’impacte social dels actuals processos d’exhumació i identificació dels cossos d’unes persones afussellades fa 80 anys i enterrades a les fosses comunes del cementeri de Paterna.

La seua proposta va ser la realització d’una etnografia del procés exhumatori d’una de les fosses comunes de represaliats del franquisme del cementeri. És a dir, fer observació participant, realitzar entrevistes i recollir i analitzar tot allò que es genera quan unes persones decideixen juntar-se per mampendre el treball de recuperar els cossos i les memòries dels seus familiars. La Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València va confiar en el projecte i va finançar la seua realització, així com la publicació d’aquest.