La memòria a les biblioteques

En el Nadal de 1943 i desde el Penal del Dueso, Cipriano Savador participa als tallers artístics que Rivas Cherif (cunyat d’Azaña i revolucionari del teatre espanyol del segle XX) ha aconseguit organitzar allí, i convenç a altres intel·lectuals republicans per a publicar un llibre infantil com a regal de Reis per al seu fill de 5 anys, a qui a penes coneix, i així educar-ho a distància. 

Este llibre es El premio. Una història sobre la necesitat de solidaritat entre iguals per a sobreviure, narrada en vers i amb una espurna d’humor que ara, huit dècades després, rescatem en una imperdible edició de luxe.

El conte narra la convivència en una escola d’animals molt diversos. Les moralitats son: aprofitar l’escola, ser solidari i… no ferse poeta. Però això és una altra història. 

També podrem conéixer la història de Cipriano Salvador i dels tallers artístics de El Dueso en un epíleg replet de fotografies i postals dibuixades per a ensenyar valors democràtics al seu fill. 

A principis dels anys 1990 es va crear en la Fundació Salvador Seguí de València un grup d’Història Oral per a recollir les històries de vida de la militancia de les organitzacions llibertaries. Totes elles van ser l’embrió del Arxiu sonor de la Fundació. 

Amb el pas del temps, es van poder digitalitzar els registres i la Universitat de València va transcriure les entrevistes. Allò va facilitar la realització d’aquest treball, traient a la llum quins eren els i les militants i com es van iniciar en la Idea; qué pensaven, en quines activitats van participar; si van ser víctimes de la repressió, com va ser, i si cambiaren la seua opinió del anarquisme al llarg del temps; com van viure la Revolució Llibertaria i la guerra contra el fascisme; com van viure l’exili de fora, i l’exili interior, etc. Las Voces Libres ens mostren una varietat fascinant de temperaments, vivències i creences. La publicació, en resum, té per objectiu donar a conéixer als estudiosos i persones interessades aquesta riquesa de veus que ens presenten les seues històries de vida, rica i plena.

Un conjunt d’unitats didàctiques que recuperen la memòria històrica democrática. En aquesta obra, els seus autors es proposen seguir el camí d’aquells paísos on a l’escola es garanteix el dret al coneixement històric veraç de la devastació humana que va sufrir el món amb l’aparició del fascisme al segle XX. Volen facilitar l’anàlisi i la reflexió a la comunitat educativa i social, per al que ofereixen un text que ajude al alumnat, a les famílies o al profesorat en el seu treball educatiu, amb numeroses activitats i propostes, perquè ni un sol alumne o alumna acabe la seua educació escolar sense comprendre el deure de memòria que ha sigut plasmat en el Dret Internacional i en el Drets Humans.

Aquest llibre busca traslladar a la societat el coneixement científic de la historiografia contemporània sobre la Segona República, la repressió de la dictadura franquista i la resistència antifranquista.

Què va succeir a València després del conegut comunicat del final de guerra de l’1 d’abril de 1939? La ciutat havía sigut la capital de la República durant la contensa bèl·lica i, després de ser presa per les tropes franquistes, es va a aplicar una política de conquesta militar i repressió que va comportar la reformulació de tots els ámbits de la vida pública i de la privada: educació, sanitat, món laboral, vida cotidiana, premsa, cultura, art o ciència, entre altres. En la València actual encara es poden trobar múltiples petjades de les transformacions dutes a terme pel règim franquista durant els anys quaranta, i es precisament a partir d’aquestes, així com de testimoniatges personals de testimonis de l’època i abundant material gràfic, com aquesta guia -continuació de Valencia 1931-1939: Guía urbana. La ciudad en la II República– descriu el procés d’implantació del franquisme en la ciutat, que no va ser, ni molt menys, un fenomen abstracte, sino que té llocs, noms i cognoms. 

Les Fosses del Franquisme és un projecte amb vocació de servici públic que vol impulsar la memòria democràtica. La societat té l’obligació moral de desfer la llosa de l’oblit per a no repetir mai més els episodis més tràgics de la nostra història. El projecte té caràcter multidisciplinar, ja que s’aborda des de l’Arqueologia, l’Antropologia i la Memòria Històrica. 

La Diputació de València, amb la Delegació de Memòria Històrica i l’Àrea de Cultura, amb els Museus de Prehistòria y L’ETNO, han produït aquesta publicació que vol contribuir a la veritat, la justícia i la reparació de la memòria de les persones afusellades en el Cementeri de Paterna entre 1939 i 1956. S’ha dedicat especial atenció a les víctimes i als seus familiars. 

La presència del partit únic de la dictadura, Falange Española Tradicionalista y de las JONS, es va estendre a tots els racons del país, però en moltes ocasions la informació que s’ha conservat es escasa, el que, juntamente amb el silenci que ha seguit als esdeveniments de la dictadura, ha provocat que no s’haja parat massa atenció a la seua acció dins de l’àmbit local. En aquest treball la historiadora Aurora Fuster pretén fer una aproximació al desenvolupament de FET-JONS en cinc municipis de la província de València. En cadascun d’ells s’estudien els orígens i l’evolució dins la dictadura per a mostrar com les falanges locals van influir en el desenvolupament d’aquestes poblacions i quina va ser la seua presència en altres institucions locals, com els ajuntaments. A més, els falangistes també van estar presents en la vida cotidiana, a través de les festivitats i els dies conmemoratius propis del partit únic o del règim, ocupant els espais comuns e intentat així atraure a la població perquè participara del Movimiento.

En 1972, Manuel Sanchis Guarner (1911 – 1981) publicó La ciutat de Valencia. Síntesi de historia i geografia urbana, uno de los mejores libros sobre el origen, historia y evolución de la capital valenciana. La influencia de este volumen fue notable en generaciones de profesionales de la geografía, la historia, la arquitectura, la arqueología, y en general, en la sociedad y cultura valenciana. Sin duda hubo un antes y un después en el conocimiento y el aprecio por la ciudad, sin embargo.., ¿cómo era aquella Valencia de 1972? ¿En que contexto social, urbano y político se produce la publicación de este importantísimo libro? ¿De qué se hablaba en la ciudad en el momento de la publicación del libro? ¿Cuáles eran los grandes temas urbanos que se discutían en un régimen político que llegaba ya a su final? Aprovechando los cincuenta años de la edición de este libro de referencia, la exposición pretende acercar la Valencia de 1972 a las nuevas generaciones, así como la figura de uno de los hombres más influyentes de la cultura valenciana de los últimos decenios, Manuel Sanchis Guarner.

En 1972, Manuel Sanchis Guarner (1911 – 1981) va publicar La ciutat de Valencia. Síntesi de historia i geografia urbana, un dels millors llibres sobre l’origen, història i evolució de la capital valenciana. La influencia d’aquest volum va ser notable en generacions de profesionals de la geografia, la història, l’arquitectura, l’arqueologia, i en general, en la societat i cultura valenciana. Sens dubte, va haver-hi un avans i un després en el coneixement i l’estima per la ciutat, no obstant això…, com era aquella València de 1972? En quien contexte social, urba i polític es va produir la publicació d’aquest importantíssim llibre? De quie es parlava en la ciutat en el momento de la publicació del llibre? Quins eren els grans temes urbans que es discutien en un règim polític que arribava ja al seu final? Aprofitant els cincuata anys de l’edició d’aquest llibre de referència, l’exposició pretén acostar la València de 1972 a les noves generacions, així com la figura d’uns dels homes més influents de la cultura valenciana dels últims decennis, Manuel Sanchis Guarner. 

A Autòpsia d’un país, el periodista Lucas Marco ens endinsa en els capítols més foscos de la nostra història recent. Camps de concentració ocultats, robatoris de nadons, les cartes de criminals de guerra exiliats a casa nostra, els psiquiatres franquistes que experimentaren amb presoners en busca del gen roig, la veritat oculta de la Brigada Político-social o la impunitat de torturadors com Billy el Niño entre paelles i farres a Benicàssim. Però en aquest llibre també hi ha llum. La dels centenars de persones que durant anys han treballat per obrir escletxes de veritat entre tanta foscor. Històries de vida i d’esperança, d’activisme i perseverança, de tresors ocults que es van salvar de l’horror franquista. Un llibre bàsic i necessari per entendre com la gent normal i corrent del nostre país s’ha enfrontat a la maquinària de la desmemòria per desmuntar els discursos d’odi que ens continuen amenaçant.

Els textos reunits en aquest volum s’han publicat en elDiario.es al llarg de quasi tres anys. Traduïts per Joan Ramon Borràs, encarregat de la versió en valencià del diari, recullen explicacions de com aconseguir ADN en una fossa comuna, històries de repressors i vençuts, descripcions dels tresors subterranis que emergeixen a la ciutat i altres batalles que no apareixen als mapes.

Catàleg de l´exposició Regreso al Edén de Paco Roca. Un Viaje por la Valencia de la Posguerra.

A través d’una sèrie de textos a càrrec de diversos especialistes sobre els temes que s’aborden, directament o indirectament, en la història gràfica “Regreso al Edén”, de Paco Roca, i en l’exposició homònima organitzada per la Universitat de València, s’analitzen aspectes de la postguerra com ara són la situació de la dona, el mercat negre, la cultura material, la ciutat i la fotografia com a eina per a l’evocació d’aqueix passat. Aquesta història d’una jove humil, que viu en la València de la postguerra, permet aprofundir en una època poc coneguda on, després de la derrota de la República en 1939, la imposició del règim franquista, la fam, la carestia i la repressió condicionaren la vida quotidiana de la majoria de la població. També es reflexiona sobre el mateix llenguatge del còmic i la seua idoneïtat a l’hora d’aproximar-se a la memòria històrica, i sobre la trajectòria de Paco Roca. A més dels esbossos previs de l’autor, s’hi inclou material gràfic dels anys quaranta.

Catàleg de l´Exposició Objectes (des)apareguts realitzada en el Centre del Carme Cultura Contemporània

Produïda per la Delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València i el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, la mostra és una aproximació artística als objectes personals de víctimes del Franquisme en el context de les fosses comunes de Paterna (València). Quin valor adquireixen aquestes peces a les mans dels familiars? Què representen per a la nostra societat? Quin missatge llancen a la democràcia?

Catàleg de l’exposició realitzada en el Centre Cultural La Nau de la Universitat de València del 30 setembre de 2021 al 9 gener de 2022.

El període republicà a València, especialment en l’etapa bèl·lica, va ser una època apassionant i plena d’interés. Amb la guerra, es va convertir en una ciutat situada en la rereguarda i allunyada del front, en la qual els canvis se succeïen imparables. De seguida va arribar la capitalitat de la República amb el desplaçament del govern al complet davant la qual semblava imminent caiguda de Madrid, el memorable Congrés d’Intel·lectuals Antifeixistes celebrat a l’Ajuntament, la presència de reporters internacionals a l’hotel Reina Victòria, un altre hotel –el Metropol– convertit en seu de l’ambaixada soviètica i caserna general del KGB. El període en el qual València va ser la rereguarda de la Guerra Civil, i els anys previs de la República sense els quals no s’explica, va ser un espai de crisi i violència, però també llibertat i metamorfosi. I en ell així mateix van florir les dones i les seues reivindicacions. És en aquest aspecte en el qual volem parar esment, a través de la col·lecció de l’arxiu Vidal.