Memòria històrica

L’adaptació al còmic de l’obra de Preston sobre el bombardeig de Guernica suposa la continuació de la primera adaptació al còmic de La Guerra Civil Española de l’historiador anglés que ha obtingut un gran èxit editorial.

La Diputació de València presenta la primera entrega de la sèrie ‘La postguerra a les comarques valencianes’, un projecte que pretén recopilar microhistòries succeïdes en municipis de la província i “reivindicar la història local en este període àmpliament estudiat per investigadors nacionals i estrangers”. L’àrea de Memòria Històrica que dirigix Ramiro Rivera estrena la sèrie amb el treball dels jóvens investigadors Pau Pérez i Álex Gutiérrez sobre la postguerra en el Partit Judicial de Xàtiva i la comarca de l’Horta Nord.

L’Editorial Eneida és la que actualment està publicant més títols sobre aquest període històric. Aquesta obra inclou articles de diferents autors que analitzen les diverses fonts, jurídiques, documentals i audiovisuals, sobre la repressió franquista en àmbits distints. Disposa de la col·laboració del Ministeri de la Presidència i de l’Associació Joan Peset i Aleixandre.

La Residencia de Señoritas creada en 1905 fue una entidad ejemplar que siguió el modelo educativo de la Institución Libre de Enseñanza. Si consultamos los trabajos publicados sobre ese proyecto observamos que todas las investigaciones coinciden en dar por finalizada la Residencia con el inicio de la guerra civil. Pero la institución continuó en Valencia, con gran vitalidad, adaptándose a las  nuevas circunstancias.

Obra que ens mostra les vivències dels republicans i anarquistes a València i els seus voltants durant la Guerra Civil y la postguerra. En aquesta s’observa el pas des del temps de l’esperança (la República), al de la lluita (la guerra) i al de la tristesa (la dictadura). Editada por L’Eixam, vinculada al món llibertari.

Ens van inculcar les grandeses d’una Transició pacífica i modèlica, però existeix una intrahistòria desconeguda satisfeta de mentides, conspiracions, guerra bruta, corrupció i crims d’Estat. La Transició oculta és un esborronador recorregut per episodis que mai ens van contar, que expliquen com i per què hem arribat fins ací.

L’estudi de la repressió a terres valencianes moltes vegades ha deixat una mica de costat la qüestió del paper de la dona militant. L’obra analitza l’univers de les presoneres polítiques a la província de València, tant en el període republicà com en el franquista, i destaca les diferències importants que hi ha entre els dos períodes. El llibre ens acosta al patiment, l’exclusió social i el llarg silenci que va caure sobre aquestes dones i va acompanyat d’un apèndix amb el nom, la procedència i les sentències de les dones afectades per aquesta repressió.

La veu que no cessa és la nova edició ampliada de la biografia en còmic del poeta Miguel Hernández, la història d’un humil cabrer que volia ser escriptor, un poeta que va viure una vida curta però intensa de superació enfront de les adversitats de l’establishment literari, la guerra i la seua misèria. Coincidint amb el 75é aniversari de la seua mort, s’afigen en la present publicació diverses escenes de l’estada de l’escriptor en la presó, així com noves imatges del seu tràgic final l’any 1942, que en la primera edició de 2013 de la desapareguda EDT no s’incloïen.

Aquesta obra pretén ser un merescut homenatge i un necessari exercici de memòria històrica. També vol rescatar la poesia, la bondat i la humanitat d’un poeta que han retratat altres autors com Joan Manuel Serrat, qui ha escrit el pròleg amb especial delicadesa.

Segons José Antonio Gómez Hernández, es tracta d’una “completa biografia gràfica del gran escriptor oriolà, dibuixada amb mestratge i diria que quasi veneració. Boldú s’ocupa a fons per a donar cabuda en les pàgines del còmic a la vida i molts fragments de l’obra de l’escriptor, al qual presenta com un lluitador per aprendre a escriure i donar a conéixer la seua poesia; una persona que sempre va estar amb el poble i les classes modestes a les quals pertanyia, i una persona que va ser fidel al Govern republicà durant la guerra civil, esforçant-se per animar als seus companys amb els seus poemes”.

 Tardor de 1938. Espanya es troba en plena Guerra Civil quan Max Fridman, excombatent de les Brigades Internacionals, es veu obligat a tornar a Barcelona a la recerca d’un antic company d’armes que ha desaparegut. El seu periple li portarà fins a la batalla de l’Ebre, i l’obligarà a arriscar la seua pròpia vida per a conéixer la veritat sobre la destinació del seu amic. En aquesta obra magnífica, Vittorio Giardino ens presenta un retrat documentat i apassionat de la Guerra Civil espanyola de la mà d’un dels seus personatges més emblemàtics.

Las cartas de la memoria dels assassinats pel franquisme i les respostes que els seus familiars no van poder donar-los en vida.

Moments abans de ser afusellades, algunes víctimes del franquisme van escriure cartes als seus sers estimats. Huitanta anys després, els seus familiars les contesten una a una perquè, aquesta vegada sí, les missives arriben al seu destí impossible. Aquest llibre els posa cara i els dona veu per a fer justícia. 

El llibre Las cartas de la memoria –en el qual Tomás Montero i altres membres de Memòria i Llibertat porten treballant 20 anys– ens aporta un enfocament molt íntim de les víctimes de la repressió franquista. D’una banda, podrem llegir les seues valentes cartes de comiat, plenes d’amor i de preocupació pels quals es queden. Per un altre, coneixerem les respostes que les filles, nets, germanes o nebots sempre van voler donar-los.

Un exercici de sanació personal que han tingut la generositat de compartir amb nosaltres per a alertar-nos dels perills del feixisme i de la intolerància. Però, sobretot, perquè les veus d’aquests herois i heroïnes de la llibertat no s’apaguen en l’oblit.