La memòria a les biblioteques

Aquesta obra inclou la memòria de 49 valencians que per molt diverses raons van patir després de la seua derrota a Espanya, i la seua fugida, una segona repressió al ser capturats i deportats als camps de concentració nazis de Mauthausen i Buchenwald entre altres. Els autors narren les vivències patides per aquests rotspanier o espanyols rojos com els soldats alemanys anomenaven als republicans espanyols.

La història d’Espanya de 1931 a 1982 –Segona República, Guerra Civil, Franquisme i Transició– pot entendre’s com una història «recent» en tant que es tracta d’un passat que continua present, un passat candent i incòmode per a la societat espanyola actual sobre el qual la historiografia i l’escola tenen molt a dir. El present estudi, elaborat per professorat universitari i de secundària, pretén afavorir la construcció escolar d’una memòria democràtica transversal des del rigor i amb un enfocament divulgatiu. D’una banda, evidència els problemes que presenten els llibres de text, tenint en compte la seua centralitat en la construcció d’imaginaris històrics entre les noves generacions. D’altra, proposa estratègies per a una pràctica docent crítica, al mateix temps que facilita síntesis actualitzades i fonts escrites sobre alguns dels aspectes més significatius de l’Espanya recent que no s’aborden de manera adequada ni en els llibres de text ni en la formació docent.

Llibre del 2016 en què, huitanta anys després del colp d’estat que va desencadenar la guerra, el dibuixant José Pablo García adapta l’obra premiada de Paul Preston al format de còmic i ens ofereix una història en imatges que pretén aproximar a les noves generacions el relat comú d’aquella tragèdia col·lectiva, però sobretot, vol contribuir a preservar la memòria del que va passar, un fet imprescindible per a l’exercici quotidià de la democràcia.

Un conjunt d’unitats didàctiques que recuperen la memòria històrica democrática. En aquesta obra, els seus autors es proposen seguir el camí d’aquells paísos on a l’escola es garanteix el dret al coneixement històric veraç de la devastació humana que va sufrir el món amb l’aparició del fascisme al segle XX. Volen facilitar l’anàlisi i la reflexió a la comunitat educativa i social, per al que ofereixen un text que ajude al alumnat, a les famílies o al profesorat en el seu treball educatiu, amb numeroses activitats i propostes, perquè ni un sol alumne o alumna acabe la seua educació escolar sense comprendre el deure de memòria que ha sigut plasmat en el Dret Internacional i en el Drets Humans.

Aquest llibre busca traslladar a la societat el coneixement científic de la historiografia contemporània sobre la Segona República, la repressió de la dictadura franquista i la resistència antifranquista.

A través de la recopilació de diverses biografies, aquest estudi se centra en el drama dels valencians de la comarca de la Ribera que foren deportats als campis de concentració nazis. Es tracta d’una recerca que assumeix, tal i com desitjaven els supervivents, el paper de l’historiador en la transmissió i relleu de la memòria.

A través de l’estudi de les principals institucions locals i provincials de València i de Castelló de la Plana, aquest treball recupera els noms del personal polític del primer franquisme. I a través d’ells, s’analitzen els conflictes entre institucions, entre les diferents faccions de la dreta i entre velles i noves generacions de l’oligarquia.

El cultiu del coneixement i la divulgació de la Memòria democràtica és una autèntica necessitat per a tota societat avançada, en la qual es defensen valors i principis que es pretenguen ètics i universals. La Memòria col·lectiva no és ni hauria de ser una altra cosa que el coneixement més exacte possible del desenvolupament històric que ha experimentat tot model polític de convivència al llarg del temps. En l’actualitat, gràcies a les infinites possibilitats educatives que ofereixen les noves eines i mitjans digitals és més fàcil que mai tant el coneixement precís i rigorós com la desinformació i intoxicació interessades. Mai ha sigut tan fàcil, doncs, el revisionisme fal·laç i interessat com també és cert que ho és, igualment, la revisió, verificació i contrast eficaç de la realitat dels fets històrics. Les opinions han de ser lliures però la realitat dels fets històrics ha de ser respectada i fins i tot considerada sagrada, en el seu sentit moral i pedagògic per al present i el futur. Hi ha ciutadans, malgrat tot, deliberadament desinformats. Existeix la possibilitat d’una Memòria democràtica políticament desinteressada, científica i objectiva? La veritat és que, en tota societat democràtica, hauria d’haver-hi, almenys, un mínim consens històric sobre els fets més rellevants del seu passat col·lectiu. Aquesta obra pretén mostrar als lectors un ventall divers de bones pràctiques, per al coneixement i la divulgació, en tots els nivells formatius- del passat més recent -i, per això, més discutit i fins i tot controvertit-, amb la finalitat de mostrar les noves possibilitats per al seu foment que presenten tant el sistema educatiu com el mediàtic de cara a la millor aproximació factible al passat d’una determinada nació i a un col·lectiu social i nacional en la seua dimensió històrica.

Descripció dels treballs i actuacions realitzades per la Delegació de Memòria Històrica des de la seua creació fins l’any 2023.

L’adaptació al còmic de l’obra de Preston sobre el bombardeig de Guernica suposa la continuació de la primera adaptació al còmic de La Guerra Civil Española de l’historiador anglés que ha obtingut un gran èxit editorial.

La Diputació de València presenta la primera entrega de la serie ‘La postguerra a les comarques valencianes’, un proyecto que pretende recopilar microhistorias acontecidas en municipios de la provincia y “reivindicar la historia local en este período ampliamente estudiado por investigadores nacionales y extranjeros”. El área de Memoria Histórica que dirige Ramiro Rivera estrena la serie con el trabajo de los jóvenes investigadores Pau Pérez y Álex Gutiérrez sobre la posguerra en el Partido Judicial de Xàtiva y la comarca de L’Horta Nord.

La Diputació de València presenta la primera entrega de la sèrie ‘La postguerra a les comarques valencianes’, un projecte que pretén recopilar microhistòries succeïdes en municipis de la província i “reivindicar la història local en este període àmpliament estudiat per investigadors nacionals i estrangers”. L’àrea de Memòria Històrica que dirigix Ramiro Rivera estrena la sèrie amb el treball dels jóvens investigadors Pau Pérez i Álex Gutiérrez sobre la postguerra en el Partit Judicial de Xàtiva i la comarca de l’Horta Nord.

L’Editorial Eneida és la que actualment està publicant més títols sobre aquest període històric. Aquesta obra inclou articles de diferents autors que analitzen les diverses fonts, jurídiques, documentals i audiovisuals, sobre la repressió franquista en àmbits distints. Disposa de la col·laboració del Ministeri de la Presidència i de l’Associació Joan Peset i Aleixandre.